divendres, de setembre 26, 2008

Vi

Per celebrar l’amistat.
Per calmar la set del moment. I la futura.
Per fer més confortable la solitud, la foscor, la nit.
Pel seu bon gust. I la bellesa dels colors.
Per l’aroma i el cos.

I sí! pels nassets vermells que tant m’agraden... i tot allò que no he sabut dir.

Xin!
vladimir

18 comentaris:

ÀnimaAlada ha dit...

i pels qui no ens agrada el vi?

Anònim ha dit...

a qui no us agrada el vi...cava!

Maria Escalas Bernat ha dit...

Bé, n'hi ha que ens agrada el vi, el cava i d'altres licors
Alcoholics, o corporals...

Anònim ha dit...

animaalada,
ni un glopet de rànci, allò... amb quatre fruits secs. No et preocupis, trobarem sol·lució;)

alicia,
amb el cava cal vigilar. Quan no és gaire bo fa com una mena de cremor que ni t'explico. Ara, a la nevera de casa sempre n'hi una ampolla :)

maria,
que et tinc per fina. Licors corporals? explica, explica;)

Anònim ha dit...

M'agrada el xampany rosat, però el text, Vladi, és molt poètic.

Anònim ha dit...

m. carme,
jo sóc de gustos més clàssics, crec que en el xampany el rosat desentona. Més enllà del gust, temà molt discutible, el que fa famós aquest vi espumós és la seva estètica daurada i la bombolla.

Entot cas, una copa de xampany rosat a la teva mà ha de ser d'un glamour irresistible. Però molt fred, quasi glaçat :)

Anònim ha dit...

Últimament he notat que el vi cada vegada se'm posa més malament. Eludeixo el pas de "nasset vermell" i passo directament al mal de panxa acompanyat de mareig.

Conxuuuu, ves quines coses. A fe de Déu! (jejeje ;D)

Anònim ha dit...

tot allò que no has sabut dir? Potser no tenies el nasset prou vermell, ja saps que: "in vino veritas"

Anònim ha dit...

vladi, vladi, tu no pots tenir una copa de vi, cava,... fresc a les teves mans, s'escalfa molt ràpid. La circulació del cap als baixos, també passa per les mans....

Si vols una copa fresqueta, agafa-la amb els peus..... o amb la mirada.....

Anònim ha dit...

menxu,
tu i jo hem de fer un bon picapoll. I deixa't estar de maretjos i panxes.

mery,
i tant que li tenia, vés a saber on miraves.

collons pepito,
si la mirada és el més ardent que tinc.

Anònim ha dit...

que on mirava... jo... ehem... xin-xin, Vladimir!

Maria Escalas Bernat ha dit...

Cal que t'ho expliqui????

Anònim ha dit...

Ets pitjor que un avi donant un caramel a un nen! Jajaja. M'agrada el picapoll, però no vull assaborir-lo dues vegades: Una d'entrada, i l'altra de sortida...

Anònim ha dit...

Gràcies per les teves paraules, Vladi.
Tots els dies de l'any m'agrada la beguda ben freda, amb glaçons, excepte el cafè amb llet del matí que l'acostumo a prendre molt calent.
Crec que has sabut dir moltes coses tendres més enllà del vi i la copa, Vladi.
"Diuen que l'aigua fa malbé els camins, brinda, brinda, brinda, brinda amb els amics;
beu-te aquesta ronda, que tornarem a omplir" , de la "Cançó de Beure" de Gabriel Bataille, (1615).

Anònim ha dit...

Per a tots (o més aviat per a totes, que això ja sembla un harem... amb permís del grill que és de sexe incert)

L’he sentit de bon matí i m’ha encantat:

http://es.youtube.com/watch?v=grj_DinGKVA

Anònim ha dit...

Entre la música i el comentari ara t'anomenarem VLADIMIR EL MORO

Xin-xin!

Anònim ha dit...

Vladimir! no ens penses regalar un post sobre què feies dijous passat durant la posta de sol!?

Anònim ha dit...

El meu sexe és tan incert com la teva mirada, a part de freda.

vladi, vladi, a veure si cuidem el bocavulari......