dilluns, d’octubre 27, 2008

La perla i l'onada


Una imatge temptadora. L’Elisabet ajaguda a la platja, entre la sorra i les roques, mirant-me seductorament per damunt de l’espatlla. No és una postura còmoda, però no li importa. La sirena entremaliada sap del valor d’un pit bonic, difícil resistir-se a la perla grossa i dolça d’aquell cim.

La meva llengua és aigua, una gran onada atreta pel cigró més dur.

PD. La perla i l’onada de Paul Braudy

vladimir

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Aviam, quina samarreta duia avui, l'Elisabet?
Suposo que la verda, amb aquella cinglera d'abisme...

;-)


Zipi

Alicia ha dit...

Oooooh! Quina emocio! Jo vull saber mes de l'elisabet aquesta!

ÀnimaAlada ha dit...

caram amb l'elisabet! cal que sigui un cigró? els confits són més dolços, de més bon fer, no?

Anònim ha dit...

D'acord amb l'ànimaalada,
la comparació d'un mugró amb un cigró és forçada, sobretot si en vols destacar la dolçor. Un confit seria perfecte (destacaries tant la dolçor com la duresa), tot i que no sé perquè no fas servir la cirereta... que t'has reprimit vladi? que t'ha entrat alguna vergonya inconfessable?

ramon

Anònim ha dit...

A mi ja m'agrada el cigró.

La fruita és traidora. La carn és sucosa però en el moment més inesperat... nyac! Un bon pinyol.

La fruitera (del barri de la Cirera)

Anònim ha dit...

M'encanta el text, i m'encanta la imatge, Vladi.

Ones per seure surant un nou mar, i la perla cercant aquell rostre ple de brisa i sal, perfumat d'un càlid somriure ... verd.

M.Carme.

Anònim ha dit...

zipi,
una samarreta tirant a lletja, grisa com el dia.

Alícia,
te la puc presentar. Ara, si us lieu m’enfonsaré, quedes avisada.

Animaalada,
sí, sí, i sí. Mil vegades confits que cigrons (i si es pot demanar, siguin Lacasitos, no ens escanyéssim).

Ramon,
tens tota la raó.

Fruitera,
excepte en el plàtan.


Carambes M. Carme,
verd esperança. Déu t’escolti :)

vladimir

Anònim ha dit...

Hola!
Sóc l'Elisabet, la mestressa del "cigró". Com que veig que s'ha obert un petit debat al voltant de la imatge del cigró, m'agradaria dir-hi la meva: potser sí que un "confit" és una imatge més dolça i poètica, però crec que a en Vladi li escau molt més parlar de "cigrons". Crec que la "duresa" del cigró (o de la cirera, que també li agrada molt) s'adequa molt millor a l'estil del nostre Vladi.
Apa-li!

ÀnimaAlada ha dit...

doncs no insistirem amb el canvi... cigrons i cireres pel vladi!

Anònim ha dit...

Elisabet,
als teus cigrons (Ai! als teus peus). Smuagh!

animaalada,
no tiris la tovallola tan de pressa, dona. Que això del sexe és com el menjar, quan un té cigrons li venen de gust cireres, i quan cireres, llenties; i per postres bombons, confits o qualsevol cosa dolça;)

vladimir

Anònim ha dit...

Niño,
la perla verás,
pero no la catarás.

Vida contemplativa, vladi (Dios siempre está en las pequeñas cosas).

Sor Ginesa

Anònim ha dit...

m'acabo de llegir el "pa negre" i fluixillo, fluixillo eh...

CherryMery

Anònim ha dit...

Dels cigrons el millor és l'humus.

Anònim ha dit...

Ginesa,
"Dios siempre anda entre pucheros" que deia Sor Teresa ;)

Cherry,
No conec "Pa negre", però el Teixidor novel·lista no m'interessa gens. I sobre el premi Sant Jordi no en diré res per amistat amb els que el donen, ja ho diu tot el Marius Serra en el seu llibre "de com s'escriu una novel·la".

Pardalet,
l'humus és com una mena de molsa humida, no? Em sembla que t'has equivocat de cigró, jo em referia a les peres i tu em surts amb les figues.

vladimir

Anònim ha dit...

Jo també sóc d'humus: l'humus fred, el pa, calent. I si hi ha figues, que hi hagi crema de llet.


Anònima i omnipresent