Tot just el va veure a la barra que es va enamorar d’aquell vell tan net i planxat, encara prou atractiu i ben adinerat. Ella tenia uns vint-i-cinc anys i es feia dir xocolata; ell vuitanta llargs.
Per voluntat de l’avi que era de missa, es van casar en secret al poc temps de conèixer-se. Tot i l’amor, que n’hi va haver, per a la negra era una manera ràpida d’obtenir diners i pel vell, la darrera oportunitat d’estar amb una Venus del Nil. La darrera florida de l’amor, el darrer somni, per aquell bon home no tenia preu.
No jutjo, tot estava clar des del principi, tots dos sabien bé on anaven. Ella posava la seva bellesa i una mica de comèdia, i el vell els diners i quatre gotes de iogurt. Tots dos sabien que la cosa duraria poc “mi amor le va a ayudar a morir sin dolor”. I exactament així va ser, amb quatre cops de cul plens de passió el vell va acabar la corda i va fer cucut.
Em diuen que els fills de l’ancià han omplert de pestes la dona que els ha ventilat l’herència del pare. No em puc estar de pensar que potser hagués calgut bon pany i clau a la residència on van abandonar el iaio.
Per voluntat de l’avi que era de missa, es van casar en secret al poc temps de conèixer-se. Tot i l’amor, que n’hi va haver, per a la negra era una manera ràpida d’obtenir diners i pel vell, la darrera oportunitat d’estar amb una Venus del Nil. La darrera florida de l’amor, el darrer somni, per aquell bon home no tenia preu.
No jutjo, tot estava clar des del principi, tots dos sabien bé on anaven. Ella posava la seva bellesa i una mica de comèdia, i el vell els diners i quatre gotes de iogurt. Tots dos sabien que la cosa duraria poc “mi amor le va a ayudar a morir sin dolor”. I exactament així va ser, amb quatre cops de cul plens de passió el vell va acabar la corda i va fer cucut.
Em diuen que els fills de l’ancià han omplert de pestes la dona que els ha ventilat l’herència del pare. No em puc estar de pensar que potser hagués calgut bon pany i clau a la residència on van abandonar el iaio.
vladimir
13 comentaris:
les guspires de passió, o d'il.lusió almenys
caram caram...
L'amor sempre és curt, duri cent anys o quatre cops de cul. Bravo pel iaio i la Venus del Nil.
Molt bé pels protagonistes, tots dos contents.
La cançó A París n'hi ha una vella... més del mateix. Això sí, canvien les edats (vella ella, jove ell).
Aquesta cançó no la se.
Me la cantes, Carmeta?
jesús m.,
les darreres pampallugues de la bengala.
animaalada,
no som res.
anna,
no ho se pas. però cent anys d'amor a de ser una cosa bastant pesada.
m. carme,
em sona vagament la música però no recordo la lletra. La he buscat pel google i no l'he sabut trobar. Vaaaaaaaa, canta'ns una mica.
Al meu gust la música és "avorrida", sense cap gràcia (ja no dic salsa). S'aguanta per la lletra. És una cançó de Claude Gervaise, del segle XVI, popular francesa. Es canta a quatre veus, en corals.Ara no us la cantaré, miraré també si la trobo per Internet. No us feu il·lusions,es parla d'un jove,però no especifica que sigui cap Adonis del Sena...
Petonets
de l'ambició i de les ganes de cardar ara en diuen amor...?! Vladimir, estàs fet un hippie!
m. carme,
segle setxe, bon segle.
cherry,
el hippie és el vell. Que jo encara sóc d'aquells que quan s'enamoren moltes nits s'obliden de sopar...
Doncs jo m'afarto com un lladre, quan venen les formigues a la panxa més val cuidar-les.
Vols dir iogurt? Potser cuallada?
"Doncs jo m'afarto com un lladre, quan venen les formigues a la panxa més val cuidar-les."
Quina frase, mareta, quina frase.
Visca lo Bernat. Vladi, un spin off?
iogurt, quallada... deunidó.
Les nenes hem d'aprendre a gratinar-nos amb les nostres mulladisses.
Publica un comentari a l'entrada