Jo, que mai vaig ser nerd -ho va deixar clar en Bill McHenry l'any 97 en una jam session al pis del Ben- ara resulta que m'estic tornant geek, i és en bona part culpa de n'Elrohir.
Sí, la senyoreta que fins l'any 2000 no va tenir ordinador, fins al 2005 no va tenir mòbil, que se'n fomia de l'astròloga que li va dir que amb Urà a la casa I seria una tecnòloga de nassos, ara resulta que aquesta senyoreta està sindicada a tot, que podcasteja, que s'ha fet el seu propi programa de comptabilitat, que fa la tesina sobre els blocs i que maqueja el Firefox.
Ep, però el que li va és la cosa software, eh, les maquinetes re de re. Perquè el plaer prové de no relliscar pel sistema. O també perquè quan va penjar l'hàbit de pianista, els dits es tornaven bojos per teclejar i els ulls per decodificar símbols estranys, com el legato, el staccato, la clau de do o el doble sostingut.
Ara que quan l'Elro es posa en marxa, comença a tocar codi i fa el seu desplegament de geek de debò, et compraries un Casio i te n'aniries a tocar al metro, les coses com són.
Lu
dimarts, de maig 27, 2008
Heràclit digital o Els bits flueixen
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Ho certifico,
gràcies a la Lu, també aquest bloc.
Bravo, t'admiro, un servidor s'ha quedat en la ploma i la tinta.
Certament Lu, però la informàtica no és plena de símbols estranys ... per qui els sap llegir :P
Ets una bona padawan, i la veritat és que investigar se't dona molt bé.
Moltes felicitats per aquesta nova faceta teva, que descubreixes tard, i moltes gràcies pels teus comentaris.
I esperem que mai, mai, arribis a Nerd.
Heràclit digital... els bits flueixen... i que bé que t'ho passes, eh, bitxo, qui t'ho havia de dir quan arrufaves el nas i deies quin rotllo!, per estudiar a la UOC he d'aprendre informàtica, ecs!.
Ja t'ho dèiem, però tossuda, tu ni cas. Mita-la, ara.
Doncs jo continuo resistint-me, és que no és lo meu.
Fa una maaaandraaaa!!!
Però bravo que algú s'entusiasmi. Ja ens explicaràs el secret.
Hi ha força estudis sobre la relació entre quocient d'intel·ligència i isolament social = nerd.
Però jo conec casos com el d'una clienta meva amb un QI de quasi superdotada i una capacitat de relació social extraordinària. És anormal, perquè els que pensen "de més" solen sentir-se marginats sinó aprenen a modular-se i adoptar diferents registres segons la situació. I els molt intel·ligents no solen ser destres en aquest camp. Però de tant en tant es donen casos.
Al meu parer, encara s'han de definir àmbits de la intel·ligència, o fins i tot diria connexions entre aquests àmbits, que tradicionalment s'han descrit com a àrees massa compartimentades.
Coincideixo amb el mateix any de tenir el primer mobil! :)
I si no m'hagués quedat tancada al pavelló de l'escola, potser encara no hauria vist la necesitat de tenir-ne un xD
Vladi, no dissimulis, qui és el nou rei de la informàtica a l'àtic del carrer C.?
Erohir, hi ha rangs de padawan?
George, en públic ho negaré :-p
Olgue, què seria del món sense hotmail ;-)
Marols, no li fa por que els seus pacients li posin un plet?
Menxu, què feies tancada al pavelló de l'escola l'any 2005?
a mi em sembla que els teus millors coneixements informàtics tot just s’estan gestant ;-)
Doncs si em deixeu dir la meva, puc assegurar-vos que, alguna vegada, observant-la rera la pantalla de 17", els seus dits passejaven pel damunt del teclat com si el vals de mephisto estiguès tocant. Però és que si t'apropes i li demanes com fer allò o allò altre amb la computadora, comença a obrir, desplaçar i tancar finestres a tort i a dret i a una velocitat trepidant. És la Kobey Brian de l'informàtica (amb permís de l'Elrohir, és clar).
Gràcies, Britney.
En canvi, jo em sento tan maldestra... com aquella combinació d'acords amb la mà esquerra del preludi 22 de F.Ch. que MAI em va acabar de sonar bé.
Publica un comentari a l'entrada