Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor
per vos sovint trempo
i n’omplo un bon pot.
Dedicat a tots el amics nacionalistes, en l’atzucac de la seva Diada que també és meva per imperatiu legal. I que per molts anys ho puguem celebrar TOTS junts.
Bona Diada
vladimir
13 comentaris:
Un potet.
Quin poema mes bonic, vladi!
Artista!
Ai. Que no tots sóm iguals que l'imperatiu legal tel fas solet com la gallarda.
Bona diada!
ramon,
un potet de qualitat Danone.
alícia,
gràcies a Déu que no m'has dit torero.
pardalet,
no tots sou iguals, ja ho sé, i per això vivim tan bé en aquest país. No m'agrada gaire la celebració de la Diada, la trobo una celebració mancada de sentit i sentiment, purament política i desarrelada, d'aquí lo de l'imperatiu legal. La meva festa nacional és Sant Jordi, no sóc nacionalista des d'un punt de vista polític, però sí des d'un punt de vista cultural.Visca la gallarda! ai! Catalunya.
animaalada,
bona Diada! a Tàrrega?
:) el cap de setmana, i tu?
després de la gallarda, un bon canvi de camisa, per seguir les teves tendències polítiques, vladi, vladi, fins i tot en llach et canta......
ànima,
aquest any no, Oh! potser ens hi haguéssim pogut trobar. He quedat a Tortosa, que són festes de la Cinta. Balla i passa-t'ho rebé, però sense cansar-te gaire que la setmana vinent uns angelets t'esperen pletòrica :)
pepito,
el canvi de camisa, si un creu que és justificat, és símbol de maduresa i intel·ligència. No esperis mai un canvi de camisa d'un ruc amb orelleres, de persones sense dubtes o idees fixes, de fanàtics o radicals de poques llums i idees úniques. Una camisa diferent a la que lluïa quan tenia 16 anys, cert, però amb molta honra i encara dubtes.
vladi, vladi..... només faltaria que no t'haguessis canviat la camisa desde els 16 anys, jajaja.
El que és important, no és tenir idees úniques, o ser radical, com tu diries, sino saber acceptar que els altres també en tenen d'altres. Tenir les idees clares no és símbol de radical!!!
Potser el que va canviant de camisa és menys lliure, ja que està pendent dels altres o de quina camisa s'ha de posar.....
pepito,
també tens raó. Ara m'has agradat.
i el Trabucaire, que no diu res?
Ai! cherry, si sabessis on vaig plantar l'estrellada... al bell mig del pastís, com una espelma a punt de ser bufada.
JAJAJA, Trabucaire, no voldria que el Vladimir es posés nerviós, però sóc la teva fan número ú!
Publica un comentari a l'entrada