divendres, d’octubre 03, 2008

Mn. Joan Carrera

Recordo bé el dia que me’l van presentar i les seves paraules: «Bé jove, molt de gust. Però a més de parlar que fa de bo» Em va deixar clavat, evidentment era un noi ple d’intencions i iniciatives però que no havia fet res de res, ni de bo ni de dolent.

En un altre moment de la meva vida, recordo que no va trigar a citar-me al seu despatx: “Noi, el felicito, certament te bon gust i molta sort. No li puc dir que està bé anar a viure amb una noia sense casar-se com Déu mana, ja, ja, ja... però ja se sap, les coses a vegades també van com Déu vol. Deixi’s estar dels comentaris de quatre rates de sagristia, la gent quan s’avorreix parla.”

Darrerament parlàvem sovint. Em demanava l’opinió de certes coses, i tot i discrepar molt sempre solíem trobar punts d’acord que ens enriquien: “Noi, no perdi el temps amb pilotes i aduladors. Valori els enemics intel·ligents, són pocs i el faran avançar.”

Al seu Cel sigui, bisbe Carrera. Gràcies
.
vladimir

4 comentaris:

M.Carme ha dit...

Vadimir, m'ha agradat aquest record tan emotiu i sincer que has dedicat a Mossèn Joan Carrera.

Pel que expliques no dubto que ha estat una persona també molt generosa, bondadosa i intel·ligent, deixant aquelles petjades que no s'esborren en el cor.

Maria Escalas Bernat ha dit...

M'agrada, això dels enemics intel·ligents, mai m'ho havia mirat d'aquesta manera.

ramon ha dit...

"La Mare de Déu quan era xiqueta" i el ritme dels boixets, la Marina Rossell i el seu concert de l'11 de setembre al Liceu, la manera de com fer brillar el patrimoni musical, la religió i el seu pes en la cultura catalana... Darrera conversa amb el bisbe Carrera, una recomanació encertada.

Alicia ha dit...

I que al cel trobi bona conversa.