dissabte, de març 15, 2008

Tanga


a 6:07 p. m.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

La Lu, la Cherry o l'ànima? potser la grego? Tot i que una cosa així només s'atreviria l'Escalas o la petita "e"... L'alícia també la veig capaç, ens la solem imaginar amb molt glamour, no? Ara, que sap si és un regal que li has fet a la de la branca, com es deia... marina?

Va vladi, cuenta, que s'acosta la primavera, és la deltaica? la marols? la britney, la britney, ah! pajaru!

No m'ho puc creure, en Trabucaire?!

15/3/08 6:20 p. m.
Anònim ha dit...

Vladi,

No et talles un pèl, eh?
Doncs t'ha anat d'un pèl que no et censuri el post. Però aleshores em criticaries que a la Marols no li censuro les seves fotos de divan.

Ella té una excusa professional. Quina és la teva?

(es nota que ja quasi és primavera)

16/3/08 12:00 a. m.
Anònim ha dit...

Niño,
si necesitas un jarrón en el convento te arreglo uno. Madre de Dios, bonita flor pero poco musgo.

16/3/08 12:57 p. m.
Anònim ha dit...

ramon, te n'enfots per ignorància. Si vols que t'aplaudeixin, tira't la trompa cap a dintre, mira de subjectar-te-la amb els maluc i posa-t'hi una floreta... Irresistible, ni tres segons i el paradís vindrà a fregar-te la punta del nas.

16/3/08 2:08 p. m.
Anònim ha dit...

Quina manera més poca-solta de fer malbé una flor. Quan he vist el crim m'han vingut ganes d'estornudar.

16/3/08 2:34 p. m.
Anònim ha dit...

Sor Ginesa,

nuestro Vladimir necesita más arreglos que los florales, aunque en su convento me temo que no tienen el Ikebana que le conviene...

16/3/08 7:17 p. m.
Anònim ha dit...

La Chacón, vladi, aquesta és la Carme fa un parell d'anys... m'hi jugo un pèsol.

17/3/08 7:23 a. m.
ÀnimaAlada ha dit...

Doncs jo la trobo una imatge la mar de natural... :)

17/3/08 7:33 p. m.
Anònim ha dit...

ramon,
no em faci's entrar en detalls. Però sí, és veritat, a vegades, quan estic enfeinat i em trobo amb fotos com aquesta solc pensar en les noies que no acabo de conèixer (del tot).

Lu,
la natura, la primavera... vés a saber...

Ginesa,
no se preocupe, humedad no le va a faltar.

Bernat,
bon consell. Per cert, en Roger Mas va estar tocant a Mataró i em va donar records per a tu.

*,
un estornut ben dirigit pot ser una pràctica refrescant. Com tirar aigua a l'oli bullent, vaja.

anna,
a l'Hispània un dia d'aquests, sí?

ànima,
tot el que et diria ja ho saps, ets llesta i maca. Molt sovint penso en una flor entre els dits;)

18/3/08 8:07 a. m.
Maria Escalas Bernat ha dit...

Ramon... l'Escalas sóc jo????? Tu creus que m'atreviria?????
Em sobrevalores... Les monges van fer molt bé la seva feina!

18/3/08 12:42 p. m.
Anònim ha dit...

maria,
d'una al·lota mallorquina es pot esperar tot (o no?)... i sobre les monges, anem a veure, una floreta ben posada tampoc és la cua del dimoni... vaja, em sembla...

18/3/08 1:19 p. m.
Anònim ha dit...

jo impossible, a mi m'agraden més els lliris d'aigua

18/3/08 2:22 p. m.
Anònim ha dit...

cherry,
perquè encara no has provat la papallona groga.

18/3/08 3:18 p. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)