De tant en tant ja va bé posar deures i fer-los.
Ara proposo a les amigues i amics blocaires que en els vostres blocs, si us fa el pes, escriviu:
Les 4 coses que faries si tinguessis dallonsis.
Jo, si en tingués:
1. Tancaria la paradeta per un mes i anaria a veure la meva amiga Belén a Bolívia.
2. M'apuntaria a segon d'alemany.
3. Em compraria roba de lleopard.
4. Escriuria a alguna teòrica europea del ciberfeminisme perquè em convidés a fer recerca a la seva universitat.
5. reiroeir
Si no ho faig és perquè la meva moral o el meu sentit estètic o la meva economia, però sobretot la meva covardia no m'ho permeten.
i sí
Lu
dimarts, de març 27, 2007
Si tinguessis dallonsis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
no t'hi facis mala sang, Lu, per part meva, sense roba de lleopard t'estimaré igual (o més!)
Cirereta, au, va, fes-me contenta, ja sé que tens 100 coses millors a escriure, però... et passo el meme i passa'l tu també, que riurem!
lu
odio la roba de lleopart.
Escolta lu ets molt prudent quan escrius memes!! Va va, volem una segona part i que vagis més llençadeta!
Ostres Lu, justament l'altre dia pensava per què hem de donar sentit de manera connectada als nostres pensaments, per què no podem deixar-nos endur per un impuls, sense buscar la nostra coherència... i, evidentment la coherència em va fer veure que era un pensament absurd... o covard...
em sap greu, Lu, però parlar de mi cada dia em fa més mandra. A veure què s'hi podrà fer...
Ha, ha!
Això del lleopard s'hauria d'investigar clínicament.
Prudent... sí, una mica, gràcies a la deïtat. La darrera vegada que vaig ser imprudent em van retar a duel :-)
Petita anònima, em quedo sense mots!
Cherry, parlant en primera persona pots inventar un personatge fictici, i parlant-hi en tercerta, ser més tu que mai.
Segur que hi podràs fer molt.
Lu,
però d'on dallonsis respons?! Que no ets a Salou presentant el bestseller... Je, je... jo crec que si tinguessis dallonsis no m'agradaries tant;)
Jo també hauria de reapuntar-me a alemany. Ho vaig deixar després de 2 anys.
Tema lleopard, ja tinc un tanguilla així...
Si jo tingues dallonsis et regalaria un tanga de lleopard, pero com diu la petita anonima, la coherencia em fa veure que es un pensament absurd.
Pero deixar que els impulsos ens manin es, de vegades, sensacional. Per la seva culpa ho he passat malament de vegades, pero els millors moments de la meva vida els dec, tots, als impulsos...
Lu, deixa't portar, ets sensacional, pero a la vida, en tots els aspectes, de vegades cal no ser cast, pur i mesurat, sino impulsiu i descarat....
El pitjor és quan la roba interior de lleopard te la compra la mama... t'està dient que vol ser àvia!!!
Accepto el tanga de lleopard. Si me'l regales, en faig una foto i la penjo al bloc. ;-)
Vladi, a Salou vaig ficar-me a l'habitació del Leo Pardo, a veure si em podia fer amb la seva pell.
U. Foc, pregunta-li al Vladi si puc ser descarada... sobre la castedat, vaig fer un vot al segle X, i sóc dona de promeses acomplides.
Lu
Rosa,
encara pot ser pitjor: que un germà et regali per Reis un picardies com dient que vol ser tiet!
Publica un comentari a l'entrada