dijous, de gener 10, 2008

Casualment, el Destí, clau


Casualment el seu book va caure damunt la meva taula. Em va cridar l’atenció el dibuix d’una noia dormint dalt d’una branca, i casualment vaig començar a imaginar com despertar-la: que si estirant-li un pèl (del cap), que si envoltant-la amb els meus braços virils, que si bufant-li suaument el borrissol del clatell... Casualment (t’ho juro Lu) vaig trobar-me amb el telèfon a la mà quedant amb ella perquè m’ensenyés més dibuixos “a dos quarts de set t’espero a l’editorial”. I la noia del dibuix, casualment, va resultar ser la noia que dibuixava; la qual s’havia perdut i arribava a l’editorial mitja hora tard, just en el moment que jo plegava. Si no m’hagués agradat us asseguro que li hagués donat llargues, però era la noia del dibuix i quant algú ens agrada l'eròtica sol vencer els principis (això no és sempre així, però vaja, a vegades som flams amb cirera). I casualment vam acabar a la taula del Tapilla Sixtina fent birres i copes en una taula de fusta amb una lampareta vermella... Tot el que va passar després va ser, ben casualment culpa de l’alcohol més amic.

He reflexionat en el fet i he arribat a conclusions. La natura i el Destí ens governen inevitablement. Tot és natura, i sobre tot destí. Ens precipitem els uns vers els altres si el destí ho vol, ens separem si el destí ho mana... precipitats, separats, com un parell de fulles seques arrossegades pel vent, com un parell de cossos a temperatura d’amor, ara entrant, ara sortint, ràpid, lent, endavant, marxa enrere, quatre copets, un, dos, i fins i tot, de tant en tant i si el destí vol, casualment tres.


vladimir

PS. Sí, sí, dieu-me superficial; que mai us passi.

17 comentaris:

ÀnimaAlada ha dit...

Doncs si el destí s'hi posa bé potser acabem caient tots a la tapilla!

Anònim ha dit...

Si t'has tirat a una noia que buscava feina, penso que ho has fet malament

Anònim ha dit...

Mira, Vladi. El desti no te res a veure amb el que la gent fa.
Tot es casualitat: El llibre, la noia, la tapilla...
Ara be, si tu vols dir-li a la noieta que es el desti mentre mires encantat dins els seus ulls, o vols dir-li que estas buscant la seva anima quan ets dins seu, aixo es cosa teva.
Pero no fotis, Vladi, no ens ho diguis a nosaltres, que ens coneixem, home!

Anònim ha dit...

Per un cop i sense que serveixi de precedents, defensaré el meu germà Vladimir: estic segur que no li has venut cap moto, que era major d'edat i que li deuria picar tant com a tu.

(la curiositat, em referia)

Anònim ha dit...

Vladimir, que ens coneixem, tu ja saps que les coincidències són molt més escasses del que suposes. Si estàs convençut del que escrius, demostres que no has reflexionat prou. Permete ’m que et doni un consell: no atribueixis mai res al destí, a la casualitat. No diguis “jo no he fet, això”, “ai! jo no pensava”, “la nit, l’alcohol, el moment...” totes aquestes coses que van bé per justificar-nos i enganyar la veritat que ens fa responsables. Ja saps del que et parlo, n’hem parlat massa vegades. Una abraçada, sort.

Anònim ha dit...

el vladimir està jugant, i no fa trampes quan juga, el que passa és que juga a fons;
tot i que toqueu de peus a terra, axò de caminar drets fa que tingueu el cap als núvols... que se us veu el plumeru!

Anònim ha dit...

joer anónim, que brut ets...
mmmmm... aquesta noieta... segur que és un encant...
no se't pot acusar de res vladimir, al contrari, bravo!

Anònim ha dit...

Vladimi, això d’estirar un pèl del cap ho trobo més decent que allò d’estirar un pèl de la figa... je, je, je... Fa temps que no et diu res la noia, eh?... je, je, je... la Marina, no? je, je, je... també va ser dalt d’un arbre, oi? ja, ja, ja... ets un poca-vergonya.

Alguna vegada, però, quan li faig el conulunguis a la parenta penso en tu i la teva dèria dels pèls; més d’una vegada m’he vist empès a esquilar-li la castanya amb les dents. Amb els anys, cada cop crida menys quan ho fem (fins i tot hem anat a l’entomòleg a consultar). Ai! vladimir, no trobes que el que més ens posa als mascles és fer-les cridar com a llobes?

Elrohir ha dit...

Seria feliç si em diguessis que això és amor i no literatura, vladimir.

Quin dia et veurem enamorat? Ha arribat aquest moment? Literatura vladimir ... literatura ...

Anònim ha dit...

ànima,
serà un plaer.

anònim,
esperava el comentari. Sempre que m'he tirat a una noia ha estat perquè ella ha volgut, sempre que se m'han tirat ha estat perquè jo he volgut. M'agrada follar i que em follin sense condicions, més clar l'aigua. Sempre he pensat que és tan indigne el que s'aprofita d'aquestes situacions d'aventatge, com el que es deixa que se n'aprofitin.

Dit tot això, no recordo haver escrit que me l'hagués tirat. No cap la possibilitat que ens ho passéssim molt bé rient una estona i coneixent-nos? Alguns, ho sento, us falta imaginació per trobar finals alternatius;)

alícia,
generalment a la noia no li dic res de tot això, si realment estic encantat sóc dels que no solen parlar massa. Això sí, miro de no enganyar mai, no gaudeixo si no tinc la conciència tranquila, tinc una mica l'ànima d'escolanet, que vols que et digui.

Agraït per l'home final;)

Lu,
em sembla que em picava més a mi. Potser haure d'anar a coure l'all com diu la meva "e".

Ramon,
ets com la veu de la conciència. Però tu també disfrutes de les meves gestes, no ho neguis.

Gregòria,
m'encantes. Ets viva.

Ara he de plegar, fins demà.

Anònim ha dit...

Perdoneu l'interruptus, un autor es venia a despedir i cal ser senyor. Que dèia? a sí, marxa enrera que m'he deixat coses:

anònim,
no m'agrada l'expressió tirar-se una noia. Generalment és errònia, trobo que la majoria de vegades és la dona la que acaba decidint quan, on i com. Vaja, almenys jo sempre he tingut aquesta sensació.

alícia,
don treus que jo busco l'ànima dins una dona? jo no hi busco res, prou feina tinc a manxar i aguantar. Em sembla que ho he escrit alguna vegada, la visió dramàtica i profunda del sexe a fet més mal que bé, sobretot a les dones. El sexe és important perquè és lúdic, divertit bàsicament. L'ànima és en llocs més importants, entre cafès i companyies, potser.

voyeur,
no em fa res que se m'acusi, m'agrada que la gent expressi lliurement el que pensa. Ja has sortit a ballar?)

Benvolgut Bernat,
em surts amb cada cosa. A mi, més que cridin m'agrada que se m'arrapin i comparteixin tremolors. I que insisteixin en repetir, això és el que més m'afalaga, ja, ja, ja.

I ben pensat, crec que només he fet cridar una dona una vegada, però no n'estic segur. Era sevillana, molt flamenca i ja em va avisar que mentres ho feia li agradava cantar coples. No es dèia Rotario.

Elro,
és literatura. Sóc reservat, difícilment em veureu enamorat, això no vol dir que no ho estigui. L'amor és important, però no és un dels sentiments que més valori. Prefereixo que m'estimin, i realment em sento estimat, sigues feliç.

I ja està, avui crec que he estat pesat... coses de la soledat, perdó.

Anònim ha dit...

vladimir, te veo flojo. ¿Qué significa "compartir tremolors"? pero si la cosa consiste en compartir la llama, el ardor... ni que fueras un pinguino, hijo.

Ah, por cierto, no te burles de las que gritan porqué gritar es muy sano. Aquí, en el convento, enseñamos a las hermanas a expresar con gritos de gozo la presencia del Señor en sus corazones. No admito que el placer de la presencia divina se esprese gimiendo como lo hacen las pijas de culo prieto.

Vladimir, el grito es signo de vitalidad. Desfigura un poco la belleza del rostro, pero demuestra que se está vivo.

Vamos, chaval, pega un grito a mi salud.

Anònim ha dit...

Estaba flojo Ginesa, pero hoy el día es fantástico, sol y algo de viento, el mar de un azul precioso. El temporal siempre acaba pasando, es cuestión de paciencia.

Aaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhh! Gracias.

Anònim ha dit...

Estimat Vlad, empalador;

no puc negar-te que m'haguès agradat conèixe't una mica més, però començo a estar altra vegada de gira, i, ja saps, a rodar món.
M'haguès encantat parlar amb tu i conèixer el fons de la teva ànima.
Però no podrà ser.
Ni tan sols sé si podré tornar-te a escriure, o a llegir-te, fins i tot.
Malgrat no enviar-te les meves paraules a cada post que fas, sempre he estat llegin-te, enmig de la nit sobretot, quan la soledat m'envoltava i et cercava a la xarxa per consolar-me.

Ara me n'haig d'anar, i celebro que hagis pogut penjar-te de l'arbre amb aquesta noia.
Cuida-la bé, però, i no abusis de la seva innocència.

Potser per sempre,

teva,

Britney

Anònim ha dit...

Vladimir,

Fa dies que no apareix per la consulta. Em preocupa... això de pujar als arbres...

Sàpiga que aquest mes faig una promoció especial post-nadalenca.

Demani hora al meu secretari.

Anònim ha dit...

Estimada britney,
m'agradaria que no fos per sempre, fins i tot m'agradaria compartir tot allò de la meva ànima que t'interessés (no pensis que sigui gran cosa, una ànima d'estar per casa).

Et trobaré a faltar, els pocs comentaris que m'has fet m'han arribat molt, tant si hi estava d'acord, com si no.

Sort amb la gira, un petó (espero que no sigui massa tard i, estiguis on estiguis, t'arribi). Smuagh!

Anònim ha dit...

Quins collons si feia un mes que m'havies dit que ho esteves planejant.