Encara recordo la tarda que
I vés que ara, des de la virtualitat d’aquest espai, li desitjo que gaudeixi de cada minut del casori, de tots els segons de l'enllaç i de l'instant poètic de l'acte. I que com a bona soprano, entoni un SI VULL gloriós com la migdiada del canonge. Després, ja vindrà tot allò de la lluna i el licor de mel.
Per acabar, només esperar que mantingui la calma en tot moment de la festí; que no es preocupi si el nuvi tartamudeja o estornuda amb aquella velocitat tan curiosa, si perd els anells o no li cau la llàgrima en el moment previst: els petits desastres poden ser tan encantadors com la berruga del nas d’el Harvey Keytel.
Que per molts anys sigueu feliços i mengeu anissos! No us oblidem, Matri i Moni.
Vladimir
8 comentaris:
Quin detall Vlad, tu sí que en saps, quan vols, només quan vols.
Matri, molts ànims, encara que no em sents... ja tinc el paquet d'arròs amanit per quan et vegi!
No hi ha cosa més temible i terrible que les lleones de Numíbia disfressades de senyores amb fina estampa (o al revés, que això tant és).
Felicitat per a tothom, doncs.
Quin paper hi tindrà el rus? Que portarà la cua o ho fareu modern amb mini-faldilla?
Petons i moltes plumes.
Com s'acostuma a dir en aquests casos: Felicitats Matri!
Sort Matri, i que per molts anys.
Hòstia, vladi, quina fauna que teniu en aquesta editorial. Una lleona de Namíbia amb cigrons enxerinats, carrego el trabuc i vinc de cacera.
Felicitats Matri, felicitats Moni (és cuc o papallona?, veràs, només per saber-ho)
Per una vegada et felicito pel post Vladi.
També els desitjo el millor :)
Vladi estimat!
Quan el Doctor Jeckyll surt a la llum i Mr. Hide s’amaga en un racó fosc i allunyat, la bellesa dels teus gestos i del teu esperit ens enlluerna. Gràcies pel teu delicat escrit. Tens el do de la paraula, ho saps, i creu-me d’una punyetera vegada quan et dic que ets capaç d’escriure meravelles.
Matri
Publica un comentari a l'entrada