dimecres, de novembre 22, 2006

Robert Altman i les malves


Llegint el diari d’avui, una notícia m’ha copsat: el director de cinema Robert Altman ja cria malves. Per a mi Robert era dels imprescindibles: cap de les seves pel·lícules m’ha deixat fred, en totes hi he trobat aquella mica (o molta) de la mala baba necessària que ens ajuda a pensar a contracorrent. Què important aquest fet avui, en uns temps tan proclius a adaptar-se dòcilment a un món per tants motius injust (en què les concessions són el mal menor).

Altman solia explicar que li agradava acabar les seves pel·lícules d’una manera oberta a nous principis per a l’espectador. “Les històries no tenen final”, deia. La vida, no obstant, sí.

Robert, bona nit i que no et desperti ni Déu.


Vladimir

5 comentaris:

^eMMa^ ha dit...

que bonic a la vegada dir l'adéu, a algú a qui agraeixes aquella mica de estona que t'ha fet passar

vladimir ha dit...

Correcte emma, agraeixo les miques d'estones dels que m'ajuden a pensar i no m'avorreixen.

deltaica ha dit...

"I don't know what a best director is except someone who stands
in the same space with the best actors. I feel they do the work
and I get to watch, and nothing's better than that." Robet Altman quan va acceptar el premi del globus d'or al millor director per la pel·lícula Gosford Park (gran peli)al 2002.
Rest In Peace

Pardalet ha dit...

Tot te un final. Com les pel.licules. Com la passió. Com els partits de futbol.

vladimir ha dit...

Deltaica,
i ahir se'ns va morir en Philippe Noiret, pobret.
Qu'il repose en paix.

Sí pardal,
tot s'evapora: com la suor de les samarretes que hem compartit (Mataró 92-93/Premià 96/Rosita Moda 04).