El psicòpata corrent no sol anar pel món trinxant extremitats amb una serra elèctrica. Més aviat és algú que coneixem i que, si no hi intimem gaire, fins i tot ens cau simpàtic/a.Quan té poder, pren decisions amb una fredor inhumana. És megalòman per compensar mancances insondables.
Per què penseu que algunes persones volen arribar "a dalt de tot"? Per arreglar les coses? O per veure’ns a tots per sota seu? És habitual, doncs, que el poder atragui individus narcisistes i psicopàtics.
Els psicòpates són un 3% de la població (dels quals, un terç, dones). El narcisista és la versió reduïda del psycho. Si t'hi pares a pensar, a Barcelona, unes 60.000 persones podrien ser psicòpates en major o menor grau.
- manca d'empatia,
- cosificació de l’altre,
- seducció (sol resultar agradable, divertit, en un contacte superficial),
- manipulació,
- discurs tèrbol (si vas a fons, no n’acabes de treure l’aigua clara),
- manca d’escrúpols,
- falta d’emoció (ho pot aparentar, però aviat notaràs que “alguna cosa no quadra”).
Un exemple: el psicòpata pot tenir una forta discussió. En acabat, es fumarà una cigarreta, ben tranquil. Si li convé, dirà que està afectat. Però no li notaràs ni en la vibració de la veu ni en la subtilesa amb què es contrauen les faccions la més mínima alteració.
Però... per què ens hi aproximem?, per què ens enganxa? Perquè el cant de sirenes de la psicopatia connecta amb elements irracionals del nostre psiquisme, actua d’atractor de la pròpia foscor interna. En psicologia moderna, distingim entre víctima (existeix coacció) i complementari (hi ha voluntat). El complementari del psicòpata té trets neuròtics que ell detecta i dels quals se n’aprofita per nodrir el seu desmarxat Jo.
Un altre dels trets del psicòpata és que no posseeix Superjò. No ha interioritzat el paquet software “ètica, empatia, compassió, sentiments”, sense el qual és impossible ser, vertaderament, persona.
Viu amb les seves normes. Si està ben situat, vol dir que s'ha baixat el software i sap perfectament com servir-se’n per no acabar amb els ossos a la presó o dormint en un caixer automàtic. Però si actua segons les normes, ho fa per evitar el càstig, no pas perquè, en sentit kantià, senti que és bo fer-ho així.
Com que es belluga en l’àmbit de l’Allò, el detecta en tu, on viu reprimit. Sap on ets vulnerable, com seduir-te...
Juga amb tu. Per què? Perquè és un individu que bàsicament s’avorreix. L’avorreix tot. Se sap i se sent diferent. I no troba encaix en aquest món. Necessita sensacions fortes. Juga amb tu, sí, et xucla. Mai no t’estimarà i no per dolenteria: no té capacitat d’estimar. És un individu que viu en una altra freqüència d’ona.
Diuen que no es guareix, perquè no és cap malaltia: és una forma de “ser en el món”. Per tant, només pots allunyar-te’n i foragitar de tu el petit monstre que l’atrau. Recorda que malgrat el seu màrqueting, ve a buidar-te. Malfia’t del discurs. Observa les accions. Refia’t de la teva intuïció: sí, ell és el que sospites: un lladre de llum.
Li donaràs fins el moll de l’os si no ets a temps de descobrir la porta del sòtan de la teva psique, obrir-la i ventilar la ferum de cadàver que l'ha dut fins a tu...
Dra. Marols
18 comentaris:
m'he quedat garrativada.
Quan deixi d'estar-ne em trauré el barret i, si puc, la perruca i tot!un post per rellegir
Mery Cherry, et fa res posar l'enllaç al teu bloc als comentaris?, així hi podem anar directament, clicant sobre el nom.
Saps com es fa?
Ah, i gràcies. Li faré arribar al teu comentaria a la doctora.
Aixo del lladre de llum m'ha agradat.
Potser perque de llum no en tinc gaire o potser perque ja soc massa gran per anar de tontalava (com deia mon pare), fa un parell d'anys vaig decidir deixar anar de tota la gent que eren lladres de llum a la meva vida i la veritat es que des d'aquell dia, soc molt mes felic,.
Benvolguda Marols,
tots i totes ens hem trobat o ens trobarem (desgraciadament) amb algun psycho.
Gràcies a posts com aquests, podem obrir els ulls una estoneta i (encara que tan sols sigui per aquesta estoneta), estar alerta.
Per què no comença a pensar seriosament en publicar alguns dels seus posts en format llibre?
No és que el seu blog no sigui seriós, però estic del tot convençuda que un recull d'articles de la Dra.Marols acompanyaria les tauletes de nit de moltes (i molts)de nosaltres.
Gràcies, de debó, i continui escrivint tan bé com ho fa.
Jo almenys, li estic molt agraïda.
Seva,
Britney
PD: Vlad, he cancel·lat una de les gires, i torno a ser per aquí durant una petita temporada. També gaudiré dels teus textos (i disculpa'm el tuteig).
Marols,
Fa gairebé cinc anys que ens coneixem i ens estimem per damunt de la condició de pacient i metge. Ja sap que sempre espero grans coses de vostè, coses bones, perquè confio en la seva bondat i en el PODER de la seva ciència (les seves reflexions em fan pensar, tot i que les decisions les prenc sempre solet, sovint a favor del vent i d’altres a favor de la pluja).
Sí Marols, vostè té PODER: poder INTEL•LECTUAL, poder ERÒTIC (treguis la samarreta i a l’instant tindrà quatre gossets als seus peus llepant-li les ungles), poder ECONÒMIC (poquet, però més que no pas aquella mare africana que espolsa les mosques de la cara del seu fill amb el ventre inflat de gana), poder POLÍTIC (la nostra perfecta democràcia, que ningú ens ha regalat, li dóna la possibilitat de participar en l’elecció del que considera més bo, o de no participar, o de presentar-se com a candidata), poder VITAL (perquè pot decidir de viure o no viure, de donar vida i, esperem que no, treure-la), poder EMOCIONAL (penso en el xantatge emocional, tan propi dels dèbils), PODER...
M’agrada l’esser humà perquè és un animal dotat de poder, de la capacitat d’influir en els altres i canviar les coses (progressistes) o no canviar-les (reaccionaris). Perquè el poder no és un lloc o una possessió, és la possibilitat d’un exercici: si vius en una merda de món miraràs de canviar-lo, si vius en una illa de llum miraràs de no tocar res (fins i tot negar-lo).
Marols, és important saber que tenim poder. Ja sap el que penso dels indefensos cucs de terra que els pescador claven als seus hams, essers innocents a l’albiri de ser esclafats per la sabata de qualsevol despistat i, tot i així, dotats del poder del fàstic.
Acabo. Deia un filòsof vitalista que vostè desconeix que “Déu havia mort perquè l’home era massa poderós”. Tampoc deu ser això, però sempre m’ha caigut bé aquest pensador que m’imagino sovint galopant sobre el seu cavall blanc, per la platja del meu poble, amb el cervell tou a punt de desfer-se.
I el secret professional, doctora? Això no es fa, eh?!
Ja m'ho van dir que busqués terapeuta (paraula de moda) per la seguretat social, que eren més fiables...
ei, què passa amb l'autoria del bloc? No m'espanteu, per favor
(perdó Lu, m'he descuidat de posar el link de nou... però has d'entendre que ara mateix estic una mica trasvalsada)
L'autoria?... m'he perdut. Què t'ha trasbalsat?
Hola, amiga Mery Cherry, li agraeixo molt el seu suport. Darrerament s'estan fent avanços importants en l'estudi de la figura "complementària". Perquè és evident que no hi hauria psicòpates sense complementaris, si més no, només hi hauria els de la serra, que serien poquets i els controlaríem aviat.
El que cal aprofundir és el psiquisme d'aquesta nova humanitat molt més conscient i reflexiva que ha donat, però, l'esquena als seus instints i necessitats, deixant-los exposats a qualsevol usurpador amb bon olfacte.
Rebi una abraçada i el meu agraïment.
Ah, Perdedor,
Vostè gaudeix amb la imatge del mal, però tots dos sabem quin tendre gatet és vostè en posició horitzontal.
Em refereixo al divan.
...................
Britney, no totes les persones ens trobarem amb algun psycho, només les que no escolten les seves necessitats i van per la vida de salvadores d'animetes. Si en coneix alguna, previngui-la. O millor, me l'envia a la consulta. Aquest mes vaig bé de temps.
.................
Amic Vladimir. Té raó: tots tenim poder. Jo usaria una altra paraula: autoritat. Tots som AUTORS I AUTORES de les nostres vides i podem fer millor o pitjor.
El problema (i per això jo no estic a l'atur) és que cedim els drets a canvi d'un tant alçat força ridícul.
Un altre cop has trencat el secret professional. Joder quin desastre de doctora! Quina indiscreció...
Completament d’acord, DraMarols i m’agradaria insistir en el fet que en el seu post està descrivint al psicòpata perfecte i que en el nostre camí, sovint, ens topem amb psicòpates-a-mig-gas. Em refereixo a aquells que són incapaços de sostenir la mirada i que perden els papers quan la realitat topa amb les seves particulars normes establertes. Aquesta situació, forçosament genera complementaris-a-mig-gas que comencen a pixar-se de riure a la tercera escomesa.
I és que, en aquesta vida, val més no fiar-se gaire d’aquell que es proclama representant de la maldat (psicòpates que poden no ser-ho tant) ni de la bondat (salvadors d’animetes que poden no ser-ho tant).
(sobre l’autoria... coi! O m’he tornat boja o m’ha desaparegut un coblocaire!?)
Dra Marols, haig de reconèixer que durant un temps, quan tenia una idea baga del que era un psicòpata, em pensava que n'era un, degut a que em costa molt (moltíssim) expressar els sentiments, les emocions. No us arribeu a imaginar, algunes, fins a quin punt.
Però això va ser fins que he conegut a un parell de psicòpates que són tal i com els descriu. Diria que el que caracteritza un psicópata és que supleix el SuperJo de Nietzsche amb un "SuperEgo".
Així és relativament fàcil reconèixer-los: Ells no fan res mal fet, la seva teoria sempre és la millor, el seu consell, el més encertat. I si t'ensorres al seu costat, per culpa de tot el mal que t'ha fet, és que no el comprens i no valores l'esforç que ha fet per ser bo amb tu. La seva feina sempre és la més difícil, i la més cansada. Els seus premis, sempre són més importants.
Bona descripció.
Elrohir, hi ha una gran diferència entre "em costa expressar emocions" i "no tinc emocions a expressar". La segona cosa, es veu de seguida que intimes una mica. I es veu d'una hora lluny que vostè és un home càlid contingut.
Interessant el seu comentari. El Superjò és la interiorització de les normes de convivència, dels valors comuns. I és justament això el que el psicòpata es passa pel folre perquè no ho té instal·lat.
I sí, és molt, molt narcissita. I quan se'l renya, es fa la víctima. Mai té la culpa de res. Com l'ha de tenir, si no sap què és la culpa?!
Veig que vostè ha topat amb algun d'ells. Si necessita més orientació sobre "El complementari", vingui'm a veure. No li cobraré.
m'ha encantat, felicitats! Amb algún m'he topat...
L'has retratat. Quan anava llegint pensava "això ho feia, i això també, i això"...
Fa poc més d'un any que vaig trencar la relació amb un grup on el mascle alfa, en aquest cas la femella, era així.
I l'has retratat, en serio. Et faig la ola, em trec el barret i et beso les mans.
Me n'alegro, amigues, que vegeu reflectida alguna experiència.
El segle XXI anirà descodificant més zones obscures del nostre psiquisme, evitant-nos daltabaixos de tota mena.
Publica un comentari a l'entrada