Aquest nano, el Keanu [Kiánu], em serveix per donar un tomb més amb el tema de la iconicitat i diverses coses que em ballen pel cap en relació a la bellesa.
Aquest actor feia uns quants dies que rondava per la pantalla (Speed, Matrix) i a mi, ni fu ni fa. Fins que no el vaig veure fent un rol de metge jovencell que, atret pel seu hàlit intel·lectual, s'enamora d'una dona vint anys més gran, que no m'hi vaig fixar (Something's gotta give).
Què vull dir amb això? Que és molt probable, com apuntàvem l'altre dia, que la bellesa sigui una construcció mental i no pas un estat de la matèria.
Si el xaval aquest (de 43 anys, no et pensis) FOS guapo en si, la seva bellesa m'hauria d'haver impactat de bell principi. No essent així, és evident que altres factors deslligats de les mides i proporcions, els moviments, l'estil, el to de veu o el posat, tenen influència alhora de provocar en mi una sensació agradosa.
I és, ja us ho esperàveu, el famós ethos, que poc sovint tenim en compte. El Ser-en-el-món de cadascú, que dota de significat el conjunt d'ossos i músculs, pell i pèls que configuren una imatge externa.
En el cas dels actors i actrius, aquest ethos el transmet el seu rol: un metge jove que s'enamora d'una escriptora madura. A un que conec bé li va passar això amb la Liv Tyler; li agradà l'elfa Arwen i no pas l'actriu que, en altres pelis, diu que no li fa ni fred ni calor.
Estic fent una mica de trampa i ho sé.
Au, Vladi, matxaca'm.
Lu
10 comentaris:
A este chico le conozco personalmente. Se salió de fraile. Nos venía a traer la famosa butifarra de la que os hablé y, largo y tendido con las monjas, departían sobre el celibato y la Santísima Trinidad.
Ui no, com a icona no em serveix! ;)
Com a què et serviria, Ànima?
No dona, no, però si jo no matxaco a ningú. Això és com quan vaig a plaça, a mi m'agraden els enciams eixerits i al pardalet les escaroles pansides, qüestió de gustos o iconocitat, però tan amics;)
A mi sempre m'ha agradat la Sigourney Weaver, què voleu que us digui. A més a més m'he assabentat per la xarxa que serà la protagonista de la nova pel·li d'en james cameron... quina delícia, per favor!Els artífexs d'Alien 2, treballant plegats altra vegada!
Senyora autora, entenc perfectament la seva posició respecte en Keanu. De totes maneres, sentiria el mateix si enlloc de l'elegant actor americà es tractès d'algú menys agraciat?
Potser si que fa un xic de trampa, però se li perdona.
Que les dones desapareguem del mapa mediàtic un cop complerts els 40 és insofrible, no tan sols per a nosaltres, les dones, sinó també per als homes. Les jovenetes tontes com la lamentable noieta protagonista de les darreres pel·lis d'en Woddy Allen fa un repel·lús considerable. Encara ara no entenc la fascinació d'alguns homes cap a aquesta carn tan tendra, insulsa i avorrida.
Dones: deixe'm de tenyir-nos. Les canes són precioses.
Homes: deixeu-vos de penjar arreu de la ciutat cartells amb una dona semi-nua per a anunciar el Marroc turístic.
Vostra,
Britney
(he tornat)
Vladi, a tu els enciams eixerits i al Pardalet les escaroles pansides... no serà a l'inrevés?! :-)
Britney... d'això se'n diu fast-food del sexe. Quan t'acostumes a les pizzes carregades de formatge i els fregits, no trobes gust a res més.
Britney,
tinguis l'edat que tinguis, et pengin més o menys, t'adoro.
Uhm!!!! Per la meva part considero que també depèn de l'estat d'ànim en el que et trobis, i de molts altres factors. Els gustos canvien amb el temps, amb les experiències.
Realment no crec que ens fem icones, si no que una cosa, per la nostra situació i la nostra experiència, ens agrada o no.
Ja he fet els deures: meme contestat
Tens tota la raó, escriure sobre la bellesa, que en tinc moltes ganes.
Publica un comentari a l'entrada