La Salomònica plantejava una pregunta:
-Trobeu que hi ha diferències entre passió i desig?
La meva resposta és SÍ, i molta. Miro d’explicar-ho en dos paràgrafs:
El desig em sembla un sentiment positiu, ens ajuda a moure’ns. Sense desig seríem eixarreïts com un tronc mort. Diria que un desig és com el toc d’una onada fresca que ens fa córrer com nens per la platja. Té a veure amb la il·lusió de viure, de viure bé. I certament que no tots els desitjos s’acompleixen (o quan s’acompleixen, tot plegat no és com esperàvem), la majoria es perden inútilment com un somni bonic. La vida d’alguns és així, plena de desigs frustrats, i ja que no la podem canviar, ja està prou bé per anar passant-la.
La passió és un altre cosa, un sentiment negatiu, una mena de patiment constant que llisca com un ganivet a través de tot, salvatge i radical. Diuen que és l’extrem del desig, i a mi els extrems em fan més por que un mico amb pistoles.
Me’n vaig al Saló del Llibre eixarreït com un tronc mort.
Vladimir
divendres, de novembre 24, 2006
Saló del llibre 06
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
ei,
no sé si és desig o passió, però quan tinc el trabuc calent sempre penso: "força no em deixis".
Complementaris.El desig passional molt perillós.
potser sí que la passió és perillosa si ens limitem al terreny de les relacions personals, però no hem d'oblidar que la passió és un esperó molt positiu en molts altres àmbits.
mery,
potser tens raó. Però moltes vegades confonem la passió amb el talent, l'interés, l'esforç, la professionalitat...
Per exemple: jo em dedico a fer llibres, no ho faig malament i per això em paguen, però no m'apassiona fer-los. M'agrada la feina que faig, la sé fer, té un sentit fer-la, m'hi guanyo la vida... però de passió, PASSIÓ, poca. I no crec que si tingués més passió els llibres que faig em sortirien més bé.
Bon dia, AI! bona nit.
Pathos = patiment o sentiment intens
Compassió = patir o sentir intensament amb
Empatia = sentir en comú
Crec que l'empatia és la forma postmoderna de la compassió.
I la satisfacció la forma contemporània de la passió.
Hi estic d'acord, Vlad, millor desig que passió. Però desig amb empatia.
Estic d'acord amb el teu comentari, Vladimir. Crec que idealment a tots ens agrada pensar que si sentim passió per alguna cosa serem capaços de fer-la millor. Però, malauradament, la relació causa-efecte molt sovint no funciona en aquests casos: de vegades, com més t'apassiona una cosa, pitjor funciona i, a més, molt sovint hi ha circumstàncies externes a la teva persona que no permeten que aquella passió doni el fruits que un voldria. Bé, potser és una reflexió un pèl espessa, però és el que sento. El Vladi sempre em diu que no em rumiï tant els meus comentaris, que vagi més a raig fet i així ho he fet.
Per cert, "trabucaire", em tens intrigada. Destapa't d'una vegada o dóna'm alguna pista per saber qui ets.
Salut!
Matrioikka
La passió és només un rang dins del desig. Quan sents passió és per que desitges alguna cosa fins els extrems.
Això, no obstant, no converteix a la passió en bona o en dolenta. Ho és en la mesura que ho és el desig.
vladimir ets un mitja cerilla, la passió és la xampions lic del desig.
Publica un comentari a l'entrada