divendres, de setembre 07, 2007

Pilota de paper


He alçat el cap de les galerades del llibre que entre badall i badall estic revisant. He llegit que el besava. ARGHHHHHH! (onomatopeia mental de ràbia, enveja sana i enyorament). En el seu bloc es complau a descriure tot el reguitzell de detalls de l’amor com cal; veig com es besen entre les pampallugues de la meva nova pantalla TFT. Em passa pel cap una frase cargolada: són joves i es fan cercles perfectes amb els llavis. Escric a raig en un paper i després el teclejo com un esperitat. Embolico els quatre garigots que han servit de massa al post que llegiu. Ben rebregat i premut en faig una pilota. L’examino minuciosament i alliso amb amor els grops furtius. Llanço la bola al celistre i li endinyo patacada. Entre els quatre costats de la finestra clavo un gol que ni “l’home punxot”. La pilota baixa silenciosa com la cagada d’un pardal. Penso que tan de bo vagi a petar a la closca d’algun cretí. Enganxo l’oïda al carrer, qui sap si l’atzar em regalarà música de pimball.

I ja sé, ja sé, ja sé, que no s’han d’engegar coses finestra avall, però avui no m’ha vingut de gust tirar escopinada a la gardènia de la sala de reunions.



Vladimir

13 comentaris:

Petjada ha dit...

Què et passa Vladi? No saps que els cercles perfectes només existeixen en matemàtiques? xutar i clavar gols s'ha de fer amb entusiasme i no amb ràbia. Això si, segur que l'escopinada deu ser nutritiva per a la gardènia... ;)

Anònim ha dit...

Deliciosa descripció.

Ets un dels meus escriptors preferits.

Ahir va ser el meu sant, estic contenta, amb la bici nova que he estrenat (tinc les juntures del perineu molt adolorides).

Un dia et lliuraré un premi.

Anònim ha dit...

Vladi,
per cercle perfecte el forat del meu trabuc. Especialment quan el porto calent de pólvora.

Anònim ha dit...

petjada,
si no fossis virtual et mossegaria un peu, per fer-te caure, als meus braços, amb entusiasme.

Marols,
quin dia quedem per fer piruetes amb les bicis?

Ai Bernat,
Em parles d’un cercle més profund que la luxúria de la teva llengua.

Petjada ha dit...

un incís: no sóc només virtual. ;)

Petjada ha dit...

Dra Marols, una Núria potser? Moltes Felicitats.

Anònim ha dit...

Petjada: una Núria no, però calent, calent...

Vladimir: calent, calent...!

Petjada ha dit...

Meritxell?

Anònim ha dit...

Una Núria ben trobada.

Em sembla que si no m'agradessis tant ja t'hauria dit hola alguna vegada ;)

Moltes felicitats! tard (però de tot cor).

Anònim ha dit...

Vladi, ha guanyat amb els canvis, m'agrada més ara, se m'ha escapat un somriure, que ja em costa de vegades... és el que volies, no? Doncs ho has aconseguit.

Anònim ha dit...

Deltaica,
has vist com no és veritat que no us escolto. Faig poc cas (per mandra més que per falta d'interès) però us escolto sempre.

Anònim ha dit...

Perdoneu però el regal misteriós de la Núria no em deixa dormir: "Em relaxa i em fa contenta" ves que no sigui un dallonsis

Anònim ha dit...

Pardalet,
vols dir que el que no et deixa dormir no és una oreneta de làtex.