diumenge, de juliol 06, 2008

Horari d'estiu

Estimats clients,

a partir del 15 de juliol, l'horari de les sessions serà el següent:

Dilluns i dimecres de 15:30 a 20:30
dimarts i dijous de 16 a 21
Divendres de 9:30 a 14

Qualsevol urgència, us atendré al mòbil, com sempre.


Benvolguda Lu,


Als darrers minuts de l'última sessió em va fer una pregunta que va quedar a l'aire, i que m'agradaria contestar-li ara.

Ens hem d'ocupar o no dels problemes dels altres?

En vostè és acusat l'automatisme messiànic. És un automatisme, sí, vostè no es demana racionalment pels costos i beneficis de les seves "bones accions". Ni tan sols en valora la necessitat i els resultats. Senzillament actua empesa per una programació que li diu "sigues bona nena".

Vostè ara ja sap que sovint, sota l'executable, hi ha ira, malestar, necessitats pròpies insatisfetes i, sobretot, ineficàcia.

Quan li dic "tingui cura de vostè" em mira amb aquell posat excèptic, arrufa el nas i les celles, es rebel·la. Ja sé que pensa que aquesta és una afirmació egoista. No ho és. O en tot cas, reformulem què és l'egoisme. Potser, ben entès, no és tan demoníac com ens han fet creure.

Faci la prova. Miri de satisfer les seves necessitats durant un temps. No parlo d'anar de compres i cremar la visa, ni de lliurar-se a l'hedonisme edulcorat dels balnearis urbans. Parlo de les seves profundes necessitats. Què vol vostè?, què li cal?, ja s'ho permet?

Un cop tot allò que necessita de debò estigui satisfet, la ira i el malestar s'esvairan i vostè serà molt més positiva en les seves relacions amb els altres sense haver de fer res d'especial, per pura osmosi.

Espero haver contestat la seva pregunta.


Dra. Marols

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin consell més bó. Fes el que el cos et demana i no podràs amagar la satisfacció. El somriure dels relaxats fa goig.

Anònim ha dit...

En Rilke explicava en una de les seves cartes al jove poeta que, en la parella, en la vida, no es pot ajudar a altri si abans un no està bé amb si mateix?
Apreciada amiga, no crec que vosté estigui parlant d'egoïsme, sinó d'autoestima, però d'autoestima autèntica, no d'aquella que pregonen certs llibres d'autoajuda, que tan sols fan que inflar l'ego de molts narcisos...

Una abraçada ben gran.

Anònim ha dit...

Collons, Marols... mira que m'apunto l'horari de la teva consulta... joder, Marols!

Anònim ha dit...

Sr. Pardalet, no és ben bé això. No és tant el que el cos et demana com el que el teu jo profund et demana. Ara que... si no és vostè gaire profund... ;-)

Sr. japonès escandinau, l'autoestima és el concepte més malinterpretat del segle XXI. A veure si s'anima vostè i ens fa una proposta.

Sr. lo estoy dejando, veig que em tracta amb confiança. Ens coneixem? Ja sap que la consulta és oberta a tothom que reuneixi un mínim: convenciment.

Anònim ha dit...

Convenciment... m'hauria de convèncer que tumbar-me al divà em canviaria la vida. El Vladimir que és client seu, què n'opina?

Anònim ha dit...

Es que el meu jo profund i el meu cos van sempre agafadets de la mà.