Hi ha qui diu que amb el temps minven i hi ha qui diu el contrari. ALGUNES FÒBIES I RARESES MEVES (I)
Odio que em posin més menjar al plat quan dic prou.
M’agrada anar descalça.
M’enrabio davant la submissió.
M’agrada tocar la panxeta de la gent.
Em crispa el soroll agut.
M’encanta llegir quan tothom dorm.
Sovint em continc per no semblar una “saberuda”.
Sóc addicta al menjar ecològic.
Tinc un sentit de l’humor que no tothom comprèn.
Em torno salvatge quan em menyspreen, ni que sigui amb subtilesa.
M’encanta picar el cul, però odio que m’ho facin.
Xalo olorant perfums que mai no compro al Corte Inglés mentre l'XS es desespera.
Lu
8 comentaris:
Lu,
per què no expliques un dia l'origen de la nostra peculiar amistat? va... la història del perfum-ambientador que sortia de l'aire condicionat, va... Mira que vaig cabrejar-me... i ara em pixo de riure.
Ja sé que et dec un perfum.
Bon cap de setmana, guapíssima.
hola lu! Els sorolls aguts et crispen? Dels instruments també?
Bé, si t'ho mires amb deteniment tampoc són tantes ni tan greus les teves obsessions... no??
Dona, potser a vegades es bo callar, no per no semblar "saberuda" si no per no quedar com una "setciències". Pero callar massa també és dolent, doncs llavors quedes com a "no inteligent", quan tots sabem que ho ets i molt. Així doncs, deixa't anar, doncs si has de fer pel que puguin dir els altres de tu, no faras mai res ( i això em duu al cap un parell de contes antics ... )
No trobo que cap de les teves obsessions sigui particularment greu, però fes-te mirar això de "m'agrada fer coses que no m'agrada que em facin".
Per cert, algú m'ha d'explicar l'història de la flaire de l'aire acondicionat ... m'he quedat amb l'intriga. Vladi? ...
Emma, els instruments emeten sons, de no ser que siguin estudiants de primer de violí :-)
Gràcies per catalogar de no greus les meves obsessions, però pensa que és només el volum I...
Gràcies, Elrohir, t'hauria d'haver conegut molt abans i ara seria una persona amb molta més intel·ligència emocional!
"M'agrada fer coses que no vull que em facin"... m'hi has fet pensar: no és del tot cert, m'agrada que em piquin el cul, però suposo que trobo més "nosecomdirho" que una noia piqui a un noi que a l'inrevés... queda una mica com... com de domini ;-) O potser perquè el meu germà gran m'ho feia i m'enrabiava molt!
Come on, Elrohir, digues-nos les teves!
Lu
i dius que aquesta només és la primera part?
:$ em faras posar roig com un tomata :P
En fi, obsessions? Manies? mmm .. segur que en tinc, ara no hi caic massa.
Potser, enllaçant amb les teves, jo no suporto que em toquin el cul ( oh! sento si hi ha hagut alguna decepció :P ). Però tampoc acostumo a tocar el de ningú ( fora d'un de molt petit, i bàsicament per netejar-lo o posar-li crema ).
Tampoc m'agradaven els sons forts, però m'hi hagut d'acostumar.
Sóc un deixat en molts aspectes, però un capritxós envers a la tecnologia, que és el que m'agrada.
No m'agrada veure a la gent trista.Encara que la conegui poc.
A vegades potser sóc massa fred i distant ( he dit a vegades? ). De vegades algú (la gent) no rep la resposta de mi que espera en certes situacions no-trivials, però no és per que no la hi vulgui donar, si no que no la sé donar ... em colapso i actuu com si no passès absolutament res ... llavors aparento indiferència. Potser aquesta és la "mania" més "xunga" ( difícil, dolenta, complicada, difícil d'assumir ) que tinc ...
Elrohir,
felicitats!
Tinc un munt de posts pendents, però et cedeixo el torn...
Vladimir, et comença a tocar moure fitxa... i si expliques tu lo del perfum?
Lu
Publica un comentari a l'entrada