diumenge, de setembre 02, 2007

De tot cor (per començar el curs amb un bon batec)

Els vostres desitjos són ordres.


I després, tornem a la normalitat.

15 comentaris:

Petjada ha dit...

La meva imaginació comença a fer figa, tenint en compte que demà arriba la "vuelta al cole", torno a preguntar: qui?

Maria Escalas Bernat ha dit...

definitivament, aquest blog em posa nerviosa

Anònim ha dit...

la pregunta és obligada: fins on penseu arribar amb el reportatge fotogràfic de Sant Ramon?!?! (jo ja m'he fet il·lusions...)

Anònim ha dit...

Lu,
això no es fa: només arribar ja he encarregat els glaçons.

Per cert, la mà sinuosa portava un anell, no?

Anònim ha dit...

Desbordant, un blog absolutament desbordant!

Alço la copa i amb un bast somriure invoco Sant Vlad, l'empalador.

refugiat, ex-panda.

Anònim ha dit...

Això, això, desitjos… a jutjar pel breu somriure picardiós que deixa escapar el nostre anònim, podríem afirmar que la seva ment està plena de desitjos… el que no sabem és si es tracta de desitjos impurs o si en canvi són desitjos sense cap malícia, ho deixo a criteri de cadascú.

“Per aconseguir eliminar d’ell els desitjos impurs es va castrar. Però això era la trampa. Això no era tornar-se pur, perquè ser pur vol dir molt més que ser cast, vol dir haver superat tota ambició, tot egoisme, vol dir haver estat tocat per l’amor diví.”

Transformeu els desitjos en amor pur. La via de la represió no és bona.

Elrohir ha dit...

Ustres deltaica :| quin raonament més profund ...

Anònim ha dit...

Amigues, amics, estimats tots,

Si el verb es va fer carn, lògic serà que l'adjectiu es faci pell: pell fina, pell suau, pell bronzejada, bona pell, pell ardent...

Tot el que calgui per convertir les ànimes, a l'inici de curs, i evitar que s'afebleixin.

Anònim ha dit...

Matri, què li buscaves, la cartera o l'esperit?

Anònim ha dit...

No vull comentar res. Això d'aquest noi és ben bé com un pit de pollastre. Que formós. Que polit. Piu, piu

Anònim ha dit...

Pardalet,

Si t'animes, podríem fotografiar-te l'ala bona...

Després d'un "pàjaro" com aquest, el contrast amb un tendre ocellet sempre vindrà bé.

;-)

Anònim ha dit...

Heu vist mai el tercer mugró d'un pardal? Va company, la Lu posa la càmara i jo porto la lupa.

Elrohir ha dit...

Quina és l'ala bona de paradalet? Tinc curiositat ...

Anònim ha dit...

Lu,

No li buscava ni la cartera ni l'esperit... El que cercava era remoure-li el desig i, pel somriure que fa, em penso que ho vaig aconseguir. La propera foto encara serà més "impactant". Això no s'acaba aquí.

Matri

Anònim ha dit...

Uau...

I el senyor de la foto?

Sant Ramon, manifesti's, digui alguna cosa.

Hi està d'acord?