dijous, de febrer 22, 2007

Oda a Matrioixka i Deltaica


Les amigues.
Berenar.
Parlar d'aquells temes imminents fins que sembla que somniïs...

Deltaica aporta un toc de realisme màgic, de sentit comú juvenil que les thirties anem perdent, en pro d'una màgia realista. És ben maca, la Delta, més assoleiada del que creu i amb un potencial que la durà on ella vulgui.

Matrioixka és la meva Zape. Ahir ens va cantar el cuplé una morena y una rubia un paio passat de voltes al bell mig del Passeig de Gràcia. La Matri és incapaç de dir d'algú que és "lleig" i per això l'estimo tant. En un món occidental malalt de pòsters, una persona que sent la bellesa és un doll d'aigua fresca.
Vitalisme i generositat. Amb elles sents que formes part d'una elit humana i que el futur olora a mar.


Lulú

6 comentaris:

Anònim ha dit...

La teva oda a la nostra amistat m’ha emocionat molt, estimada Zipi. Deixa’m dir-te que, al teu costat, el futur, a més d’olor de mar, s’omple de perfums que tenen la capacitat de transportar-te a un món millor: un món on la llibertat i la honestedat sempre triomfen, on les relacions entre les persones sempre són sinceres i on el valor de la paraula i el gest són infinits.

Brindo per tu, estimada amiga. Sé del cert que el futur millorarà a les teves mans.

Matrioixka

Anònim ha dit...

Lulú i Matri,
em va encantar compartir una tarda d’hivern amb vosaltres. Parlar del nostre passat, del nostre present i com no, del nostre futur incert. M’agrada saber que tinc algú prop mentre sóc lluny de la meva terra i dels meus. No és fàcil construir una vida en un lloc desconegut i gran, molt gran. Sou unes persones fantàstiques, cadascuna de vosaltres m’aporteu quelcom i em feu créixer. Moltes gràcies de tot cor.

Anònim ha dit...

Em permeto la llicència ( i l'aberració ) de destorbar en aquest post tant bonic i emocionant.

Espero que sempre continueu així, doncs petites coses com aquesta ajuden a creure en l'amistat.

Una abraçada a les tres!

Anònim ha dit...

smuagh!
smuagh!
smuagh!
L'elit humana dels que s'alegren amb l'amistad, un luxe cada vegada més car. Estic content.

Anònim ha dit...

què passa en aquest bloc que apareixen i desapareixen posts i es modifiquen i etc? que esteu juganers?

Anònim ha dit...

Mery Cherry,

El post de la Potter va ser una petició editorial, per pillar un "pantallasso"... coses rares d'editors!

Aviat et posaré més deures, per fer al teu bloc i encomanar-los.

Bon finde!

Lulú