Vladi, oju! llegeix això i envia-ho a qui creguis convenient: Imagina que vas a buscar el teu cotxe que has deixat aparcat; obres la porta, entres, poses el seguro a les portes, encens el motor i poses la marxa enrere. ¿No ho fas sempre així? Mires a la finestra de darrera pel mirall retrovisor i veus una fulla de paper gran enganxada al vidre posterior. Llavors poses la palanca en punt mort, obres la porta i baixes del cotxe per treure el paper (o el que sigui) que t'obstrueix la visió. Quan arribes a la part posterior, apareix el lladre de sobte, entra i s'envà amb el teu automòbil -el motor estava encès, el teu maletí, bossa o cartera estaven a dins- i pràcticament t'atropella en la fugida. L'assegurança no en vol saber res.
Resum: si veus un paper pel retrovisor, o altra cosa, ¡NO BAIXIS! MARXA! pots treure el paper de la lluneta més endavant.
Gràcies montsita.
vladimir
PD. El fill de puta es va disfressar d’elefant.
9 comentaris:
vladimir,
si passa per Solsona li foto un cartuxo entre les celles.
Veus com es millor anar amb bicicleta. Com a molt et poden enganxar una llufa però segur que no la veus.
Com és que la ciència avança, la tecnologia avança, el coneixement psicològic dels humans avança... i la imaginació retrocedeix?
Sempre les mateixes llegendes urbanes!
(et va agradar, eh, Vladi, l'sms d'ahir nit ;-)
ostres, el mail que et vaig enviar l'altre dia. A més la mossa de la secreta es diu com jo. No ho entenc, casualitats de la vida?
Petons!
bernat,
calma.
pardalet,
com t'he comentat d'altres vegades això d'anar amb bicicleta és ridícul. Com deia el gran Néstor Luján, mataroní admirat, "el primer moment de la història de la Humanitat en què l'home porta la màquina en lloc de ser portat per la màquina". Havent-se ja descobert la moto és insultar el progrés posar-se a pedalar. Ara, fes com vulguis. Això sí, duxa't sovint, perquè amb la teva espessor de pluma ni amb Zincation Plus (12€, en qualsevol farmàcia) faràs fora la suor. Perquè els pardals suen, no?
Lu,
t'asseguro que només em van caldre quatre cops de culet;)
montsita,
francament curiós. Petons.
Nen, és el meu comentari, ara si que no entenc res.
Vladimir el mar? qui és? ets tu?
Els teus misteris són la pera. Ja m'ho explicaràs.
Petons!
Al mar, montsita, "Vladimir AL mar".
Una pera rusa.
Vladimir, ara m'ho he tronat a e llegir, suposo que la Montsita sóc
jo. No? La música que hi ha quan obres el blog és boníssima. ja
m'expliacraàs tot plegat.
Et fotaré una caixalada que no et quedarà ni el cuc (de la pera).
Publica un comentari a l'entrada