Totes les coses tenen almenys dues versions. Us explico la meva:
Amb son, a causa del sopar escolar, vaig fer cap al poble del Vladimir. Havíem quedat per anar a comprar els famosos pèsols i les famoses maduixes.
El va sorprendre gratament la meva puntualitat. Què et pensaves Vladi? M'ajuda a trobar aparcament en un poble més farcit de cotxes que uns autos de xoc! Fa entre gràcia i ràbia que em critiqui la forma de conduir quan és ell qui -com que va xerrant- em crida: "per aquí!" quan ja hem sobrepassat el carrer; o davant una cruïlla diu "amunt!" i no pas a "a l'esquerra" o "recte", obligant-me a fer cops de volant.
Em vol dur a un tuguri fosc, però trio pastisseria. Riu quan demano:
Comprem pèsols i maduixes amb un esperit científic remarcable i em demana que pugem a deixar-ho a ca seva. Ara sé que m'ho va demanar per poder dir: "vam pujar a casa...".
I anem cap al mar, on en Vladimir es manifesta tal com és. Constato que el bloc va ser batejat amb el millor dels noms possibles. Madur i profund (cosa rara en ell), em dóna lliçons que apunto i matiso: entre tots dos construïm la realitat. Al far, de cara al vent, és bonic, festiu, serè, càlid i maragda.
Parlo del mar.
En desfer el camí de l'escullera, la tormenta de sorra ens faria caure, si no fos la risa que ho fa.
--Un aperitiu, si us plau.
Entre nosaltres i el mar hi ha una arbreda i bancs pintats de blanc, però cal lluitar amb l'huracà. Em sorprèn -no sé per què, és àries- quan acabats els xips, m'hi du. Obre la capa per tapar-me del vent furibund. T'imagines...? Jo no, però deixa'l somniar.
Va ser ben bonic, segur que ho recordaré d'aquí a molts anys. De tant lleuger, i alhora fons, calent i àrid, ferèstec al mateix temps que delicat.
ioioioi
Parlo del vent.
Lu
7 comentaris:
Perdona LU. Fa dies que no puc afegir comentaris al meu bloc.
No m'havia atrevit a dir-ho amb totes les lletres. MUGRÓ. MUGRONS. Sóc especialista en mugrons petits, grans, plans, invertits, clivellats, sans. En Vladi m'empeny a fer servir paraules que no apareixen als diccionaris. Em pensava que amb la pista d'en tinc tres ho entendria tothom.
Mery la teva fòbia anti-futbol t'ha traït. O llegeixes els meus posts en diagonal?
Especialista en mugrons... ara m'has creat una crisi d'identitat... com deuen ser els meus en comparació amb la mitjana?
;-p
bon dissabte!
Lu
En altres coses hi ha mitjana, en mugrons no. Tots són únics i especials.
tota la raó, Pardalet, últimament llegeixo els posts de tothom en diagonal. Penitència!
Lu,
t'assegueo que quan fa fred els teus lugrons són molt especials...
Pardal,
el teu segon comentari l'he trobat un pèl llepat.
Mery,
e
n
p
a
r
d
a
l
s'
h
a
p
i
c
a
t
ja, ja...
Jo que anava a posar un comentari del vent, i ara em sortiu amb el mugrons! ;) en fi, mugrons especials per a tothom!
Collons amb el Vladi! Primer et fa pujar a casa, després et porta a l'escullera...
Publica un comentari a l'entrada