dimarts, de febrer 06, 2007

Tan guapos no m'agraden

No sé a "cuento" de què m'ha vingut aquesta idea de post al cap:

A l'esquerra, Aragorn, hereu d'Isildur, el desterrat que viu com un bandoler, mentre el món s'esmicola sota el poder del mal. A la dreta, Boromir, fill del regent de Gondor, el brau que s'enfronta a una força contra la qual no hi té res a pelar.

Ara us diré què signifiquen per a mi aquestes dues imatges.

Aragorn mai em va dir res. És "massa maco", i tots sabem que acabarà vencent, proclamant-se rei i casant-se amb la dolça i desocupada elfa. El seu mèrit no és gran cosa: fer anar l'espasa a tort i a dret, mentre els de la seva colla s'hi deixen veritablement la pell. I a canvi de què?:

  • el nan sempre serà un paio contrafet de qui hom podrà riure
  • l'elf és massa sublim per buscar protagonisme, el seu paper es limita a crear un clarobscur amb la figura del nan
  • els pobriçons hòbits pringuen a base de bé, arrossegant-se per les cantonades de la Terra Mitja, total, per acabar de nou al poble afartant-se de vi
  • L'elfa renuncia a la immortalitat per unir-se a un home que no arribarà als 50
  • Eowin, la guerrera de Rohan, almenys, troba un bon partit: el germà petit de Boromir
  • I Boromir... senzillament la palma. Va caure en temptació, i només pot ser perdonat lliurant la vida pel seu rei, el fleuma de l'Aragorn.

    Doncs bé, jo em quedo amb en Boromir. A part que el xicot està de bon veure, em cau simpàtic per allò que té d'imperfecte. L'altre és, senzillament, un sòmines que fa de modelet. En Boromir té pes, com a home, la seva feblesa el fa real. Te l'imagines plorant-te a l'espatlla mentre li acarones els cabells i li dius que la vida és injusta, que si depengués de tu, el rei seria ell, o millor, que tu abolirires la monarquia.

    O què us penseu que farà n'Aragorn, un cop coronat? Viure a les costelles dels pagesos, muntar farres decadents i enrotllar-se amb les donzelles d'Arwen quan hagi esgotat amb la legítima la passió inicial.

    lulú

    14 comentaris:

    Anònim ha dit...

    No cal que contestis. Però no t'has llegit el llibre, no?

    - Aragorn, en el llibre, era cabdill de la tribu dels "montaraces" ( ho sento, me'l vaig llegir en castellà ). Guerrers del Nord que es passaven la vida lluitant contra les pèrfides criatures que, un dia, van acabar amb el que un dia va ser el Pròsper regne del Nord. Aquestes criatures amenaçaven continuament "la comarca", el poble Hobbit que viu en pau. Dubto molt que després passi a ser un "costellaire" a costa del poble. Això si, com deia (no recordo quin) emprador romà, defenent que la corona de llorers no passés de pares a fills: Un emperador pot ser molt bo. El seu fill, bo. El seu net, un tirà.

    - Els Hobbits, que han viscut en pau i sense cap amenaça durant segles, són terriblement casolans. per això, directament, troben la felicitat estant a casa, amb els seus, gaudint d'una vida abundant i, en bona mesura, despreocupada.

    - Aragorn pertany a una branca d'homes anomenada "els homes de Númenor". En la "peli" Aragorn té 67 anys. Ha passat, de llarg, els 50.

    - L'elf i el nan representen els diferents pobles de la terra mitja. I els seus caràcters oposats: La sabiesa eterna dels elfs, poble que es passa la vida cantant i recitant poemes enfront la grolleria dels nans, que es passen la vida cavant en grutes.

    Asseguraria, doncs, que no t'has llegit el llibre, que transmet uns altres valors:

    - L'heroïsme s'aconsegueix a base del sacrifici:
    * Tots pateixen, i de valent.
    * Troben esperança en les coses senzilles: La familia, els amics, l'amor, el futur.

    - L'amistat com a valor:
    * Podent abandonar i fugir, els futurs herois es queden per ajudar els amics, disposats a sacrificar la vida en més d'una ocasió.

    - El penediment:
    * Boromir, en un atac d'egoisme intenta robar l'anell. Se'n penedeix i es sacrifica per protegir realment als seus amics. Això, el duu a la glòria i, tot la caiguda en la cobdicia, els qui el recorden ho fan sempre com un gran home i guerrer.

    - El perdó:
    * Més d'un cop s'ofereix el perdó a personatges que han estat malvats. Parafrasejant Gandalf "Hay muchos de los que viven que merecen morir. Y muchos de los que mueren que merecen vivir. ¿Quién eres tu para juzgarlo?" ( a Frodo quan diu de matar a Gollum ).

    En fi, no sé si ho sabieu, però Tolkien era una persona força debota ( cristiana ) i va intentar reflectir el pensament cristià en els seus llibres.

    En fi, però si prefereixes a Boromir, no et diré que pugui tenir el seu encant :P, però Frodo també cau a la temptació i, el primer a mostrar la seva debilitat, va ser al cap i a la fi, Gollum. T'imagines acariciant-li els cabells i dient-li que la vida és injusta?

    Signat:
    Algú que va anar a veure la marató del Senyor dels Anells ( 14hores seguides al cine )

    Anònim ha dit...

    elhorir,

    em trec el barret.
    Amb l'al·lusió a Gollum t'he de dir que m'han caigut les calces.

    Sé que he fet trampa: triar Boromir no té cap mèrit.

    Aragorn: la noblesa
    Bormor: la burgesia
    Gollum: la classe obrera

    Ha, ha!!!!

    Anònim ha dit...

    però és que ningú no recorda en Tom Bombadil!?!?!?!?!

    Anònim ha dit...

    Cherry,
    o ets molt jove, o ets molt gran o d'una altra galàxia.

    Qui coi és aquest Bombardí?!

    Tom B.

    Lulu

    Anònim ha dit...

    hosti, no recordeu en Tom Bombadil...? els acull a tots a l'inici de la història. Sense ell la novel·la no seria el mateix! (he d'especificar que el personatge tampoc no surt a la pel·li, només al llibre)

    Anònim ha dit...

    Deunidó! Quanta saviesa...
    Jo haig de dir que, a banda dels valors que representen tots els personatges, també em quedo amb en Boromir, no perquè és feble, ni perquè representa l'egoisme, ni res per l’estil... simplement em torna boja, hahahahaha!! (De vegades també està bé ser simple com els del sexe oposat, no?)
    Confesso: no m’he llegit el llibre, només he vist les pelis.

    Anònim ha dit...

    L,

    molt bé el post, trobo que està bé el post i tots els comentaris. Si no fos tan llarg m'empassaria el llibre (m'han renyat més d'una vegada per no estar al dia amb els Bestsellers, però...). Ara, per personatges estranys i moral cristiana ja tenim els sants Evangelis, no?

    Capto el missatge ocult. A mí m'agrada la bellesa (que no és només una cosa física, que també), m'agrada que tothom tingui el mínim per viure i ningú el màxim, m'agradaria que el sants no fossin tan pesats i els dimonis tan cabrons, m'agradaria... Però el món és com és, mirem de canviar-lo en la mesura de les nostres possibilitats, i en definitiva, per als afortunats, és prou bonic.

    Alls cuits mai couen ha dit...

    hola lulú, és curiós perquè a mi tampoc em solen agradar "els més guapos", trobo les imperfeccions molt atractives a voltes.

    MaRiNa ha dit...

    a mi els senyors dels anells no m'agraden gens!!! axi que jutjant sol el físic em quedo el que tu no vols.. que esta molt millor :P

    Anònim ha dit...

    Jo si recordo en Tom Bombabdil, i la seva aparició gairebé em fa deixar el llibre sense acabar-lo de llegir. Potser ets la primera persona que conec a la que li agrada, i que conec a gent de la Societat Tolkien Espanyola i, de debó, aquest personatge és potser, si això és possible, més odiat que en Jar Jar Binks.

    En quant a l'altre tema, sí, les imperfeccions són belles, doncs són les imperfeccions les que marquen el caràcter i ens fa diferents. Si tots fóssim perfectes ... no seriem iguals? A més, la perfecció és una cosa tant subjectiva!

    En fi, que a Borormir les seves imperfeccions el fan perfecte ... per vosaltres :P

    Anònim ha dit...

    Elrohir, la teva frase:

    Si tots fóssim perfectes ... no seriem iguals? és senzillament genial.

    Un 10.

    Marina, benvinguda.

    Lulú

    Anònim ha dit...

    Físicament parlant només Déu (pare i mare) és perfecte, per això quan veiem algú que ens agrada solem dir que està com un Déu. Ves quina animalada...

    Hola Marina, bravo per la teva espontaneitat. Benvinguda siguis.

    Anònim ha dit...

    Jo no me n'he mirat ni una, d'aquestes pelis. A més, els mascles que hi apareixen, tot i les seves perfectes imperfeccions, tampoc m'atrauen gaire. Si n'hi ha d'haver més i les ha de protagonitzar en Pitt, potser m'hi repenso.

    m.

    koko de kisu shite ha dit...

    El post és antic (molt antic), però no puc evitar trancar-hi una llança en favor de Tom Bombadil. Com que es el mès odiat?!? Com diu Cherry sense Tom el Senyor dels anells no seria el mateix.. Representa tot lo "mistic" de la terra mitjana, una espurna dels molts "altres poders" que en ella eviten, poders que poden mirar des de fora un problema que per d'altres és "la fi del mon" és l'exemple que sempre ya "un tercer" que es pot mirar les coses des de fora i que el que per tu es el "centre del món" per altres és simplement un passavolant més... És simplament genial..

    Firmat:
    Un que es va fer la marato de les exteses a casa, s'ha llegit 2 vegades els llibres i 2 el silmarilion (i ja en fa uns anys..)