La vida és plena de tants moments diferents... que quan ens arriba el moment de riure, així, de cop i volta, com un esternut, no ens hi hem de resistir. Tant se val que no hi hagi motiu, a vegades no calen els motius. I si ens prenen per sonats, ja s’ho faran.vladimir
Dibuixets de la Montse Adell
12 comentaris:
vladimir, vladimir, vladimir, un angelet amb un pit al cap... ben curiós.
pq ens hi hauríem de resistir?
t'hi han près gaire sovint a tu?
ara que ho penso...no sé si et veig més com l'escuraxemeneies o com l'altre...
Bé, alguna vegada, però en general m'he de resistir molt. Tots plegats som tan còmics... fem tantes animaalades :)
No sóc Bert, evidentment, però adoro aquest personatge. M'agradaria ser Bert: una persona amb arrels, que mai deixarà els carrers on pinta els seus dibuixos o les taulades des d’on pot veure el món als seus peus (com els ocells o les estrelles, xim, xim, xeri); I té a Mary, una dona màgica que va on la porta el vent amb el seu paraigües fidel (no totes tenen la sort de tenir ales, ànima). Suposo que Bert la reconeix com un amor impossible, però no per aquests motiu l’estima menys.
Recordes el final de la pel•lícula, és memorable, te l'adjunto al final. Mary dialoga amb el mànec del seu paraigua:
-Ho veus Mary, els nens són molt desagraïts. Quan estan bé jugant amb els seus amics, o són feliços amb les seves famílies no es recorden de tu... prefereixen els seus pares, ni tant sols s’han acomiadat...
-I així ha de ser.
-I no t’importa, no et sap greu...
-Els sentiments a vegades ens confonen.
I Mary marxa sola, i només Bert s’acomiada d’ella... Picant-li l'ullet;)
http://es.youtube.com/watch?v=g89NxTTycxc
DONCS APROFITEM EL MOMENT I A RIURE. DE TOT, DE TOTS I SENSE PARAR. PJIU, PJIU
Qui vol ales essent Mary Poppins?
I no li pica l'ullet...
Riure, i tant! Pardalet, ja he arribat al nivell 12 del Joc del Món!
Vladi, plorant de riure literalment pels carrers de Mataró. I ja van dos... si algú sabés que és a costa seva, juà, juà!!
dia que no has rigut, dia desaprofitat
la llàstima és que no estem acostumats a riure...
pardalet,
riure de cor i sense malícia.
ànima,
una mica si que li pica, però t'hi has de fixar bé.
odalisca,
és que li passen unes coses.
Jesús m.,
al meu barri díem "dia que no has follat...", però tu ets tan culte i educat que ja deus tenir raó.
Dèric,
em embla que hauríem de riure més. Almenys, jo.
vladi,
un dia abans però de tot cor: felicitats!
digues que sí!
anna,
un dia després però de tot cor: moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada