2009

I a les dotze, com cada any, com qualsevol mussol, desitjaré i desitjaré. I tot i no creure ni en fades ni follets, demanaré amb tota la il·lusió del món les més grans bestieeeeeeeeeses. I després, quan l'any ja haurà començat, miraré de trobar explicacions a totes aquestes coses tan estranyes, i entre copa i copa, potser fins i tot, uns llavis prims i vermells vindran a ajudar-me a no trobar cap resposta.

Bon any nou, amics! m'agradaria que algun dels molts somnis que teniu, si no tots, se us fessin realitat.

********* SORT************

vladimir

Bon Nadal!

Per alguns, el miracle va ser veure un home barbut caminant damunt l’aigua salada.
Per d’altres, el miracle és seguir admirant-nos de la dolçor del primer plor.

Bon Nadal!

Gent

Perquè a l’àvia li agradava molt i l’havíem llegit moltes vegades a prop de la finestra. D’Evgeni Evtushenko, GENT

No existeixen homes poc interessants.

Els seus destins són com històries de planetes.

Cada un és únic, sol, ell sol,

no hi ha cap altre que s’hi assembli.

I si algú ha viscut en silenci,

feliç en el seu racó,

la seva mateixa insignificança

l’ha fet interessant.

Cadascú te un món secret, ben seu,

on s’amaga el millor instant,

on s’amaga l’hora més terrible.

Però nosaltres no en sabem res.

I si un home mor,

mor també la seva primera nevada,

i el primer petó, i el primer combat…

Tot s’ho emporta.

Sí, queden llibres i ponts,

màquines i teles de pintors,

sí, moltes coses ha de restar,

però alguna cosa fuig!...

Se’n va la gent, no la podem retornar.

No podem fer renàixer els seus móns secrets.

I així ha de ser, i així és, i tota la impotència davant la mort ha de ser dolça.

No ens deixarem mai

Perdona, pensava que ploraves...
La pluja no és salada, no ploris més, ja no cal...
M’agraden els teus llavis mullats, tenen gust de mar. No em cansaria de llepar-te’ls.
Prova d’empassar-te el plor i somriu, una mica...
Guaita quina ganyota @¿@ ...

Tranquil·la, ara estem junts i no ens deixarem mai...
No ens deixarem...
No...
Mai.

vladimir