Divendres va venir en Vladimir a la consulta. Rarament es decideix a capbussar-se. Ell, tot i no ser superficial, opta pel surf. I és perquè coneix el fons marí i li fa mandra o por l'apnea.
En les seves esporàdiques visites, mira de reptar-me. Amb aquells ulls fixes, deixa anar, provocatiu:
--Doctora, vinc perquè no té seixanta anys.
O bé:
--Tots dos sabem que si no fos pel compromís professional...
Les seves teories sobre la seducció donarien per fer un llibre, i no ho descarto. Per exemple, ell sosté que cap home hauria d'anar al darrere d'una dona que li interessa.
--Per què, Vladimir?
--Perquè està en situació d'inferioritat.
--Així, doncs, per vostè la seducció és bàsicament jerarquia i poder...
--És evident. I per a vostè també, no es faci la innocent.
--... interessant...
De moment, barallo la teoria de l'escolanet que voldria ser Mefist. Com si la bellesa de la vida sense amanir amb el desori de la lluita, la submissió i el domini, l'avorrissin terriblement. Com si s'hagués identificat amb el sofriment com a mesura de la intensitat. La calma no le pone. Serà que aquesta bellesa planera no és tan senzilla de mantenir com pressuposem? No és, al capdavall, menys complicat lliscar pel pendent de l'adrenalina que mantenir la mirada atenta al menor signe de desequilibri?
Hem estat educats en l'expressionisme sentimental, que impregna els nostres somnis de clarobscurs. Ens fa basarda que els plànols s'igualin. O estic per sobre o per sota. O te la foto o me la fots.
Ja veig que tindré feina per dècades, amb en Vladi i la resta. Oh, i els que no aniran mai a una consulta, perquè s'exalten mentre pul·lulen amb la capa, pensant que han heretat l'aura de Faust...
Dra. Marols
diumenge, de maig 25, 2008
Aprenent de sinistre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Doctora,
segueixo de fa temps el seu blog, i fins ara no he gosat demanar-li:
Quant cobra?
No s'ho prengui malament, ja sé que aquestes coses es fan de forma privada. Però és que això d'aprendre -o, en el meu cas, desaprendre- a ser sinistre, m'ha posat mogollón.
El seu servidor(ai no, jerarquies no, hem quedat oi?)
No, no, si jo no tinc res a dir dels homes que van al darrere d'una dona, o un home, que els interessa. Ni de la dona que va darrera d’un home, o d’una dona. Per mi, com si volen anar darrera de la cacatua Becdur, que cadascú faci segons la seva natura i se l’agafi com vulgui (o pugui).
Marols, jo només li deia que un servidor, quan alguna li agrada massa, tendeix a marxar. És una manera de ser, i mai diré que és la millor manera de ser. En la geometria del cor no hi ha lleis exactes.
Ei! però no s’enganyi, que sempre marxo amb l’esperança que potser vindrà; i si callo és esperant que ella es decideixi a parlar; i si evito mirar-la massa és perquè se sentí ben lliure de mirar-me a mi; espero, sí, però encomanant-me a la Marededéu de l’empenta, perquè la tia que em fa tilín es decideixi a fer-me algun gest inequívoc per llençar-me a la seva boca i desfer-m’hi com un terròs;)
Estimat Vladimir, ànima bessona, com entenc les teves paraules, el teu comportament... Tant l’un com l’altra us esforceu en revestir aquesta actitud amb una pàtina de glamour però, desenganyem-nos, aquest comportament només ens pertany a nosaltres: els covards!
¡Si som uns perles!
Boromir,
Ara mateix tinc la consulta a vessar. Això té dues lectures: la gent està pitjor que mai o la gent està millor que mai i per això es posa les piles, per deixar de ser, diguem-ho així, sinistra.
I efectivament, jerarquies no gràcies. Aquí sóc doctora, però en un altre lloc, sóc client.
Vladimir,
i vol dir que amb aquesta estratègia no passa una mica de gana? O es panseix? Es panseix vostè i es panseix la dama...
Escapista, i a què atribueix la covardia d'en Vladimir? La covardia és el maquillatge d'alguna altra cosa...
Benvolguda doctora,
mai he confós una dama amb una hamburguesa. És cert que he rebut una formació masclista que miro de superar, però encara mai s'ha donat el cas.
Ara, si algun vespre el meu desig arriba a límits intolerables, també li seré franc: abans d'enganyar una pobrissona amb el rotllo de la lluna i fer de caniche perdut, per 400 euros, si del que es tracta és de ficar-la i d'empènyer una estona, sé d'una autèntica deessa del sexe (professional per vocació) que t'atipa com un sibarita. I després, per cert, diuen que marxa i no cal ni desitjar-li bona nit.
Je,je, ben mirat si que estic una mica prim, lleuger vaja.
"una formació masclista que miro de superar"
(...)
"sé d'una autèntica deessa del sexe (professional per vocació) que t'atipa com un sibarita. I després, per cert, diuen que marxa i no cal ni desitjar-li bona nit."
Doncs sí que ho superes bé, sí.
;-p
Publica un comentari a l'entrada