Acostumat a dinar amb tot de pàjarus amb corbata, avui ho he fet més sol que un mussol... Fins que ha arribat ella amb un plat ben especial. “Avui el convido” m’ha dit movent els seus cabells de princesa.
I si n’hi hauria dit de coses només d’haver tingut algun company de taula per compartir la jugada..., però no he dit pràcticament res, només “gràcies” amb la boca estreta com el cul d’un ànec. Amics, la lluminositat de l’instant m’ha fet perdre totes les paraules i els sons exactes per modular-les, la lluminositat de l’instant i el terror d’estar sol amb una mossa tan maca.
Sóc un xulo de colleta i ella arriba per recordar-m’ho, amb el seu somriure encantador i un bon plat d’espàrrecs. A recordar-me la mesura exacte de la meva poquesa.
Ah! si no fos per la tendresa.
I si n’hi hauria dit de coses només d’haver tingut algun company de taula per compartir la jugada..., però no he dit pràcticament res, només “gràcies” amb la boca estreta com el cul d’un ànec. Amics, la lluminositat de l’instant m’ha fet perdre totes les paraules i els sons exactes per modular-les, la lluminositat de l’instant i el terror d’estar sol amb una mossa tan maca.
Sóc un xulo de colleta i ella arriba per recordar-m’ho, amb el seu somriure encantador i un bon plat d’espàrrecs. A recordar-me la mesura exacte de la meva poquesa.
Ah! si no fos per la tendresa.
vladimir
8 comentaris:
ei!
la nostra Chacón ministra de defensa... m'han quedat els pèls com els espàrrecs del teu plat.
A primer cop d'ull he pensat que li dedicaves el post.
Òstia! anna,
segur que ho farà bé, com ja saps és una dona "d'armas tomar" ;)
Li dedico el títol del post, la resta trobo que no fa.
una història bonica i certa, tan certa com que la meva àvia es deia Conxita i era una dona complicada que només repetia les dues últimes paraules de cada frase ;-)
Cherry,
i en tenia uns trenta ;)
ets un xulo de colleta? ;)
marina,
sóc una mica xulo, no em diguis que no ho has notat. Però ho sé, no som perfectes, i miro de corregir-ho.
Feia temps que no sabia de tu, una abraçada.
M'encanta aquesta cançó, ... esclau de la tendresaaa.
Suposo que sempre hi ha quelcom que ens supera, o a vegades no és això sinó perquè el moment ja es prou bonic i inconcienment tallem l'aixeta de les paraules per no espatllar-lo.
:D
"e",
això de tallar l'aixeta de les paraules està molt bé. Saber gaudir dels moments bonics en silenci, més enllà de les paraules... :D
Publica un comentari a l'entrada