Per a celebrar el primer aniversari de l’Emma i els seus alls cuits que no couen, miro d’enllestir els «memes» que em va passar.
1r Instruccions: Agafa el llibre més proper. Obre’l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase. Escriu l’oració, juntament amb aquestes instruccions. Ull! No busquis el llibre que més t’agradi, sinó el que tens al costat.
El resultat de la tasca és aquest: “Silenci dels mateixos pensaments. Repòs de les abelles perquè la mel ja és feta i només cal que sigui tresor amagat. I que madura. Silenci dels pensaments que preparen les ales, perquè és dolent que se t’agitin el cor o l’esperit.”
Antoine de Saint-Exupéry: Ciutadella.
2n Escriure la frase més colpidora d’algun llibre. La que te’n recordis més i escriure-la per a què pugui colpir als altres blocaires.
Això si que és difícil, la primera que em ve, si fa no fa: «En la solitud he descobert, per la mancança -que és com es descobreix la vàlua de certes coses- que l’afecte m’és necessari: que, com l’aire, es respira i no se sent.»
Fernando Pessoa: L’educació de l’estoic.
Moltes felicitats Emma. Xin-xin!
Vladi
P.S.: Matri i Salo, va, esmoleu l’eina.
1r Instruccions: Agafa el llibre més proper. Obre’l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase. Escriu l’oració, juntament amb aquestes instruccions. Ull! No busquis el llibre que més t’agradi, sinó el que tens al costat.
El resultat de la tasca és aquest: “Silenci dels mateixos pensaments. Repòs de les abelles perquè la mel ja és feta i només cal que sigui tresor amagat. I que madura. Silenci dels pensaments que preparen les ales, perquè és dolent que se t’agitin el cor o l’esperit.”
Antoine de Saint-Exupéry: Ciutadella.
2n Escriure la frase més colpidora d’algun llibre. La que te’n recordis més i escriure-la per a què pugui colpir als altres blocaires.
Això si que és difícil, la primera que em ve, si fa no fa: «En la solitud he descobert, per la mancança -que és com es descobreix la vàlua de certes coses- que l’afecte m’és necessari: que, com l’aire, es respira i no se sent.»
Fernando Pessoa: L’educació de l’estoic.
Moltes felicitats Emma. Xin-xin!
Vladi
P.S.: Matri i Salo, va, esmoleu l’eina.
10 comentaris:
1a instrucció: el més proper que tinc a mà és en Vladi, que és com un llibre obert. La frase podria ser: Burberrys i Calvin Klein.
2a instrucció: la frase més colpidora que recordo és un poema que van fer en Vladi i la Salo especialment per a mi. Diu així:
Un cúmul d'energia en suspensió,
avui no sures,
avui ets com un tendre girasol girat,
a l'altra riba.
Un motor sense suc, o massa xop,
una au llunyana,
la torre d'una ermita on el gregal
ha erosionat la pedra.
Un paraigua abandonat al parc,
esperant ser obert per un clochard;
com tantes roses de tímids enamorats,
que quedaran pansides en els cors callats.
Salut!
Matri
Ostres, ostres!
Que de pressa gira el món i jo en calces!!
Matri, chapeau per la resposta a la primera instrucció. És una llàstima que no et prodiguis més: ens donaries grans alegries.
Ara jo:
1a instrucció: "Els elements de la composició d'acords i de figuracions rítmiques de la textura homofònica s'esdevenen de forma més o menys simultània"
Del llibre TEMPO 1/2
2a instrucció: George had turned at the sound of her arrival. For a moment he contemplated her, as one who had fallen out of heaven. He saw radiant joy in her face, he saw the flowers beat against her dress in blue waves. The bushes above them closed. He stepped quickly forward and kissed her.
A room with a view, E. M. Forster
Ja he fet els deures memètics!
Salo
Tot i que jo no he estat entre els escollits, vull dir-hi la meva.
Dels últims llibres que recordo que tinguin una frase que, per A o per B, m'hagi agradat i que hagi pogut localitzar (és la primera del llibre), hi ha aquesta.
«Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d'aquells qui estimem.»
(La pell freda, A. Sánchez Pinyol)
m.
Estimat i estimades,
vos el dedico amb afecte:
Jo sóc llengua densa i serpentejo
pel teu cony olorós i fumejant;
tu ets boca delerosa, fonda cova,
que em xarrupa la polla suquejant.
(69epigrames.bloc.cat)
Osti, quina il·lusió! És la primera vegada que em trobo amb algú que ha llegit Ciudadela...
Anònim,
llegit i subrallat. És un llibre que mai recomanaria a ningú, però amb alguns passatges d'una bellesa sublim (val la pena avorrir-se una mica per a descobrir-los).
Havia llegit que era un llibre inacabat. Saps si és cert? Que hi estava treballant quan va desaparèixer, i que ell el veia com la obra de la seva vida.
Tens tota la raó: no el recomanaria mai a no ser que volgués que mai més em demanessin una recomanació. Però realment és molt i molt bo.
És un llibre inacabat. En l'edició de la MOLU (edicions 62) s'explica en el pròleg dels editors.
La traducció del Pau Joan Hernàndez de l'edició que et comento és extraordinària.
Bon Nadal.
Vaia! Un altre traductor, segur, que això de citar traduccions...
Jo el tinc en castellà, que va sortir un temps abans, d'una editorial que fa poques coses (Alba, potser? No ho recordo pas).
Bon Nadal!
Hola vladimiralmar! Quina ilusió trobar aquesta entrada al blog, de debò!
M'agrada la frase que has triat. Pot ser tant fort el sentiment d'enyor d'afecte que fins i tot intentem crear-lo?
Bon Nadal, i moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada