dimecres, de març 05, 2008

Gisclareny 05-03-08



La montse i el ramon em fan arribar un bonic intent de haiku:


Hi ha aquell silenci misteriós i preciós de la neu...
que no priva a la primavera d'obrir-se dolç camí.


vladimir

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Vladi, i va de veres: t'animes a fer uns jaicus amb ta videta?

Anònim ha dit...

Lu,
l'estructura dels "jaicus" és molt complexa (5-7-5, em sembla), cal tenir molt clara l'anècdota i el gust.

Però ho podem provar, i si no surt riem. Si demà ens veiem, parlem.

Smuagh!

koko de kisu shite ha dit...

Obviament no és un haiku, però això no li treu mèrit. La combinació de la foto i els versus és molt bona.

Nota: l'estructura dels haikus és 7-7-5-7

Anònim ha dit...

Gràcies Koko,
bona no ho sé, però espontània i sentida sí.

Benvingut.