diumenge, de febrer 11, 2007

Cuchíviri, cuchíviri

Gaixample, 00:30 de la nit.

La Matrioixka i jo, ben acompanyades, aparquem al xamfrà i entrem al Karaoke.

Mai hi he cantat. Però la nit presagia canvis. Els nostres amics estan disposats a tot per tal que pugem a l'escenari.

Sento un pavor escènic i una excitació inusuals. No em fa res parlar en públic, però cantar són figues d'un altre paner.

Els Matri, de seguida i sense recança, agafen el micro i enceten la d'Alaska: dónde está nuestro error sin solución, fuiste tú el culpable o lo fui yo, sembla que hagin nascut per a l'estrellat. Van desfilant cantants de dutxa, que desafinen o se'n surten, amb temes de gasolinera. El de la Lolita: Cuchíviri, cuchíviri, el taral·laregem tots en bloc.

Mentretant, el meu acompanyant i jo suem. Com ens hem deixat arrossegar fins a aquest punt?

--Tu ets músic, com et pot fer por?
--Justament per això...

Va! Li poso vaselina i m'apunto a un duet amb la Matri: es por ti que veo ríos donde sólo hay asfalto. Mare de Déu santíssima, quins sants collons que tinc! I ballo i tot!!

Els dos acompanyants, com que ja no ve d'aquí, fan una interpretació paroxística del Perales: es un cabrón que me ha robado toooodo.

I per arribar al clímax ens apuntem tots quatre a fer un "Help", vinga!, ja no ve d'aquí!
Vam sortir a la pista com Els Greps (perquè acabàvem de fer unes crêpes, però el disck-jockey no va entendre la C).

El millor de la nit, a part de l'efervescent sensació d'autosuperació, doncs el japo, que va fer dues actuacions quasi perfectes.

Una escena de Lost in translation passada per la caspa barcelonina d'un dissabte nit de febrer.


Lulú

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Fantàstic Loulu,
de l'expo de Fragonard a l'Operación Triunfo de can Fanga... Un dissabte ben rococó, del sublim al vulgar, la vida en tots els seus matissos, molt bé.

Anònim ha dit...

Perdonin, això és cal Vladimiralmal? O m'he equivocat de lloc?

Anònim ha dit...

No, Cherry, és que l'edat ens fa repapiejar!

De totes formes, m'agradaria llençar-te un meme divertit.

Deixem un parell de dies, que em penso que en Vladi té alguna cosa porca a dir...

Lulu

Anònim ha dit...

Lulú,

Has fet una descripció fabulosa de la nostra nit de diversió i perdició (perquè tu i el teu acompanyant vau "perdre" la vergonya sense problemes). Tu em deies que per a tu l'experiència de sortir a cantar en un karaoke era com fer "ponting". Doncs t'he de dir que el teu bateig va ser brillant. La teva veu dolça i ben entonada i el teu cos que es movia al ritme de la música en són una bona prova. La propera vegada que hi anem has de fet un "solo" apoteòsic, Lulú. Estic segura que el japo, que semblava que havia sortit de la pel·li Lost in Translation, no tindrà res a pelar al teu costat.

Matri

Anònim ha dit...

Matri,
haurem de dissimular una mica o es notarà que et dono diners per fer-me aquests panegírics!

El cert és que al teu costat tot sembla més fàcil.

Lu x2

Anònim ha dit...

Ja m'hagués agradat veure-us per un forat.

Anònim ha dit...

Noies, avui he somiat amb vosaltres, os cuento: resulta que portava posada la meva disfressa d'Abba, l'arrapada amb pota d'elefant i perruca rossa; era a dalt d'un escenari; la platea plena de gom a gom; hi havia un silenci absolut; de cop s'encenia un focus que m'il·lumina de ple; jo estava súper excitat i, de cop, amb la mà al paquet, començo a cantar "Chiquitita"; ho faig de collons; i quan acabo, tothom aplaudeix i es posa dret, i se senten molts crits de "bravo", i quan s'encenen tots els llums jo miro a la primera fila i ¿sabeu qui veig? Sí, us veig a vosaltres dues amb un clavellet vermell al chuchíviri, i me'l tireu pel cap.

¿No és un somni genial? Tant de bo es convertís en realitat!!!

Anònim ha dit...

És curiós, Bernat, que a la que la part racional ens abandona (en el somni, en la borratxera...) de seguida ens tornem d'un caspa que fa por!


;-)

lu2