penso que no acabarà de quar Casament de la Matri amb el seu Moni.He anat a molts casaments per dos motius: tenir una família extensa i tocar l'orgue a l'església. La majoria de bodes segueixen un patró que hom anomena bodorrio, i que consisteix en:
- Vestit de núvia que no baixa de 600 euros.
- Cort d'amigues i cosines amb vestits llargs i xal d'aquella tela lluent. Talons i maquillatge a dojo.
- Cort d'amics i cosins amb sabates amb punta italiana i trajes que emboteixen. Perquè quedin bé, un traje, una corbata i unes italianes, has de ser alt i estilitzat. Perquè et quedin bé, un vestit de tul i un xal, has de ser del segle XIX.
- Cerimònia opiàcia (soporífera). Les lectures de sempre: Sant Joan als corintis, Càntic dels càntics... Marxa nupcial -de Wagner o de Mendelson. Convidats que no segueixen la litúrgia. Arròs.
- Àpat desproporcionat. Normalment, en una carpa. Aperitius més extensos que el festí de Salambó. Peix i carn, xarrup de llimona, pastís nupcial, copes, cigarretes i puros.
- Fotos de parella a taula. Fotos amb els nuvis.
- Ball amb disco mòbil fins les tantes (rotllanes de suor a les camises, rímel escorregut).
No diré que no hi va haver cap dels clixés de les bodes: pètals de rosa, viscaelsnuvis, marxa nupcial, conga de jalisco. Però el convenciment i la dedicació per fer de l'acte un guió personal sense estridències em van entendrir.
I avui estic nostàlgica. Per la innocència d'aquests amics, que ara marxen a badar torçant el coll per veure el cel a la cinquena avinguda.
Perquè hi ha més d'una forma de fer les coses, no basada només en la forma.
Jo em sento honorada de formar part d'aquest cercle de confiança i d'intimitat.
I avui també vull dedicar-los: agudesa, per veure els camins ocults; valor, per no triar sempre el més fàcil; tremp, per a les pujades intenses, i durant les tempestes.
Jo em sento honorada de formar part d'aquest cercle de confiança i d'intimitat.
I avui també vull dedicar-los: agudesa, per veure els camins ocults; valor, per no triar sempre el més fàcil; tremp, per a les pujades intenses, i durant les tempestes.
Lu
6 comentaris:
Els millors ingredients per a fer que un acte d'amor no esdevingui un patró fixat, avorrit, i ostentós. Per segon cop, enhorabona amb l'unió de MatriMoni, i també als bons amics que n'heu pogut gaudir!
Matri volem detalls a la tornada de la 5th Avenue i el que calgui!
Després d'uns quants revolts, ens trobem davant d'una masia preciosa, una músiqueta relaxant ens acompanya, al mateix temps que ingerim el primer glop de cava rosat. Els convidats es dispersen per les rodalies de la casa pairal tot esperant l'arribada dels nuvis, que no ens fan esperar gaire, i aviat passem al jardí envoltat de torxes... La tranquil•litat i l'alegria regna entre nosaltres i passem una vetllada plena de romanticisme.
Us felicito Matri i Moni pel muntatge, ens vau fer sentir envoltats de la vostra màgia durant tota la nit. Un petó molt fort!
Les formes són importants, però sense bon fons no hi ha forma que s'aguanti.
Fins que la mort els separi, collons quina por.
Ei. Perdoneu però m'heu descrit un dels casaments més convencionals del moment. Potser ho veieu tot més rosa per ser de l'entorn?
A casa meva ho enllestim amb una mica de música i no ens posem ni sabates. Piu, piu
Pardalet, ala, com et passes!
Ja he dit que no vam perdonar una Conga de Jalisco, però tant com convencional... val d'acord, tu i jo ens vam casar vestits de plomes enmig del tròpic bolivià: tu, amb les teves plometes grisoies i jo amb la meva cua llarga virolada de blaus oceànics!
;-)
La nostra Lu, incombustible, apassionada i posseïdora d’una intel·ligència privilegiada. Gràcies pel teu escrit i pels bonics desitjos que ens has transmès. Ens sentim orgullosos de comptar amb la teva amistat.
Deltaica, ànima sensible, delicada i generosa, gràcies a tu també per tots els teus gestos d’amistat. Som afortunats de tenir-te.
Matri i Moni
Publica un comentari a l'entrada