No hi ha res més pesat
que un amic enamorat.
Però que no sap que sóc un cínic? Però que no sap que me’n fotaré? Ho he escrit mil vegades: l’amor és una pedra lligada al coll que ens enfonsa i ens mata. Però per què? Per què em desperta a punta de sol amb aquell cony d’SMS?
“amic necessito dir-t’ho,
he tingut un somni bonic: li he fet un petó (i no era guarru). Feia temps que no somiava... La pluja m’estova”
I mira que li vaig dir: Quedat a casa Ra, que no t’agraden les castanyes. Queda’t a casa, que això de fer de comte a la recerca de princesa no et va. Queda’t a casa, que la única cosa que trobaràs és un bon constipat.
“amic necessito dir-t’ho,
he tingut un somni bonic: li he fet un petó (i no era guarru). Feia temps que no somiava... La pluja m’estova”
I mira que li vaig dir: Quedat a casa Ra, que no t’agraden les castanyes. Queda’t a casa, que això de fer de comte a la recerca de princesa no et va. Queda’t a casa, que la única cosa que trobaràs és un bon constipat.
vladimir
19 comentaris:
vladimir,
això no es fa. Quedat a casa, quedat a casa, quedat a casa... sempre igual.
El panellet encara no s'ha trencat, i encara que es trenqui, val la pena.
ramon
Hijo, por Dios,
dile a tu amigo que donde hay amor no hay nada guarro. Manda huevos con el moniato, aún la habrá besado en la mano.
Sor Ginesa
Doncs deixa't estovar per la pluja, Ra. No deixis que només sigui un somni. A menjar-se el panellet i bon profit!
Es que ja se sap, a l'hivern fa fred.
I es dificil trobar algu que amb qui passar el mesos freds.
Si a sobre aquest algu fa gust de panellet...home, ni que el teu amic fos tonto!
l'sms del cavaller errant, a trenc d'alba, mentre la bella dormia... tota la cort rebé amb curiositat el noble personatge.
Jo, que l'he vist a la bola de vidre sé del seu origen de llitet brodat de lli i de la incomoditat de no encaixar i voler ser "dels seus passos i dels seus braços". Aquest Comte Arnau desaforat, sensible, tímid o excessiu...
Encisera del regne
Ja tornem a fer el refifi?
vladi, Ra,
deixeu-vos de pluja i de sol. A la muntanya, la capa de neu sempre l'acava trencant la bellesa d'un lliri.
Un petó a tots dos.
Anna
que ets vegetarià? Volem marro!!
Mery Cherry
ra,
per la part que em toca desitjo que no es trenqui. Els arguments per a riure i anar tirant es van gastant.
ginesa,
creo que la beso en la mano.
animaalada,
que fàcil i bonic és animar-lo. Però si la cosa no funciona només em tindrà a mi per aixecar-lo, ell és així, li costa compartir el dolor. La història és difícil, no ho farà fàcil, es liarà com un adolescent... no confio gens en la seva aparent fortalesa.
alícia,
no és tonto, però els sentiments l’espanten... i res s’aconsegueix amb por i massa dubtes. En definitiva, si del que es tracta és d’un tema de fred potser acabaríem abans amb una manta elèctrica.
encisera,
és la única que sap de què va la cosa. Espero que el beuratge que li va donar fos d’una qualitat semblant a la de les seves paraules.
Pardalet,
i espera, que això acaba de començar. Encara et fitxaré per a que vagis a cantar a les seves finestres.
Cherry,
mira que tot va passar prop de ca teva. Tens experiència en consolar magdalenes?
vladimir
anna,
la foto que he passat al vladi és per tu. Gràcies. petó :)
ra
Bon canvi d'imatge! Vladi, no crec que el Ra et tingui només a tu. Se'l veu un home amb prou intl·ligència emocional per a superar qualsevol entrebanc que se li pugui presentar. Què hi ha més agradable que sentir-se lliure com un adolescent? Complicar-nos les coses té la seva magia, quan es poden descomplicar després pell contra pell...
Jo sí confio en ell.
ànima,
m'acabes de fotre un bon cop d'ala. Ben fet :)
vladimir
Vladi, Vladi. Quanta tonteria en poques hores.....
Pepitogrillo
La tonteria també forma part de la vida, pepito, no tot és la substància gris.
vladi
no siguis tan dur! pobre
deric,
un cor tou ha de protegir-se amb una cuirassa ben dura.
vladimir
Vladi, vladi, potser la tonteria és la falta de substància gris?
pepitogrillo
però de tant en tant una escletxa a la cuirassa va bé.
Publica un comentari a l'entrada