dijous, de desembre 20, 2007

Conte de Nadal



El cosí Boris sempre havia lluitat contra els mals pensaments, els seus pares li havien procurat una ensenyança ultracatòlica, ultraprivada i ultracara. Li encantava el Nadal, per aquest motiu tots els de la família l’anomenàvem Boris-Nöel. Ell volia que Nadal fos tot l’any; recordo el crit que va clavar quan la tia Guillermina li va dir que era estiu i encara faltaven sis mesos per celebrar el naixement del bon Jesús.

Després va venir la història dels nanets... En Boris-Nöel es va obsessionar perquè uns homes petits i repugnants el perseguien pertot arreu amb uns guants de làtex negre; deia que la confiança i l’esperit nadalenc havien estat destruïts, i els pensaments controlats, per aquests paios amb guants de làtex negre.

I aquests éssers, que en Boris-Nöel pensava que eren extraterrestres, van fer que el meu cosí fes les coses més absurdes: serrar l’avet del jardí perquè les llumetes amb què el guarníem durant l’Advent servien de far a d’altres extraterrestres que sobrevolaven la ciutat; escriure pamflets explicant com els extraterrestres assecaven núvols i controlaven la pluja (i tots aquests fets els lligava amb la pèrdua del perfum d’api de l’escudella de Nadal); preparar centenars d’entrepans de botifarra per a tots els pobres escanyolits de l’Àfrica (amb els quals feien experiments els extraterrestres)... Ai, Déu meu! La tia Guillermina no parava de dir al pobre Boris-Nöel que un dia s’adonaria que l’extraterrestre dels guants negres era ell mateix, i ningú més. Però aquesta dura lliçó, no la va arribar a aprendre mai el cosí.

La gota que va fer vessar el vas, però, va ser quan la tia Guillermina va trobar escarabats dins els calçotets del cosinet. Amb tot, la cosa no hagués passat d’aquí a no ser que, per pura casualitat, un dia la tia va enxampar en Boris tractant d’entaforar-se un escarabat, un de ben magre, pel forat del cul (anus endins i potes movent).

Sí, tal qual. Fa deu anys van ingressar el bonàs del Boris al psiquiàtric de Cabrils. Però aquí no acaba la cosa, la primera nit de Nadal que va passar ingressat al centre va desaparèixer, i ningú no l’ha vist mai més. Es va esfumar. Potser el bon Crist el va baixar a buscar a lloms de l’Estel que porta els pastorets a Betlem (el Punt, aquell dia, havia publicat la notícia que una cosa brillant molt estranya voleiava sobre la platja de Mataró, direcció orient).

vladimir

* Conte inspirat en la història del cosí Dell, que la Laura Dern (guapa-guapa) explica al Nicolas Cage a la pel·lícula Wild at Heart (1990), de David Linch.

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Apa, que si en Kafka aixequés el cap!!! La vida del seu escarabat va ser dura, però no tant com el teu ..... pobre escarabat, hauries de fer el conte des de la seva perspectiva, je, je

Anònim ha dit...

Ostres, molt bona idea, Cristina! Apa, Vladi, fes un conte sobre l'experiència traumàtica del pobre escarabat dins el cul del cosí Boris-Noël. Ara, que de traumatizada ja ho estic prou jo, després d'haver llegit aquest conte tan estrany, fruit d'una ment perversa i il·luminada (d'altra banda, com la de molts bons escriptors, eh? Vladi)

Matri

Anònim ha dit...

Vladi... no havíem quedat que faries dues sessions, aquest mes, en comptes d'una? Et vaig dir que la segona sessió setmanal te la pagaria jo.

No vam quedar que deixaries de pimplar durant una temporada?

Anònim ha dit...

Quin conte mes bonic!
Ja m'imagino al Boris-Noël muntant el pessebre sobre l'estel, I posant a l'escarabat de nen jesus.

Anònim ha dit...

Quan vaig sentir aquest conte per primera vegada vaig pensar: repugnant. Després, potser perquè m'ha tocat visitar moltes de les escoles on es va formar en Boris, aquesta història ha anat reapareixent.
He vist bones, boníssimes persones, absolutament alienades mentalment per tot tipus de radicalismes (religiosos, polítics, sexuals...) que veuen fantasmes malèfics per tot arreu i capaces de cometre les barbaritats més inimaginables, per culpa d’aquests fantasmes que només són en el seu cap. Suposo, vladi, que en el fons és una mena de revolta contra el radicalisme ultrapurità, ultrapolíticamentcorrecte, ultrafeministamasclista, ultra... que destrueix, més que no crea, possibilitats per a ser feliç en un món imperfecte.
Tant de bo el Senyor, l'extraterrestre més famós de la història, i faci més que nosaltres.
Bon Nadal.

Elrohir ha dit...

Vladi, i el teu estil no és "ultra-alguna-cosa"???? :O!

Anònim ha dit...

Bona, Elro!!

I per poc cola. Ultrafeministamasclista... un cop més hi ha qui intenta posar al mateix sac el feminisme que el masclisme, com si fossin cara i creu.

No us deixeu enganyar: el masclisme és anti, el femnisme és pro. El masclisme ha segregat i oprimit, el feminisme reivindica el que li és legítim.

No us deixeu enganyar. Hi ha qui anirà intentant desarticular els intents de trobar equilibri, per por. Per mandra. Per abús de poder.

Anònim ha dit...

però si és una historia molt familiar...
a gairebé totes les cases hi ha un cosí boris...

Anònim ha dit...

Cristina,
més que en Kafka, al escriure aquest relat he pensat en una novel·la una mica pesada que vaig llegir aquest estiu i em va tocar: "La passió segons G.H" d'una tal Clarice Lispector (molt interessant).

Matri,
jo trobo que per anar-la passant és un conte que està prou bé. L'anècdota de l'escarabat només és un detall, una mica de pebre en una història que anava sortint massa de nata.

videta, germana de l'ànima,
m'avorreixo. Ser un burgès assenyat és terriblement avorrit. Em va la gamberrada, ho sento, en tot cas miro de no fer mal a ningú. Quan "pimplarem" una altra vegada?

Cicely,
ets dolenta. I jo que et tenia per una ànima càndida. Però no veus que el jesuset és rosadet com l'aurora i un escarabat negre com la sang seca.

Ramon,
per què no deixes de pimplar-me i et perds? El conte no necessitava de la teva explicació, m'agraden les coses amb vida pròpia.

Elro,
francament no tinc la sensació de tenir un estil definit. Fet, la propera vegada un conte ensucrat com el cony de la pera.

Senyora Wollstonecraft,
gràcies a vostè i molts d'altres no tan famosos al segle XXI, i al meu pais, les persones som una mica millors. Una abraçada i, sobretot, sobretot, un petó a la seva filla.

Anònim ha dit...

expecionalment, em manifestaré:
a favor dels cops de somier, l'anar a cagar, les surres al cur i el tocar-se els baixos; també en pro de les coses petites utilitzades amb contundència;

vladimir: espero que apart d'un gmaberro de paraula ho siguis també d'obra i convicció

Anònim ha dit...

expecionalment, em manifestaré:
a favor dels cops de somier, l'anar a cagar, les surres al cur i el tocar-se els baixos; també en pro de les coses petites utilitzades amb contundència;

vladimir: espero que apart d'un gmaberro de paraula ho siguis també d'obra i convicció

Anònim ha dit...

expecionalment, em manifestaré:
a favor dels cops de somier, l'anar a cagar, les surres al cur i el tocar-se els baixos; també en pro de les coses petites utilitzades amb contundència;

vladimir: espero que apart d'un gmaberro de paraula ho siguis també d'obra i convicció

Anònim ha dit...

i m'encanta el conte

Anònim ha dit...

vaja, i perdoneu la triple intrusió, ha estat sense voler... joer, als voyeurs que volem passar desapercebuts de seguida se'ns veu el llautó...

Anònim ha dit...

voyeur,
quina manifestació. Ens la veiem qualsevol dia. Benvingut i bon Nadal.

Anònim ha dit...

Voyeur... ens coneixem?
Has passat pel meu divan?

Tanco uns dies. Si teniu una urgència, envieu-me una òliva missatgera.

Bon Nadal a tothom!

Alls cuits mai couen ha dit...

Bon Nadal estimat Vladimir

Anònim ha dit...

Un petonàs, estimada "e".

Anònim ha dit...

Bon any amic. Bon conte i millor comentari. El nen jesús però no pot ser rosadet de cap de les maneres.

Anònim ha dit...

vladimir, sóc una cuca instal·lada sota els fogons de la teva cuina;
només volia dir-te bon any

Anònim ha dit...

gregòria,
si ets cuca de llum un petó, si ets cuca negra, cap a l'amanida;)

Bon any!