Ni tres, ni reis, ni blanc, ni ros, ni negre. La veritat, el que va passar realment ningú ho sap. I què? Generacions i generacions al llarg del temps han creat la llegenda, el mite, un dels contes més bonics de la història, farcint amb una mica de pa el formatge.
"Uns mags arribaren a Bet-Lèhem seguint l’estrella que havien vist a l’orient els anava al davant fins que s’aturà al damunt d’on era l’infant. Prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra" (Adaptació de l'evangeli de Mateu, 2)
“Or, encens i mirra” diu Mateu, i d’aquí que alguns suposessin que eren tres, tot i que d’altres, com els primers cristians, en pintessin quatre, sis o més a les parets de les catacumbes. “No ve d’un, com més serem més riurem” devien pensar. “mags” diu l’evangelista, però algun lletrat hi vol veure astrònoms, filòsofs, savis... A mi, ja us ho diré, m’està bé que el Rei del món que neix entre la púrria el vagin a adorar tres reis del terròs. Blanc, ros i negre, tothom s’hi volia veure pintat, en aquests tres paios; potser avui dia, superat el tema dels colors, seria prou galdós imaginar-los com un nan pàl·lid, un morenet espatllat i un negre amb pits per bufanda.
En tot cas, només volia deixar constància del meu gust per la tradició, la imaginació popular i la cosa onírica; també volia avisar que, si a alguna de les lectores d’aquest bloc la segresten duran la nit de Reis, no s’espanti. La cosa és que l’he demanada a la meva carta (i em sembla que m’he portat prou bé).
Bons Reis a tots! que la màgia hi faci més que nosaltres.
“Or, encens i mirra” diu Mateu, i d’aquí que alguns suposessin que eren tres, tot i que d’altres, com els primers cristians, en pintessin quatre, sis o més a les parets de les catacumbes. “No ve d’un, com més serem més riurem” devien pensar. “mags” diu l’evangelista, però algun lletrat hi vol veure astrònoms, filòsofs, savis... A mi, ja us ho diré, m’està bé que el Rei del món que neix entre la púrria el vagin a adorar tres reis del terròs. Blanc, ros i negre, tothom s’hi volia veure pintat, en aquests tres paios; potser avui dia, superat el tema dels colors, seria prou galdós imaginar-los com un nan pàl·lid, un morenet espatllat i un negre amb pits per bufanda.
En tot cas, només volia deixar constància del meu gust per la tradició, la imaginació popular i la cosa onírica; també volia avisar que, si a alguna de les lectores d’aquest bloc la segresten duran la nit de Reis, no s’espanti. La cosa és que l’he demanada a la meva carta (i em sembla que m’he portat prou bé).
Bons Reis a tots! que la màgia hi faci més que nosaltres.
Vladimir
23 comentaris:
Espero no desaparèixer a mitjanit!
Digues-me creguda. :-p
Ah, Vladi, és el segon Nadal del nostre bloc, ja camina sol.
Un petonàs de reina perduda pel desert.
Com passa el temps reina de les dàlies, un petonàs. Escolta, ja sé que no toca i fa estrany, però podríem celebrar això dels anys (mai hem celebrat res, ni el post 100, ni el primer any, ni el primer... més val que calli).
si els reis et porten el que has demanat... podré mirar?
Voyeur,
Mai m'ha agradat que la gent que no balla es quedi mirant els que ballen.
Si no balles, ves-te'n a fumar a la biblioteca!
I això és extensible a tot.
;-p
Ei nens! Felicitats pel segon Nadal junts! m'agrada haver-hi estat. Com s'embolica la reina de les dàlies? ;)
ànima,
vés que no t'emboliquin a tu;) Ens agrada que hi siguis tan sovint.
Si no fuera por la forma (pocasolta), te daría un beso por el fondo del texto.
La intención de la mayoría de textos bíblicos no és reflejar la verdad científica sino una cierta verdad moral. Es muy fàcil reirse de la joroba del camello de Gaspar, pero si uno no és un ignorante, puede en esa montaña de pelo encontrará una lección de vida.
Buenos Reyes Magos! que bonito celebrar ese rinconcito de infancia en el alma... Me voy a depilar, nunca se sabe las sorpresas que depara la noche de Reyes (también me he portado bien).
Sor Ginesa,
¡es usted terrible!
Le deseo de nuevo un buen ano y, aunque ya haya pasado, una noche buena.
Por cierto, lo que le regaló su sobrino Vladimir el otro día no es un rosario, son bolas chinas.
jejeje
m'encanteu
lu, no et volia molestar, només demanava permís...
no t'enfadis amb els que mirem, que no fem mal a ningú; som molt pitjor quan ballem!
bons reis
Gostei muito desse post e seu blog é muito interessante, vou passar por aqui sempre =) Depois dá uma passada lá no meu site, que é sobre o CresceNet, espero que goste. O endereço dele é http://www.provedorcrescenet.com . Um abraço.
Voyeur, (tens bloc?),
no m'enfado. T'ordeno (amb la barbeta enlairada, el dit apuntant endavant i un fuet a la mà esquerra) que participis o te'n vagis amb la teva copa al saló dels passius.
Ksss! (faig espategar el fuet)
Aqui on soc no celebren el reis, pero jo, si.
I faig que els veins vinguin a menjar el pastis de reis. I els hi explico que qui troba el rei ha de portar la corona del Burger King al cap tota la tarda i el que trobi la fava...l'ha fotut.
Aquest any els reis m'han portat una bufanda. (una normal, no amb pits).
Anit passada, a les 2, em preguntava quanta gent hi havia en aquells moments com nosaltres: acabant d'embolicar regals... i mig piripi pel moscatell que els petits havien volgut deixar als reis!
Vladimir, els reis t'han dut el que havies demanat?
aquest any, en comptes d'un Dostoievski ha caigut un Homer! El nivell és va posant difícil i ja tremolo de cara l'any vinent!
Lu,
com et passes amb la Ginesa, pobra dona. Ara, pocs rosaris has tocat, no veus que les boles són massa petites... Si t'agrada la tècnica, però, jo t'hofereixo el meu ou dret, "el pelut" que li diu la parenta.
Lu, avemaria purísima, me has hecho estremecer. Ya se que las sagradas intimidades de una hermana son fácil diana de vuestras risas, sois tan ignorantes en este sentido que cualquier grosería sirve para desprestigiar esta opción tan femenina (la consagración de la virginidad). Me lo hubiera esperado del ruso, pero de ti... tan feminista y sensible...
Pues sí, soy virgen, y qué? Lo digo en voz muy alta y llena de orgullo. Mucho hablar de libertad sexual, pero dónde está el respeto para esa práctica tan sana y natural llamada continencia. Bueno... no te enfades por la reñina, ya sabes que te aprecio, pero no hay motivo para burlarse de las que hemos decidido llegar al cielo mocitas.
Trabucaire, gracias por defenderme, pero eres como un poco cerdo.
Me ha hecho sonrojar, hermana. Le pido perdón y acojo la penitencia que quiera imponerme mientras no participe en ella su sobrino Vladimir.
Además, como dijo mi amigo Antonio, no hay tanta diferencia entre una célibe y una casada fiel: la célibe no se acuesta con 3.000.000.000 de hombres y la fiel con 2.999.999.999!
Bueno niña no hay para tanto, estoy acostumbrada, es el tiempo que nos ha tocado vivir. Sólo me da miedo la rapidez con la que el paganismo y la superficialidad se contagia y extiende, ciertamente son inescrutables los caminos del Señor.
Además, permíteme una última reflexión sobre el tema, tu no crees que los orgasmos que provoca el roce de las carnes son cosa simple? el de una reina igual al de una sierva, el de Manuela igual que al de la rata de la Plaza de los Caidos... vulgar, fácil, superficial, triste... La sexualidad interior, compleja, tántrica... es superior en goce y placer. Lu, fíjate como vibran las estrellas estando solas en el cielo ***
Te deseo de corazón que el sol despierte tus verdaderas ansias y crezcas hacia Dios como una flor, como la hortensias que viste sus mejores colores cerca del mar.
Un abrazo.
Jo ho vaig dient, que a mi els reis em tornaran a fer ilusió quan tingui nens :)
Ginesa,
Es que a mi las hortensias...que ni fu ni fa.
Ahora, me pones a un rei negro como el Denzel Washington, o uno blanquito como el Vladi...y eso ya es otro cantar.
I es que todos tenemos nuestras maneras de acercarnos a ese Diosito que tu dices.
Para mas referencias, pregunta por la holandesa, que esa hasta toco el cielo ;)
nois, noies, companys,
no us puc deixar sols, marxo quatre dies i això és com un putiferi.
Coses:
Ginesa, Lu, Bernat, Alicia (2),
tots plegats teniu raó, em sembla que la cosa sexual és molt personal i depèn del moment. Una mica com el menjar, hi ha a qui agraden els frankfurts tomba i tomba, hi ha a qui agrada la cosa més cuinada; hi ha qui necessita tres cuixes d'elefant, hi ha qui amb els efluvis d'un bon vi calent es conforma... No sé, trobo que hi ha massa filosofia sobre tot plegat... Per mi, ja ho he dit altres vegades, del sexe només s'hauria d'esperar que fos divertit i plaent, no sóc gaire profund, ho sento.
Lu i voyeur,
us trobo como una mica agressius. Tinc la sensació que abans de la primavera hi haurà ball de rams.
Alícia,
tens un bloc preciós, estèticament m'encanta. Quina alegria els teus comentaris... Una bufanda, mmmm!, el coll s'ha de cuidar i, si te la deixes caure com unes trenes, també els pits... on vius fa molt fred.
maria,
els Reis són els reis dels somnis, poca cosa però bona, estic content, seguirem somniant i portant-nos bé.
Cherry,
no, no, no, no i mil vegades no. Homer és rematadament fàcil. Quina alegria, tant de bo puguem compartir debilitat... "L'Odisea" del Riba, potser?
"e",
n'estic segur. Suposo que els nens ens redescobreixen coses que sovint els grans tenim massa amagades: els Reis, els castells de sorra, fer volar estels, els “caballitos”, el gust per les “xuxes”... els Reis de l’Orient, porten coses, porten coses, els Reis de l’Orient, porten coses a la gent (encara em posaré tendre).
Doncs, seguim.
És "La Ilíada", Vladimir, traduïda per en Manuel Balasch. L'edició és molt bonica, la traducció ja t'ho diré.
Cherry,
Excel·lent. Balasch és bon "deixeble" de Riba, una garantia. No t'espantis a l'inici amb la descripció dels exèrcits, és francament pesada. Espero tant que t'agradi, la Ilíada i l'Odissea són d'aquells llibres que m'han canviat una mica la vida.
Publica un comentari a l'entrada