M’emporto Stevenson al racó maragda, desplego la “tumbona”, estenc la tovallola i a gaudir del matí d’un dissabte que començo torrapipes. Amb Stevenson marejo la neurona donant voltes al tema de certs comportaments sàdics consistents a maltractar psíquicament els febles per a sentir el gaudi d’ajudar-los quan estan a punt d’ensorrar-se. Unes notes sobre la qüestió:
Massa sovint un dimoni familiar li surt de dins i es llança sobre certes ànimes de fireta per exercir tot el seu poder: això ja, en cinc minuts; mira que ets talòs, amb lo fàcil que és el que et demano; va, va, ràpid i bé; fatal, fatal, un desastre... Ordres curtes i tallants, manca de temps per indicacions pausades, egocentrisme i falsa modèstia, avidesa bestial i inexorable; mentides i falta de memòria... Home de pedra, licor de fel d’ànec.
Però de cop, quan el feble es troba ben abatut i humiliat, recobra les seves millors qualitats; i fins i tot s’afanya a desfer, si li és possible, el mal que ha fet. Home de mel, licor de pèl de farigola.
Home de pedra-Home de mel, constato que aquest tarannà dual de certes persones és cada vegada més valorat en el món de l’empresa. Els grans directius busquen executius capaços de fer pixar sang els treballadors, però en la justa mesura de no “matar-los” dessagnats (un funeral és car, fins i tot per a una gran empresa).
Us recomano Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Quaderns Crema-magnífica traducció de Salvador Oliva), un llibre que m’ha inspirat aquest post, però que no te gaire a veure amb ell.
Massa sovint un dimoni familiar li surt de dins i es llança sobre certes ànimes de fireta per exercir tot el seu poder: això ja, en cinc minuts; mira que ets talòs, amb lo fàcil que és el que et demano; va, va, ràpid i bé; fatal, fatal, un desastre... Ordres curtes i tallants, manca de temps per indicacions pausades, egocentrisme i falsa modèstia, avidesa bestial i inexorable; mentides i falta de memòria... Home de pedra, licor de fel d’ànec.
Però de cop, quan el feble es troba ben abatut i humiliat, recobra les seves millors qualitats; i fins i tot s’afanya a desfer, si li és possible, el mal que ha fet. Home de mel, licor de pèl de farigola.
Home de pedra-Home de mel, constato que aquest tarannà dual de certes persones és cada vegada més valorat en el món de l’empresa. Els grans directius busquen executius capaços de fer pixar sang els treballadors, però en la justa mesura de no “matar-los” dessagnats (un funeral és car, fins i tot per a una gran empresa).
Us recomano Dr. Jekyll i Mr. Hyde (Quaderns Crema-magnífica traducció de Salvador Oliva), un llibre que m’ha inspirat aquest post, però que no te gaire a veure amb ell.
Vladimir
7 comentaris:
Vladimir,
Jekyll i Hyde és coneixen, fins i tot diria que Jekyll estima Hyde. El taranna dual dels executius que comentes sol ser, en la majoria dels cassos, inconscient. Ja saps del què et parlo, tema complicat, vigila.
Vladi,
et subscric. Un gran percentatge de caps té aquesta patologia. De fet, es fan caps per exercir-la; o bé en el camí d'ascens l'adquireixen... o abandonen.
Mira jo, entre prosperar a una gran editorial i l'autogestió, vaig triar la segona. No hi ha traces de sadisme ni de massoquisme, en mi.
T'imagines que tots els assalariats es fessin autònoms? Què en farien, del potencial sado, de sobte, tots (i totes) els manadors?
Lu
després hi ha el sector que "imita" aquesta gent i que s'haurien de veure amb els meus ulls.. fan el ridícul i se'l pren pel pito del sereno... en fi.
NO sé si es bo o dolent això d'aquest maltracte psicològic, suposo que si a l'empresa li fa augmentar la eficiència deu ser bo, o no?
salut1
Vladi.
I les corbates?
Vlad,
també penso que hi ha caps sàdics perquè els treballadors ho permeten.
La culpa la té principalment el qui té poder, però existeix la possibilitat de rebelar-se... de vegades surt bé i tot!
Che
anna,
Jekyll estima Hyde; l'estima tant que se li descontrola. Vigilo, quin remei, però la bèstia és la bèstia.
Lu,
aprecio la meva pell, i t'asseguro que no te la penso regalar. Què hi ha més enllà de la pell d'un home-lleopard?
"e",
no sé com són els teus ulls, me'ls imagino lluminosos i transparents, honestos... en fi.
Maltractar psicològicament a algú és dolent, i em passo pels collons l'eficiència de l'empresa (perdó).
Pardalet,
ja saps la meva devoció per les corbates, però a segons a quins colls només serveixen per estrangular a qui les porta.
Che,
el poder no es té. S'exerceix o no s'exerceix. Revelar-se contra qui? Avui, això que anomenes poder es reparteix en multitud de càrrecs de responsabilitats parcials. En el teu temps tot era més senzill, els tiraves una pedra, els sortia un bony i t'esclafaven amb un roc (o no?)
núria,
"curiositat femenina" mou "curiositat masculina", què vols que et digui? Però sigui com vols, no està la cosa per decepcions. Que per molts anys el misteri duri i puguem celebrar-lo.
Se't trobava a faltar, un petonàs.
Publica un comentari a l'entrada