dijous, de setembre 20, 2007

L'Olimp com a metàfora (Atena)

Atena (Atenea), la Minerva dels romans


Filla de Metis i de Zeus, no va sortir dels genitals de la seva mare sinó del cap del seu pare. Aquesta deesa olímpica és representada com una guerrera: va guanyar Posidó/Neptú en la disputa per la ciutat d'Atenes. Se l'associa a l'estratègia política, les influències i el coneixement acadèmic. Com Àrtemis, és una deesa independent. No va aparellar-se ni tingué fills.
Segons Shinoda Bolen, l'arquetip d'Atena o Minerva és, com el de l'anterior Deesa, el de la dona selfconfident, que es val de les relacions diplomàtiques per aconseguir les seves fites. Però si Diana tenia la sang calenta, Atena és freda com el gel. Des de les alçades observa amb visió aguda la realitat objectiva i pren decisions amb un raciocini fora mida.
S'associa amb la concentració imperturbable, l'autonomia, el poder, els objectius, l'estratègia per aconseguir-los, la vida urbana, l'estudi i les relacions socials, en especial amb "homes influents".
Passant al plànol psíquic, Atena no intima amb les dones, que sol veure segons l'estereotip patriarcal, com a sexe feble. Per això ella emula físicament i psíquica els trets associats a la masculinitat. Intenta ser "col·lega" dels homes, i mira que no se li escapi cap gest o actitud que la delati com a "femella". És la jefa de qui hom sol dir "és més dura que un tio". Li fa el joc al poder, però aprofita els avenços que el feminisme ha anat aconseguint també per a ella. Si cal, anirà de feminista, però no ho és. De fet, i al contrari que Àrtemis, se sent incòmoda en el seu cos de dona.
Moltes dones que han reixit en política, en la vida acadèmica o en càrrecs directius importants tenen molt d'Atena.
En l'àmbit sentimental, no es una dona que tingui tendència a enamoriscar-se. Si fa parella amb un tipus Apol·lo seran una parella de "triomfadors" amb una relació molt civilitzada. Es recolzaran mútuament i participaran cadascun de la vida professional de l'altre. Amb un home Zeus només hi estarà de passada, en el camí de l'ascens. Però la manca de refinament del Zeus i el seu temperament dominant no li escauen a una dona tan digna i autònoma.
Al meu parer, tota dona faria bé de conrear una part d'Atena per tal de reixir en un projecte personal al marge de la "vida afectiva"; per potenciar l'autoestima professional i saber anar a la seva quan calgui. La part positiva d'Atena és, justament, la de deixar de banda certs estereotips adjudicats a la feminitat que minven la capacitat de les dones de creure en elles mateixes.
La part negativa d'Atena és que aquesta afirmació la fa des d'un cert rebuig a la seva identitat.
M'atreviria a dir que Atena és un estadi de transició de les dones que han volgut estar en la vida pública en un moment històric encara patriarcal, de les dones que han decidit que no volen seure a aplaudir ni estar-se d'ajudants a les bambalines (que és on s'espera que estiguin) sinó que han pujat a l'escenari. I com que els amos del teatre són homes, s'han hagut d'adaptar a les seves directrius.
En aquest sentit, Àrtemis m'agrada més, perquè s'autoafirma des del jo i no des del rol.


Dra. Marols

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Tots hem tingut una jefa Atenea, no em feu dir noms...

Anònim ha dit...

explicat així, no em cau bé

Anònim ha dit...

Alto Marols,
no he llegit el post però el comentari de la Cherry em posa en alerta. Vigila amb Atenea, la deessa d'ulls clars que tan sovint al meu cor posa embranzida.

La senyora de la llança de bronze i paraules alades, la lluerna més brillant en la mar espaiosa, la que quan estic cansat em tira un son dolç damunt les parpelles.

En aquesta nit madrilenya, alçó la primera copa per ella, per totes les nits que la he tingut al llit de companya. Oh! Pal·las Atenea, inspiració primigènia de Maria, amant de tots aquells que saben descobrir en l'Aurora els teus dits de rosa tendra.

Marols, vés que estic ben sonat d'Atenea. En sóc el seu esclau amb un bon Ribera de Duero en una mà i un Montecristo a l'altra.

Anònim ha dit...

vladi, estàs segur que alces la pri-me-ra copa?

Anònim ha dit...

ai, l'anònim era jo

Anònim ha dit...

He, he i he!
Però un Ares begut no és gairebé un Dionís?...

;-)

Anònim ha dit...

Disculpeu, Videta, Mery i Vladi, que m'hi posi; he decidit que caldrà intercalar alguns déus masculins, sinó, no s'entendrà res.

L'Olimp s'exalta!

Elrohir ha dit...

Perdoneu, no era festa avui a la gran ciutat?

Bé, llegint els comentaris, el que em sembla és que aquesta dona tenia un greu problema de personalitat.

I una relació extranya amb els homes: O bé una dona només pot establir relacions "llunyanes" amb ells, o bé de superioritat o d'inferioritat.

Però bé, encara queden força tipus de caràcter per llegir.

Anònim ha dit...

Marols,
sense adonar-se està definint a la vicepresidenta Fernández de la Vega.

Vladimir,
ara entenc que entre copa i copa la proclamessis la primera presidenta de teva Espanya.

Per deus! quina colla esteu fets. Us trauran el Sant Cristo gros i us quedareu en bragues.

Anònim ha dit...

!!!???

Qui ets?

No dormiré...

Anònim ha dit...

Utilitzant els estereotips de Jung, la Dra. Marols, fent una (re)lectura de Shinoda Bolen, recupera, des del meu punt de vista, molt encertadament, la idea que en cadascun de nosaltres hi ha concentrada tota la història de la humanitat, des de l’evolució homínida fins el present, i que som una multiplicitat de jos en constant interacció, encara que el context i la pressió social de vegades en visibilitzi uns i n’amagui d’altres. Si hi ha molts déus és perquè cada un d’ells representa una parcel•la de la nostra identitat plural. Per això és tan valuosa la persona. Cadascun de nosaltres aplega, en el seu cervell, tot el passat: per això som responsables, a nivell individual i col•lectiu, del que s’esdevingui en el futur. El de menys és el nom que posem a cadascun d’aquests déus...