dimecres, d’agost 06, 2008

Riure

La vida és plena de tants moments diferents... que quan ens arriba el moment de riure, així, de cop i volta, com un esternut, no ens hi hem de resistir. Tant se val que no hi hagi motiu, a vegades no calen els motius. I si ens prenen per sonats, ja s’ho faran.
vladimir


Dibuixets de la Montse Adell

12 comentaris:

Anònim ha dit...

vladimir, vladimir, vladimir, un angelet amb un pit al cap... ben curiós.

ÀnimaAlada ha dit...

pq ens hi hauríem de resistir?
t'hi han près gaire sovint a tu?
ara que ho penso...no sé si et veig més com l'escuraxemeneies o com l'altre...

Anònim ha dit...

Bé, alguna vegada, però en general m'he de resistir molt. Tots plegats som tan còmics... fem tantes animaalades :)

No sóc Bert, evidentment, però adoro aquest personatge. M'agradaria ser Bert: una persona amb arrels, que mai deixarà els carrers on pinta els seus dibuixos o les taulades des d’on pot veure el món als seus peus (com els ocells o les estrelles, xim, xim, xeri); I té a Mary, una dona màgica que va on la porta el vent amb el seu paraigües fidel (no totes tenen la sort de tenir ales, ànima). Suposo que Bert la reconeix com un amor impossible, però no per aquests motiu l’estima menys.

Recordes el final de la pel•lícula, és memorable, te l'adjunto al final. Mary dialoga amb el mànec del seu paraigua:

-Ho veus Mary, els nens són molt desagraïts. Quan estan bé jugant amb els seus amics, o són feliços amb les seves famílies no es recorden de tu... prefereixen els seus pares, ni tant sols s’han acomiadat...
-I així ha de ser.
-I no t’importa, no et sap greu...
-Els sentiments a vegades ens confonen.

I Mary marxa sola, i només Bert s’acomiada d’ella... Picant-li l'ullet;)

http://es.youtube.com/watch?v=g89NxTTycxc

Anònim ha dit...

DONCS APROFITEM EL MOMENT I A RIURE. DE TOT, DE TOTS I SENSE PARAR. PJIU, PJIU

ÀnimaAlada ha dit...

Qui vol ales essent Mary Poppins?
I no li pica l'ullet...

Anònim ha dit...

Riure, i tant! Pardalet, ja he arribat al nivell 12 del Joc del Món!

Vladi, plorant de riure literalment pels carrers de Mataró. I ja van dos... si algú sabés que és a costa seva, juà, juà!!

Jesús M. Tibau ha dit...

dia que no has rigut, dia desaprofitat

Deric ha dit...

la llàstima és que no estem acostumats a riure...

Anònim ha dit...

pardalet,
riure de cor i sense malícia.

ànima,
una mica si que li pica, però t'hi has de fixar bé.

odalisca,
és que li passen unes coses.

Jesús m.,
al meu barri díem "dia que no has follat...", però tu ets tan culte i educat que ja deus tenir raó.

Dèric,
em embla que hauríem de riure més. Almenys, jo.

Anònim ha dit...

vladi,
un dia abans però de tot cor: felicitats!

Deric ha dit...

digues que sí!

Anònim ha dit...

anna,
un dia després però de tot cor: moltes gràcies.