dilluns, de setembre 24, 2007

L'Olimp com a metàfora (Ares)

Ares, el Mart dels romans

M'ha semblat que esperar a que s'acabés la desfilada de les 7 deeses era demanar massa paciència a l'auditori masculí, i que podríem intercalar-hi els déus que la doctora Bolen associa amb els arquetips que actuen en els homes.

Ares, fill legítim de Zeus amb Hera és el déu associat al físic masculí, la intensitat i l'acció immediata. Homer li adjudicà els papers de guerrer i d'amant. En alguna versió, Ares és un gran ballarí, gràcies a Príap. És representat conduint un carro i associat amb el camp de batalla i els instints del cor que l'empenyen a actuar sense mesurar-ne les conseqüències. Ares va tenir una llarga relació amb Afrodita, tot i que cadascun d'ells visqué infinitat d'aventures pel seu compte; i va tenir molts fills, entre ells, Pentesilea, la reina de les amazones.

Contràriament al que podríem pensar, Ares no era ben vist pels grecs, per recolzar els troians i perdre la guerra. Els romans sí s'estimaren Mart, la versió protectora del nostre déu impulsiu. Walter Otto, al seu torn, en destaca qualitats positives: "Té un cor poderós", "és just", "dispensa el dolç coratge de la joventut".

Però al món actual, governat per Zeus, els instints són reprimits, el cos masculí és ocultat rere les americanes i les corbates i Ares és menytingut, i utilitzat com a carn de canó a les guerres d'interessos manegats pel poder gris, o ridiculitzat per tenir cura del seu cos i catalogat com a maricó o metrosexual.

Segons Shinoda Bolen, l'arquetip d'Ares predisposa els homes a estar en contacte amb les emocions i el cos. El seu taló d'Aquil·les és la manca de control, en concret, de la ira que pot arribar a experimentar. Per la banda positiva, és un home apassionat, demostratiu. En l'àmbit sexual, és bon amant perquè no té bloquejada l'expressió i es deixa anar totalment. Per això "triomfa" vertaderament amb les dones o altres homes, i no com Zeus, que pot anar acompanyat de dones belles i joves, a qui ha conquerit per la posició d'ell i l'interès d'elles, però que mai no estaran plenament receptives.

En el terreny professional, un Ares pateix si no té embranzida per fer allò que li agrada i ha d'ocupar una cadira en un lloc de gestió i suportar una jerarquia. És força habitual que sigui despatxat pel seu temperament poc diplomàtic, per defensar companys o per ser massa directe. Com a cap, si hi arriba, és proper i just. Com que no planifica, no té fites a llarg termini. L'èxit només li arribarà si ha conreat qualitats innates, sovint sota l'alè de relacions significatives amb dones fortes que no es deixen intimidar per la seva passió desfermada i sense direcció.

En l'àmbit sentimental, encaixa bé amb Afrodita, que, com ell, es lliura al goig del moment. Afrodita, a més, l'inspirarà en l'àmbit artístic. En el sexe, no cerca l'èxtasi com Dionís, sinó que és físicament exhuberant. En aquest sentit, encaixa amb una Àrtemis, però només per encontres puntuals, així com en l'amistat. Com la caçadora, Ares se sent impulsat a actuar i fer-ho segons un sentit profund de justícia. Atenea l'atreu per allò que li manca: reflexivitat, serenor, fredor. Però amb una dona així, la vida de parella serà massa freda per Ares, que no dubtarà a encendre focs arreu. De fet, és més amant que marit.


Si Ares treballés l'autocontrol i l'aprofondiment (cosa que difícilment farà per ell mateix), seria un d'aquells homes brillants i potents, amb una energia inesgotable i positiva. Contribuiria a neutralitzar el poder de Zeus que configura el paradigma patriarcal, i que marca l'estereotip de masculinitat políticament correcta.

Si Ares no treballa la seva impulsivitat, es pot posar en problemes greus. O bé ser utilitzat com a cap de turc, com els nois negres de les perifèries que són reclutats per fer les feines brutes del capital.


Dra. Marols
(l'he sorprès, aquest cop, Vladimir?)

8 comentaris:

Elrohir ha dit...

Doctora, m'ha preguntat si m'hi sento identificat al meu bloc ... aquesta és l'opinió que té de mi? :P

M'identifico bastant en dos aspectes puntuals, però en general el trobo força oposat a mi.

És per aquest motiu que no acabo de lligar mai amb aquells que volen estereotipar comportaments i actituds.

vladimir ha dit...

Marols,
m'ha sorprès. Però el que li explico al divan mentre pelem la poma no és per esbandir-ho a la primera que pot.

Certament, recolzar els troians va ser un error. Però Atenea anava tan calenta amb aquell pajaru d'Ulisses, i aquell altre dels peus lleugers... que tot pot explicar-se.

Ala, no si cansi.

Dra. Marols ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
L'autoria ha dit...

Elrohir,

En relació a la seva crítica, li recomano la lectura del comentari de Nao Sampac del post anterior.

Millor que ell, no ho diria jo.

Cert, Vladimir, l'aliniament dels grecs era molt bo... o serà que la versió que ens ha arribat és la dels cronistes grecs?

olguetion ha dit...

No sé si m'agrada Ares. Em penso que no gaire. No estic d'acord que no sigui valorat socialment. La força física en un home sempre ha estat ben vista.

Mery Cherry ha dit...

i la Medusa, dra.Merols, que la farà? Ja sé que no és exactament una deesa però...

Elrohir ha dit...

Autora :P Has eliminat el comentari que havia de llegir.

En fi, amb una mica de sort Ares hagués estat el que hagués enviat l'orda de Gals als grecs per ensenyar-los una mica d'humiltat.

Dra. Marols ha dit...

No, Elrohir, el missatge a què em referia el trobarà als comentaris del post anterior, sota la signatura de Nao Sampac.

Tot i que vostè pot tenir part de raó quan diu que es resisteix a ser estereotipat, hi ha pautes de conducta que es van repetint de forma transpersonal.