Avui he acompanyat una veïna al metge. Té 87 anys i viu sola. No té fills i la seva neboda és a Mallorca.
Me la vaig trobar a l'escala, tota moixa, i em va dir que havia d'anar al metge i que no sabia com s'ho faria, sense la neboda. Em vaig oferir a dur-la i no va dubtar ni un segon: "De veritaat?, no et faré anar malament?", "No, dona, ja ens ho arreglarem".
Quan l'he deixada a casa, he pensat que es podria recuperar el sentit de la Prestació Social Substitutòria que feien els nois post-adolescents que no volien anar a fer l'enze a l'exèrcit durant nou mesos.
En acabar Batxillerat (o en fer els divuit), els nois i noies es prendrien uns mesos semisabàtics -els que treballessin, exempts- per oferir la seva col·laboració a mitja jornada en forma de serveis a la comunitat. De pas, tindrien un temps per reflexionar si realment volen ser empresaris, advocades, dissenyadors/ores o biòlegs marins. Tot acompanyant avis solitaris i afeblits, fent-los la compra, o bé tenint cura dels fills de treballadors/ores que no arriben a pagar un jardí d'infants. Batejaria aquesta iniciativa com a SOS.
No és cap disbarat. A que no? Estalvi administratiu, cohesió social, persones més ateses i una jovenalla que creixerà amb un altre sentit de les relacions humanes. Fem córrer la idea?
Un temps per als altres, que en el fons som nosaltres d'aquí un temps.
Lu
dimecres, de setembre 05, 2007
SOS (Serveis Obligatoris Socials)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
... què t'has pres, Lu? La valeriana no et prova.
Decidit. Fem córrer la idea.
Em sembla interessant la proposta. Però tinc els meus dubtes a confiar al voluntariat (més o menys obligatori) la gestió d’un “problema” tan important, penso bàsicament en els vells. En general, i per causes diverses, el perfil d’aquest segment de la població que necessita ajuda pública no s’adiu en absolut amb el perfil de la teva adorable veïna.
Vladi, ets cruel. Considero que és una bona idea, el que no s'hauria de limitar a 3 mesos.
En molts països ja es fa. En llocs com Eritrea estan aconseguint sortir de la misèria per que han implementat un dia com el dia "del treball social", la gent va a treballar en obres "per a la comunitat". Però si, crec que establir un any "solidari" ( i no només un estiu ), ajudaria no només a la gent amb problemes, si no també als joves.
es bona idea, pero no se si acabaria funcionant...
al meu col·legi feiem una cosa semblant, quan s'havia de fer el treball de recerca podies triar entre fer el treball pròpiament dit o bé fer de voluntari en diferents geriàtrics de la ciutat un cop per setmana durant tot l'any. Al menys això fèiem, ara no se si ho hauran canviat
Ostres, doncs trobo que estaria bé conèixer aquest tipus d'iniciatives ja existents, per veure com s'ho maneguen i com els resulta.
Vladi, el perfil de la veïna sí és un dels perfils típics: li costa sortir-se'n amb la minsa pensió, té poca xarxa social (una cosina de 70 anys), i encara rai que té el cap clar.
Gràcies, Petjada, Elrohir i Marina pel suport. Molts grans projectes comencen en la imaginació i es transmeten en converses de cafè.
Sona kumba, però ens ho hem de creure.
Una idea genial, endavant! com ho fem???
M'agrada moltíssim la idea, Lu. Seria fabulós que funcionés. Crec que el món s'està deshumanitzant a una velocitat vertiginosa perquè, en general, tothom va a la seva i no té temps i/o ganes de preocupar-se dels altres. Com diu el nostre amic anònim, per on comencem?
Matri
Publica un comentari a l'entrada