divendres, d’abril 04, 2008

Baci

Com cada any, després de Bologna, la seva capseta de Baci m’obre la porta de la primavera. I que n’és de fàcil fer-me feliç. Mugronets de xocolata i ganes de corre darrera seu, sempre he estat una mica ximple... dinem?

I les cinc frases d’avui són, tataxin-tataxin:

“A ogni donna corrisponde un seduttore. La sua felicità sta nell’incontrarlo.”
“In women everything is heart, even the head.”
“Mergulhamos num mar de beijos; saímos num mar de paixão”
“Es gibt im Leben nur ein Glück: lieben und geliebt werden”
“I què és un petó? Un secret dit damunt els teus llavis.”


De res.


vladimir

24 comentaris:

Jasmine ha dit...

Carai, 5 bombons t'has menjat ja? Només són les 10 i quart del matí. Aquest cap de setmana ho hauràs de cremar tot, ja pots buscar la manera.
Sí, dinem.

vladimir ha dit...

Cinc! i una copeta d'aquell licor dels frares siberians.

A les 2 oclok! peti qui peti.

Lu ha dit...

Ei, ei!

Vladi, estàs d'un desfermat...!
Jasmine, ja saps on et poses?

Digues-li gelosia, sí, que jo avui dinaré amb el gat! ;-)

(m'encanta el post)

Jasmine ha dit...

Ja m'ho ha dit el Vladi: "Respon el post abans que la Lu es posi gelosa." Sí que sé on em poso, ja saps que li sabré parar els peus a temps.
Un dia la Dra. Marols em va fer un test psicològic, i em va dir que no sóc gens fàcil de penetrar, així que tranquil·la... TOT CONTROLAT! ;)

vladimir ha dit...

Camarilla,
No sóc perillós. Ja sabeu que només ataco a fons quan el joc està molt donat, les negatives m’afecten i arrisco poc. Diguem que sóc bèstia de superfície, quatre petonets al coll, alguna llepadeta... tot allò que m’heu ensenyat que no es pot considerar infidelitat. Jugar per anar-la passant, i vés ;)

Dra. Marols ha dit...

Jasmine,

el seu dibuix em va corprendre. És vostè una de les floretes més delicades que han passat per consulta. Alhora, ben arrelades en la seva altivesa: un edelweiss.

Vladimir, aviat, un post sobre la infidelitat. Això de les llepadetes ha sonat una mica... Avia'm què en dirà Sor Ginesa...

Alicia ha dit...

Estimat bèstia de superfície,
La Lu no es l'unica gelosa...

I com es que no he menjat jo mai els bombons aquests?? Es que no tinc cultura... Els demano? D'on els demano?

ÀnimaAlada ha dit...

Va, anem per ordre: tanta gelosia no és bona per a la salut, sigueu generoses i penseu en els que gaudeixen dels bombons, és o'clock però et perdonem perquè ja es nota que tens el cap en una altra banda, i hi ha petons que són secrets a crits.

vladimir ha dit...

alícia,
el teu comentari m'ha trasbalsat. Envoltat de dones geloses, potser sí, però a l'hora de la veritat, ben sol amb la branca de cirerer florit. Afortunadement hi ha hores de mentida.

Els bombons Baci són molt populars a Itàlia, a tots els aeroports n'hi ha. Es caracteritzen per estar embolicats amb un paper dins el qual hi ha escrita una frase d'amor. Quan els editors, il·lustradors, autors... van a la Fira del llibre Infantil de Bologna, molt important, és costum comprar-ne.

Un petó i ja ho saps, encara tinc la capsa mig plena.

ànima,
hi ha petons que són secrets a crits, un... darrera un altre.

Alicia ha dit...

De cami a casa no he passat per Italia, aixi que els he demanat.
Aixo de l'internet... si que es util a vegades.
Per tots els que, de cami a casa, no passen per Italia, podeu comprar els bombonets aqui: http://www.amazon.com/Baci-Perugina-pieces-7-5-214/dp/B000N0Z0TS/ref=pd_bbs_sr_1?ie=UTF8&s=gourmet-food&qid=1207406142&sr=8-1

Alicia ha dit...

Oh, pensant en els bombonets m'he oblidat de dir-li al vladi que la proxima vegada que jo vagi a barcelona, m'ha de fer un tour per la ciutat, perque ja no se on trobar els llocs bonics.
I si de passada trobem un cirerer florit, doncs potser podem seure i esperar a que surtin les cireres.

Mery Cherry ha dit...

... sota una branca florida com el bastó de Sant Josep, pobre...

vladimir ha dit...

alícia,
fet. Si vols Barcelona, serà Barcelona... tot i que jo sóc més d'estar per casa, el meu Maresme.

cherry,
pobre de tu...;)

Alicia ha dit...

Ma mare viu a Barcelona ara, pero jo vaig creixer a Argentona.
El maresme ja em va be.

vladimir ha dit...

Argentona,
genial! hi he jugat 4 anys ha futbol... els dos primers, molt, molt, jovenet (grans records, bons amics); els dos darrers, ja vellet (magnífica gent). Bé, bé, ens trobem a la paret de les mentides?... o fent un glop a la font picant?...

M'has alegrat el vespre, alícia;)

anna ha dit...

vladi, grans records... i una novieta... que joves..;)

gelos també (però molt sans)

Gardagami ha dit...

See Please Here

Sr Ginesa ha dit...

Guapo,
cuando escribes con esa dulzura sacaría la botella de anís y te la rascaría con furia.

ingrid ha dit...

Hola Vladimir i Lu. Fa temps que us llegeixo i m'encanten els comentaris del vostre bloc. Em fan pensar i riure, els posts a vegades m'avorreixen.

En Vladimir em cau molt bé, encara que a vegades és com una mica friki (molt friki). Lu, tu em sembles més sincera i sensible.

Lu, em podries explicar que hi ha de realitat en el vladimir? com és realment?

Una abraçada a tots (la Ginesa també m'encanta).

voyeur (encara sóc aquí) ha dit...

Ingrid (ja sé que la pregunta va per la Lu, però voldria opinar), diria que en el vladimir es barreja el que és, el que pot ser, el que vol fer i alguna coseta més; una mica com un "quiero pero no puedo/puedo pero no me decido/quiero, puedo y ahí voy". És una plataforma de llançament. És donar pinso a aquells que es volen distreure. És com un vermut d'ego.
Tant per l'un com per l'altra.
Siusplau, corregiu-me si erro de molt.

Lu ha dit...

Ostres, ostres, ei, ei!!

Ingrid, benvinguda... bufa, bufa, la teva pregunta es mereix un post que avui mateix (no, demà) meditaré.

Voyeur, per què m'ho fas això? Qui caratsus ets, redimoni??!!

Un vermut d'ego és una meravella, i en homenatge a tu, des de la teva finestra indiscreta, així batejaré el proper post dedicat al qui li dóna nom al bloc.

Nanit a tothom, us estimomolt (i això sense wiski...)

vladimir ha dit...

Hòstia quin bon dia,
Mare de Déu quina vergonya.

Anna,
gelosia compartida (també sana). Fins aviat.

Ginesa,
si me rasca la botella, yo le soplo la harmónica

Ingrid,
estic fet de fantasia, aquesta és l’ànima d’un personatge (i de les persones de carn i ossos, en gran mesura). El vladimir surt d’un joc entre dues persones ben diferents que s’estimen per damunt d’aquestes diferències, un punt de contacte per aquestes dues persones i d’altres, com tu, que s’han anat afegint i són la motivació més gran per anar tirant endavant. Res més, una certa necessitat de companyia, bàsicament.

Voyeur,
és molt possible que hi hagi alguna cosa de la que comentes. Però repeteixo, vladimir és un joc (com la vida, vaja), un joc on l’estratègia es la recerca de companys de viatge per espantar les soledats d’algú que passa massa hores davant la pantalla... i anar tirant, vaja, que d’això es tracta.

Voyeur, agraeixo el teu punt de vista.

Anònim ha dit...

Jo he tingut la gran sort haver-lo conegut, és bon noi, una mica tímid però molt simpàtic.
t'enrecordes Vladimir.... la copa de cava, els palets integrals...i el teu pardalet...ai !! quin bon amic que tenim.

Ècrem

vladimir ha dit...

ecrem,
el meu pardalet, tens raó, a vegades tou, sempre tendre;)