Recordo bé el dia que me’l van presentar i les seves paraules: «Bé jove, molt de gust. Però a més de parlar que fa de bo» Em va deixar clavat, evidentment era un noi ple d’intencions i iniciatives però que no havia fet res de res, ni de bo ni de dolent.
En un altre moment de la meva vida, recordo que no va trigar a citar-me al seu despatx: “Noi, el felicito, certament te bon gust i molta sort. No li puc dir que està bé anar a viure amb una noia sense casar-se com Déu mana, ja, ja, ja... però ja se sap, les coses a vegades també van com Déu vol. Deixi’s estar dels comentaris de quatre rates de sagristia, la gent quan s’avorreix parla.”
Darrerament parlàvem sovint. Em demanava l’opinió de certes coses, i tot i discrepar molt sempre solíem trobar punts d’acord que ens enriquien: “Noi, no perdi el temps amb pilotes i aduladors. Valori els enemics intel·ligents, són pocs i el faran avançar.”
Al seu Cel sigui, bisbe Carrera. Gràcies.
En un altre moment de la meva vida, recordo que no va trigar a citar-me al seu despatx: “Noi, el felicito, certament te bon gust i molta sort. No li puc dir que està bé anar a viure amb una noia sense casar-se com Déu mana, ja, ja, ja... però ja se sap, les coses a vegades també van com Déu vol. Deixi’s estar dels comentaris de quatre rates de sagristia, la gent quan s’avorreix parla.”
Darrerament parlàvem sovint. Em demanava l’opinió de certes coses, i tot i discrepar molt sempre solíem trobar punts d’acord que ens enriquien: “Noi, no perdi el temps amb pilotes i aduladors. Valori els enemics intel·ligents, són pocs i el faran avançar.”
Al seu Cel sigui, bisbe Carrera. Gràcies.
vladimir
4 comentaris:
Vadimir, m'ha agradat aquest record tan emotiu i sincer que has dedicat a Mossèn Joan Carrera.
Pel que expliques no dubto que ha estat una persona també molt generosa, bondadosa i intel·ligent, deixant aquelles petjades que no s'esborren en el cor.
M'agrada, això dels enemics intel·ligents, mai m'ho havia mirat d'aquesta manera.
"La Mare de Déu quan era xiqueta" i el ritme dels boixets, la Marina Rossell i el seu concert de l'11 de setembre al Liceu, la manera de com fer brillar el patrimoni musical, la religió i el seu pes en la cultura catalana... Darrera conversa amb el bisbe Carrera, una recomanació encertada.
I que al cel trobi bona conversa.
Publica un comentari a l'entrada