M’explica la Berta, l’ovella més llegida de Ginestarre, que el sol és una cosa esplèndida. Que fregir-s’hi durant tot el dia li dona força i ànim, que les suors són sals hidratants i que el fred no és propi de l’espècie humana. La Berta em recorda que precisament vam néixer a l’escalf del sol, en un indret càlid de l’Àfrica, i que la Bíblia també ho diu: “ A veure, quin clima hi havia al Paradís? Hi regnava una calor d’amor encès. Adam i Eva anaven despullats tot el dia i no sentien fred ni tan sols a l’ombra d’un arbre. Vale! Vale! potser eren més peluts que un ós; però tampoc és probable sinó, quan Déu els va castigar, no s’haurien vist les vergonyes”.
Al principi, la reflexió de la Berta em sembla una animalada. Però després, rumiant, rumiant, i just en el moment en que la branca de fonoll em cau dels llavis, trobo que potser té més raó que una santa.
Al principi, la reflexió de la Berta em sembla una animalada. Però després, rumiant, rumiant, i just en el moment en que la branca de fonoll em cau dels llavis, trobo que potser té més raó que una santa.
vladimir
11 comentaris:
cal parar atenció al que ens diuen els nostres animals. Les animalades les diem i fem nosaltres
Comparteixo les raons de la Berta. Prefereixo la calor al fred.
Contemplar,un art en aquesta vida. També per a l'hivern!
Jesús m.,
i que per molts anys, no? (sempre que tinguin certa gràcia, és clar)
m. carme,
contemplar, SÍ! i badar tranquilament. A vegades penso que els fogots i la necessitat de tant aire condicionat és degut al ritme de vida trepidant que ens imposa la nostra societat. Un ritme inhumà que no deixa espai a un dels plaers més grans de la vida: contemplar sense presses.
Benvinguda, gràcies per la visita.
vladi,
m'han dit que a casa teva no poses l'aire condicionat perquè quan ve una noia t'agrada que es tregui la samarreta... per sentir-se com al Paradís... je,je,je
Gràcies a tu per tenir un Blog tan
maco! El vaig seguint...
anna,
ben cert, a casa no suporto l'aire condicionat. Però hi ha molt aire corrent, no si sol passar calor.
I sí, ja veig que algú se t'ha xivat, fa ben poc una noia se m'hi va treure la samarreta a casa, però després pura decència: ja,ja,ji,ji, llarga conversa i bona nit. A més, era casada, i jo sóc un rus amb principis... desgraciadament.
Ai! vladi, vladi, primer la primavera que la sang altera, i després ve l'estiu. I amb l'estiu el sol i la cuca que es mou. I amb el sol i el moviment, ja se sap... que fa més calor que a l'hivern;)
Records de Solsona, on excepte la nit, tot és pols.
no m''imagino a una Eva totalment peluda, però segur que sí que ho era
Vladi, Vladi, ara ens ho creurem que pura decència..... segur que només amb la teva mirada ja li vas treure la samarreta, els pantalons, ........
Seguint el consell de l'ovella Berta, agafo els trastos i me'n vaig a viure a Arizona, al desert. Sota un cactus. Si m'agafa una insolacio, ja sabeu de qui es la culpa.
Ah, Vladi, pasare el Nadal i casi tot el Gener a Barcelona. Fotra fred, aixi que no tinc por de que em treguis la samarreta amb la mirada. Lo mes, potser l'abric.
Bernat,
amb el sol la meva cuca poc es mou. Diria que és més de lluna.
Deric,
jo diria que la primera dona no tenia res pelut, amb perdó de la fulla de col que ens ho tapa. El pèl i tota la seva alegria és un atribut del dimoni.
Pepito,
sóc imaginatiu i curiós. Si t'expliqués el que passava per la meva ment cauries d'esquena. Ho sento, en el pensament tot és permès i si a algú li pica que s'emboliqui en un burca o s'encasqueti una sotana.
Alícia,
quina alegria, quant de temps. No faci's bromes amb els cactus i ves amb compte amb els pistolers.
Sopar al gener, apuntat. I no faci's cas de la llegenda, per no treure, a vegades, ni la meva samarreta em trec.
Cuida't molt, almenys fins al gener;)
Publica un comentari a l'entrada