Sopo amb la Lu, m’ha convocat amb un SMS del tot curiós: «Vindré sense cinturó de castedat, sóc lliure».
Fa quatre anys que ens coneixem, ella en tenia uns vint «i a punt la joia» i durant tots aquests anys hi ha hagut de fons una certa tensió sexual no resolta: la Lu no ha tancat mai la porta a una possible relació futura, però molt decent ella, posava fins ara l’excusa de la fidelitat al manso, un tipus afeccionat al sac i una cicatriu a la cella.
De sobte ens hem trobat sopant i sense excusa: ha estat una mica incòmode. Quan venia amb el cinturo de castedat sabíem quin era el rol de cadascú i quines les normes del joc, els límits. Aquesta nit, però, sopant com hem sopat tantes altres vegades quan només érem amiguets, hi ha hagut moments en què no sabia que fer: si aprofitar l’oportunitat i ajupir-me per dessota la taula a gratar-li la pelussa o ser delicat i fer justament el contrari. Em temo que ella, tot i la declaració de guerra del SMS, també anava una mica taponada.
Ens queixem sempre dels límits i és molt romàntic cagar-se en les normes: «I que bona que està la tia, si el marit no fos un amic me la follava.» Però en el fons no hi ha res més pertorbador, ni res que exciti més el caos, que et canviïn les normes.
No me l'he follat, quedi clar! A la Lu li agrada posar-me a prova, diu que així em va conèixent més, i aquella nit duia el cinturo amb tres claus de volta de la clau que mai m'ha donat.
Fa quatre anys que ens coneixem, ella en tenia uns vint «i a punt la joia» i durant tots aquests anys hi ha hagut de fons una certa tensió sexual no resolta: la Lu no ha tancat mai la porta a una possible relació futura, però molt decent ella, posava fins ara l’excusa de la fidelitat al manso, un tipus afeccionat al sac i una cicatriu a la cella.
De sobte ens hem trobat sopant i sense excusa: ha estat una mica incòmode. Quan venia amb el cinturo de castedat sabíem quin era el rol de cadascú i quines les normes del joc, els límits. Aquesta nit, però, sopant com hem sopat tantes altres vegades quan només érem amiguets, hi ha hagut moments en què no sabia que fer: si aprofitar l’oportunitat i ajupir-me per dessota la taula a gratar-li la pelussa o ser delicat i fer justament el contrari. Em temo que ella, tot i la declaració de guerra del SMS, també anava una mica taponada.
Ens queixem sempre dels límits i és molt romàntic cagar-se en les normes: «I que bona que està la tia, si el marit no fos un amic me la follava.» Però en el fons no hi ha res més pertorbador, ni res que exciti més el caos, que et canviïn les normes.
No me l'he follat, quedi clar! A la Lu li agrada posar-me a prova, diu que així em va conèixent més, i aquella nit duia el cinturo amb tres claus de volta de la clau que mai m'ha donat.
vladimir
8 comentaris:
Els dissabtes nit, en Vladi escura l'ampolla de Bombay i només quan se li doblen els tormells i se li escapen els rotets, encén l'ordinador i fa un post.
;-p (ya te vale!)
Vladimir,
al final t'han tremolat les cames. No calia que deixessis tan clar que no te l'havies follat. A més, si ho haguessis fet tampoc ho diries, em sorprendria que ho fessis.
T'han tremolat les cames vladi, en el fons, com m'ha dit més d'una vegada en Pardalet, ets una floreta.
Si hi ha normes ve de gust saltar-se-les i si no n'hi ha ens morim d'avorriment?
ai floreta floreta deixa el Bombay! ;)
Lu, el dia que li donis la clau, avisa! Serà bonic de veure com s'escapen focs artificials per la xemeneia de cal Vladi
carai, feia temps q no em passava per aqi... i veig q la temperatura va pujant!
crec q no feia falta q puntualitzessis si te l'has follat o no, o qui s'ha follat a qi xD, la situació que descrius tb l'he viscuda... i tb han acabat guanyant les normes :)
juventud,
mi Señor también me impone sus normas, y el pájaro lo ve todo porqué siempre está en todas partes. Pero hay días, que por debajo del hábito el aroma de la zanahoria es irresistible.
Gracias Dios mío por quererme tanto y perdonar los pequeños deslices.
Cherry, en Vladi és col·leccionista de claus rovellades :-)
Ramon, en Vlad és una floreta amb punxes. Per gaudir-ne sense esgarrinxar-te, has de ser una mica contorsionista.
Ànima... m'agraden les teves reflexions. És bastant postmodern dir-ho, però les normes tenen el seu què, i la gent que passa d'elles d'entrada fa gràcia, però m'acaba (ho diré en castellà) hastiando.
Marina... a la teva jove edat és lògic que guanyin les normes. Som la gent adulta que ens corrompem amb més facilitat ;-p Una mica allò de pa lo que me queda d'estar en el convento, me cago dentro.
Usted disculpe, Sor Ginesa...
lu,
res a dir.
ramon,
és possible.
animalada,
només el deixaria per tu (amb tu, més bé).
mery,
et conformes només veient-los **¡*
marina,
i si vens sovint, més que pujarà. que vols dir amb això de qui s'ha follat a qi? xD
Ginesa,
no somos nada. Pero a pesar de los pesares, nos divertimos.
Lu,
res a dir.
Publica un comentari a l'entrada