divendres, d’octubre 10, 2008

L'autora ou ferrat

N’estic fins els… és bufada i espessa com un ou ferrat. La tia escriu bé, però tampoc és el trampolí de la humanitat.

Ras i clar, avui, definitivament, he acabat la paciència: “Mira, et sóc franc, que ningú t’entengui no és sinònim de gran artista, ni de bona poetessa.”

vladimir

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

de vegades la senzilles amaga la bellesa, però no es pot generalitzar

Alicia ha dit...

Si ningu l'enten, es que no es comunica be.
I si un no es comunica be, potser caldria plegar amb aixo de ser escriptor/-a, encara que ho fagi be.
La forma es important, pero si sota la forma no hi ha res...

I ara m'has fet venir ganes de menjar-me un ou (ferrat!)

ÀnimaAlada ha dit...

qui fa el que pot no està obligat a més... almenys això es diu!

Pardalet ha dit...

Tú fas veure que no l'entens...

pepitogrillo ha dit...

vladi, vladi, quina mostra de poca sensibilitat, tothom necessita una oportunitat..... si no haguèssis tingut una oportunitat no estaries on estàs, oi? no em siguis radical!

lamitall ha dit...

hahahaha, a vegades és ben cert.
però a vegades ens cal una mica d'entrenament per entendre... jo sempre penso que és "culpa" meva :(

Bernat "lo trabucaire" ha dit...

vladimir,
vist globalment diria que és un cony punxegut que acaba de vessar sobra la closca d'un mossèn.

El missatge no l'encerto, però els de la cultura sou tan estranys...

vladimir ha dit...

Jesús M.
ja te la presentaré.

alícia,
i ara m’agradaria compartir un ou amb tu. Rovell poc fet i puntetes a la clara, ara suca l’un, ara suca l’altre, i anar fent...

animalada,
sí, tens raó, però és tan pesada la tia.

Pardalet,
la tia és guapa i al principi, d’acord, feia veure que no l’entenia i tot li perdonava. Però ara la cosa ja passa de castanya oscura.

Pepito,
Una sí, i dos... però no sóc una O.N.G.

lamitall,
en aquest cas una mica molt. La “culpa” és una cosa negra 

Bernat,
Ets ben prosaic. Un punt de vista global i sintètic, a fe de Déu.