S'acaba l'any
I fer les coses sense rituals és com dormir despullat:
fa un nosequè.
Alguns segueixen el ritus oficial: lluentons i robes d'agafar una calipàndria per al tiberi prohibitiu i el cotilló. Tot ruixat amb les més estravagants combinacions de mam.
Aquest matí hem anat d'excursió, l'il·lustrador i jo.
Hem repassat l'any tot endinsant-nos, enllà del pou de glaç, en la catifa de fullatge marcit i boira difuminada, el sòl cobert de fang i l'olor d'humitat del vallès que, un cop perdudes les darreres cases i la carretera, esdevé un paratge insòlit i tan bell que pot fer mal.
Ens hem dit tot allò que ens ha sorprès del 2006: els nous forats fets a la tela asfàltica de l'inconscient per deixar respirar l'ànima i gosar ser una mica més.
El que hem conquerit o rendit, el que no hem gosat i el que hem transgredit.
Ha estat bé, un 8,5 per no dir un 9.
I després hem decidit que estaria bé començar l'any amb un altre ritual.
A trenc d'alba, amb el nostre amic astrònom, pujarem a l'observatori Fabra i ens mirarem els 365 dies nous amb els ulls plorosos pel fred i un pessigolleig als dits.
Ens atrevirem a desitjar el que és a les nostres mans i ignorar la resta.
Demà, a les 6:30 del matí.
Mentre la brama es macera en xupitos de licor de maduixa amb Schweppes.
Bon any, Vladimir, Matrioixka, Pardalet, Emma, Deltaica, Trabucaire, Mery Cherry, Nuria i tots els altres. Que els vents us bufin a favor.
Salo - Flordelotus - Loulou
diumenge, de desembre 31, 2006
Un balanç amb vistes, al crepuscle
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Bon any Salo,
si els pensaments es poguessin dedicar aquesta nit seria una mica molt teva.
Cuida'm a l'il·lustrador i no me li cremis els Calvin Klein.
Un petó al Panda, ecs!, però de cor.
Us deixo, que ja se m'ha escapat una llagosta... zassssssss!
Per primera vegada he trencat els rituals ridículs. Acabats d'arribar de França, amb el cansament i la decepció per haver de retornar a la vulgaritat de la nostra ciutat, i sense temps per preparar res de res, vam sopar menjar xinès i davant la tele vam celebrar les campanades amb un petó ben llarg, humit i apassionat. El raïm, per als romans. Bon any nou!
bon any a tot vladimiralmar i, sobretot, molta sort!
Molt bon any a tots! petons!
Salo,
a Solsona jo dormo despullat i tinc un telescopi que si mires pel forat es guaiten les muntanyes de Montserrat.
Bon any 2007, galtetes de pa tou.
Aquest matí m'he llevat al vell mig del Penedès i a ritme de lactant. Ens hem abraçat tots tres i des del llit hem mirat per un finestral immens com rere uns camps ondulats i curulls de ceps, el cel es tenyia d'un taronja intens. El primer sol del 2007 ens ha vingut a saludar i ara jo també us vull saludar. Bon any.
és com dormir amb mitjons.... uf quin malestar!
Molt bon any!!
Sí, la Núria té raó. Si realment dormim, tant se val despullat o vestit.
Saló, la segona frase no té sentit, t'ha traït el subconscient, je, je, je... A més, sempre que estem despullats hem hagut de passar pel ritual de desvestir-nos, excepte en el moment del naixement, és clar.
Aprofito per proclamar les bondats de dormir a pèl, els Reis em portaran un telescopi i la lluna és com una cosa massa ensopida.
Querido Vladimir:
Me veo en la obligación de recomendarte dormir púdicamente. El cuerpo debe guardarse como un tesoro pues el diablo muchas veces se mueve entre sábanas. Tómate a bien mi consejo, que es también el de muchas hermanas.
Hace días que no te vemos con tus libros y libretas por el convento.
Rezamos por ti.
A veure, què està passant aquí?
Vladimir, comporta't!
Núria, potser tens raó, però aquests plaers se m'escapen. Quan ho he provat, no ha funcionat, em sento desprotegida, com si algun lladre nocturn hagués de llevar-me l'aura, o vés a saber què! :-)
Ara que ho dius, però, el tema mereixeria un post:
Els plaers de dormitori
Com a mínim puc dir-te que detesto els pijames de Women Secret, tots absulotament, amb cordillets per lligar a la cintura. Uf!!
Salo
Salo,
la meva dona sempre dorm amb calces. Diu que li fa pànic que el seu trau pugui atraure alguna formiga despistada, o unes estisoretes entremaliades.
I a mi tant me fa, quan em venen les ganes els hi estripo i apa anem-hi (sempre amb el seu consentiment, ojo). El sogre es passa el dia cosint, però aquest, ara, no és el tema.
Sor Ginesa,
no tengo el gusto, pero la supongo.
Pronto nos vemos por el convento, tengo un librillo atravesado y el mundo me dispersa.
Un abrazo y gracias por sus oraciones.
Haig de reconèixer que no ho faig massa sovint, però dormir nueta a l'estiu és un dels bons plaers que he experimentat. No sé, la sensació de llibertat sense gomes, ni cordills, ni costures... ni entrebancs!
Aquests dels delta, "oju"!
Ara que amb lo mosquit tigre, jo no estaria pas per massa bromes...
A Sant Quirze també en tenim, però
(de tigres i de bromes).
Petons, Deltaica.
Ens veiem el 13, oi?
Què farem per sopar...
salo
Publica un comentari a l'entrada