dijous, d’octubre 23, 2008

Llegir

Llegir per conèixer mons imaginaris (Mai mai més, el País de les Meravelles...)
Llegir per trobar amistats fantàstiques (el Dr Pereira, oh! Campaneta, Dràaacula...)
Llegir per distreure’s (que bé em llisca la mà benvolgut marquès de Sade, l’Sport...)
Llegir per aprendre (divertim-nos amb la papiroflèxia, manual de les bones maneres...)
Llegir per alimentar el cervell de paraules, signes, idees... per a no tenir el cap esbarriat i els pensaments confosos.
Llegir per...

I sí, es pot viure sense haver llegit res de res. I ser molt feliç: el meu cavall no ha llegit mai i el veiéssiu com salta quan li porto la pastanaga; o el gat Sifa, veiéssiu com s’eixoriveix només de sentir que li graten el ventre (quina enveja)... Sí, sí, es pot ser feliç sense haver llegit mai. Per tant, tots els meus respectes per tots els homes anomenats cavall o les dones pantera.
vladimir

9 comentaris:

Alicia ha dit...

La meva avia tampoc no en sabia de llegir, pero d'ella vaig aprendre com explicar histories.

pepitogrillo ha dit...

Vladi, haguèssis pògut penjar una foto d'algú més guapo, a veure si se't fa malbé el blog amb aquest tio tan lleig!!!!

Ai, Vladi, Vladi, veig que no aprendràs mai!!!!!

Que el llegir no et fagi perdre l'escriure!!!!

Anònim ha dit...

alícia,
quan anem a sopar, m'explicaràs un conte? Per cert, darrerament estic seguint la vida americana amb molt interès, aquest Obama em sembla brillant.

Pepito,
vaig pensar que li agradaria. És un dels meus millors amics, un tipus ben grillat.

vladimir

la Bruna ha dit...

Es pot ser immensament feliç sense haver llegit mai per plaer. Els meus alumnes ho són, malgrat tot. Però mai sentiran l'orgasme d'una lectura plenament satisfactòria. Jo els faig un petó (físic) als llibres que em provoquen aquesta sensació. Sóc una fetitxista de la paraula!

Deric ha dit...

sí es pot viure sense llegir però et perds un món fantàstic

pepitogrillo ha dit...

Vladi, mai hagués dit que apreciesis tant els teus amics. Suposo que depen de la camisa que portis, o els estimes o els odies.

Alicia ha dit...

Espero que el restaurant no tanqui d'hora perque, de contes, en se uns quants.
Me n'alegro de que t'agradi l'Obama aquest. A mi tambe em fa tilin.

Anònim ha dit...

Bruna,
quants dies, content.

La veritat és que mai he petonejat un llibre, això m’ho guardo per a les persones que estimo, m’agraden, m’exciten... ja saps... en el tema petons sóc ben prosaic.

Deric,
d’acord. Però els mons fantàstics no només es troben en la lectura.

Pepito,
No crec gaire en l’amistat, no m’agrada que ningú es refiï de mi absolutament, fallo més del que voldria. Però si que crec molt en els moments d’amistat, a vegades fins i tot amb persones relativament desconegudes com tu.

Alicia, :)

vladimir

pepitogrillo ha dit...

Vladi, Vladi, sóc desconegut/da perqué mai vols aprofundir. Ets el típic que reflecteix en l'altre la seva personalitat.