El temps ens ha conservat idealitzats en la memòria, bé, no sé si això és exacte. Ella, naturalment ha envellit, set anys no passen en va, però si més no als meus ulls ho ha fet amb gràcia. La figura encara esvelta, els pits petits i ben rodons, aquella manera d’aguantar el cap que ratlla el desafiament... Alguna arruga nova aquí i allà. Els llavis prims i allargats, perfectament dibuixats... Sí, la senyora que tinc al davant s’assembla sorprenentment a la joveneta que ha viscut a la meva memòria aquests anys.
A mesura que parlem, he de dir que em fa l’efecte que veig altres canvis, més subtils però evidents per algú que l’havia observat tant. Per exemple, em sembla com més posada, més elegant, menys espontània, irresistiblement educada. Es possible que es tracti d’aquella calma que arriba amb l’edat, o d’un petit cansament de la vida; el guspireig que la feia tan vivaç sembla haver desaparegut una mica. De fet, fins i tot diria que en la seva mirada li brilla alguna cosa trista. Però també es cert que puc equivocar-me, i que tot sigui només l’efecte de cabòries i suposicions meves... Però també hi ha la seva carta.
vladimir
A mesura que parlem, he de dir que em fa l’efecte que veig altres canvis, més subtils però evidents per algú que l’havia observat tant. Per exemple, em sembla com més posada, més elegant, menys espontània, irresistiblement educada. Es possible que es tracti d’aquella calma que arriba amb l’edat, o d’un petit cansament de la vida; el guspireig que la feia tan vivaç sembla haver desaparegut una mica. De fet, fins i tot diria que en la seva mirada li brilla alguna cosa trista. Però també es cert que puc equivocar-me, i que tot sigui només l’efecte de cabòries i suposicions meves... Però també hi ha la seva carta.
vladimir
6 comentaris:
Una carta... uau!, la cosa es va posant interessant.
Vladi, quants capítols hi haurà? Al final, transcriuràs la carta?
Carai, Vladi, quanta subtilesa a la teva descripció! Quins ulls més afinats... ets un Escriptor!
l'acqua di Parma me l'he de posar al ventre o al carajillu?
lu,
necessitava un vincle entre capítols. En faré sis, però no sé si me'n sortiré... potser ho deixo a mig fer, ja saps que si m'hi he d'esforçar massa la cosa quedarà coixa. A més, em sembla que cada capítol tanca una idea (que segurament només intueixo jo).
Fragments de la carta, només fragments.
petita,
quant temps, quina alegria. El record és molt viu, sí.
cherry,
amb confiança: mitja goteta al teu ventre i ballaria de cap per avall...
"Els pits petits i ben rodons", com les Verges de la llet gòtiques.
"Ella ha envellit", la qual cosa ens du a pensar que, probablement, en Vladimir ha envellit (de no ser que de cognom es digui Gray).
Lu,
que les verges de la llet els tenen així perquè acaben de parir... al moment que descric no fa el cas.
Hem envellit, sí, però l'estic descrivint a ella. És una descripció subjectiva sense cap mena d'intenció de ser políticament correcta... Vladimir Gray, m'encanta com sona.
Publica un comentari a l'entrada