Ell camina amb el cos recte, no pesa ni és lleuger. De sobte pot aparèixer per darrere d'un envà translúcid, amb el seu vaset de plàstic amb cafè calent.
Ell és idealització i desig mai acomplert. I conformitat, alhora, i desig renascut, després... "fem-ho fàcil!". Et mareja si intentes escatir-lo.
En Vladimir no és lògica, és més a prop i lluny del que diries. Et consola. T'abraça una mica i fuig corrents. "Vaig a buscar el tren!" i ja l'has vist prou.
Si necessites rec diari, busca'n un altre. Si ets tosca com un baobab, es farà fonedís. A ell, se li ha de fer a mida, una mida precisa de tot: de paciència, d'escolta, d'atac, de pessigolles, de broma, de versos, de copes, de passeigs...
L'engegava, ens perdonàvem, l'engegava, li tocava els pectorals d'acer.
Escriure amb ell coses verdes, llençar-li vainilla i menjar-me-li la xocolata Valor, ben atresorada al calaix de sota. Un Costers mentre es mirava la cambrera i insistia: "creus que tinc alguna possibilitat?"
Saltava sobre la meva taula, em feia matinar per comprar pèsols i maduixes o qüestionava la meva feminitat (per minuts després reforçar-la, dient-me "videta, ai, si estiguessis sola...").
Però tot això està escrit sota el prisma desaforat, incisiu -una mica tocat pel vermut- de la meva percepció.
..
Lu
6 comentaris:
Excel·lent, potser sí que sóc una mica així, m'agrada la descripció.
Dos detalls:
Si la camarera no em fa cas, que hi farem, somriure i seguir jugant... com a la ruleta russa. No som perfectes, i això és bo.
El cafè mai l'he pres amb vaset de plàstic, això és un insult que no puc permetre, un pecat.
Un petonàs.
Ondia, ondia, ondia... La Història del senyor Sommer... ara sí que m'has tocat.
Perdó!, perdó!
Fe d'errades: on diu vaset de plàstic ha de dir tasseta vermella.
Em sap greu, però si continuem rebent aquest tipus de comentaris, haurem d'activat el codi de seguretat... no volia caure-hi, però... Vladi, li donem un parell de post més, si continuem rebent merda, l'activem, val?
Lu,
fins ara ens ha anat força bé sense, no? Tu manes, jo no hi entenc... però una de les coses que més m'ha agradat d'aquest bloc és que mai s'ha eliminat cap comentari d'opinió (ni els meus, i això que alguna vegada ha anat de pèls).
No me gusta nada ese cuadro de Eco y Narciso medio desnudos sin vergüenza alguna.
En cambio, me gusta mucho la foto donde la mano de la chica intenta cubrir púdicamente el torso de su amigo.
(No entiendo muy bien el post, pero imagino que se trata de un panegírico.)
Publica un comentari a l'entrada