Petjada, Mery Cherry, Emma, Pardalet, Vladimir, Matrioixka, Deltaica, Elrohir, Nao Sampac, etc.
Us convido a fer aquest meme:
1. Tens per davant 2 reencarnacions. Pots triar entre qualsevol forma de vida, humana, animal, vegetal, mineral i mítica.
2. Intenta recrear l'espai de les teves futures vides. On (d'aquest món i més enllà), quan (pots anar endavant i endarrere), amb qui, què...
Osiris
12 comentaris:
Loulou,
m'agradaria ser la llum del sol al matí i besar-te dolçament quan et lleves. M’agradaria ser aquell bri de llum que quan esmorzes, a la teva falda, menja figuetes de coll de dama.
No m'has citat en el teu post, com sol dir en vladi: je suis désolé...
m'apunto el repte.
Bernat "lo trabucaire", a mi em sembla que l'etc no vol dir res més que això: bernat "lo trabucaire"
O sí, Cherry, tinc unes ganes de veure quin és el teu "karma"!!
Trabucaire, et diré en què m'agradaria mutar, si tingués d'altres vides després d'aquesta:
1. Canviar a l'estat gasós. Ser aire, vent, núvol, boira: poder entrar per tot arreu, acaronar allò que m'agradés amb qualsevol intensitat, canviar de forma al meu gust, surar per damunt dels maldecaps i arrissar el mar perquè en Vladimir xalés tot fent wind-surf...
2. També m'hauria agradat ser la Beatrix Potter, guanyar calers amb la literatura que gastaria comprant terreny verge per tal d'evitar que fos arrabassat pels monstres carronyers (promotors, constructors i "inversors") del sòl.
Lulú
mery cherry,
vols dir que l'etc. es refereix a mi? Ojalà, fa uns dies que em sento com sense munició.
Videta,
em vols ben liar. Així, sense pensar-hi gaire, m’agradaria reencarnar-me… mmmm… amb en Bert (l’amic de la Mary Poppins). Un personatge extravagant i optimista, capaç de resoldre els problemes com si fossin un joc (avui em faria falta, t’ho ben juro), d’introduir-se als quadres que pinta amb guixos de colors, de ballar bon claqué… i sobretot, sobretot, de saber acomiadar-se amb un somriure de la persona que estima (ui, que difícil), la bruixa més divertida, la fada del paraigües que el vent s’emporta, com a mi, en aquest moment, la són que m’està entrant (la Matri s’ha carregat la cafetera, nena, i mira que li he dit vegades que no es foti els cafès tan llargs).
Supercalifragilisticoespialidoso, supercalifragilisticoespialidoso…
weno, volia respondre al bloc però com que no sóc gaire original, responc aquí mateix.
Les meves reencarnacions preferides són l'ós peresós i la col llombarda. L'ós peresós, perquè penso que és el més gran filòsof sobre la capa de la terra. La col llombarda, perquè ha de ser fàcil creure en déu si ets una col llombarda.
Ja sé que només són dues, però aprofito per dir que també tinc la il·lusió de creure que l'arbre s'adiu força amb el meu caràcter.
Ah! I en Bert, quin gran personatge! Vaig aprendre a ballar claqué per culpa seva.
En aquestes hores, en les que hauria d'estar ja dormint, acabaré els deures.
Dues coses, persones, o objectes en els que m'agradaria reencarnar-me ...
Doncs potser la primera reencarnació seria en una época passada. En un lloc com el Japó de l'era Edo ... no faria falta ni que fos un gran Senyor, em conformaria a tenir una petita botigueta en una petita ciutat, amb una vida ordenada i senzilla.
I la segona, potser és encara més difícil. Potser m'agradaria ser una tortuga, d'aquelles que viuen fins a 300 anys, per poder observar, amb calma, lentament, el transcurs del temps, de la vida al meu voltant, en una illa sense perills.
La veritat, no m'agrada la forma actual de viure la vida. Tant intensament, tant ràpidament, que no tens temps ... de viure.
Ai, Elrohir,
Crec que realment el que diem ens explica qui som i d'on venim.
Tu ets una reencarnació, segurament, d'aquest japonès. T'ha tocat tornar (alguna cosa deuries fer...) per "sanar" el karma, l'aura o jo què sé.
També podria ser que t'hagin enviat per ajudar-nos als pobres desquiciats a trobar una inspiració de pau i calma.
Lulú
okkk, m'ho apunto! M'ha agradat la idea!!!
Jo? Encomanar la tranquilitat? Mal exemple heu anat a seguir :P
A saber que deuria haver fet ... o no ... potser m'estimaria més pensar que tenia uns deures pendents :) que no estic aquí com a càstig, si no com a oportunitat. Doncs que no és si no la vida que un munt d'oportunitats darrera les altres? ( ei, no he dit res de pisos ... )
Publica un comentari a l'entrada