De tant en tant, la Dra. Marols ens deixa veure l'interior de les sessions. Fa poc més d'un any, vam publicar-ne un tast.
Conservar l'equilibri damunt de l'aigua; itineraris misteriosos...
Què pot dir de vostè que fa un any no sabia?
Que he tingut una gran capacitat d'autoengany. Encara...
Que he tingut una gran capacitat d'autoengany. Encara...
Què l'incomoda?
Que em jutgin lleugerament. Que creïn mites de les meves petites idiosincràsies.
Què ha deixat d'incomodar-li?No ser el centre d'atenció.
Què no suporta?
La tanorèxia.
La tanorèxia.
(la doctora somriu)
Què no suporta, a part de la tanorèxia?
Dels homes, el bloqueig emocional. Quan no saben respondre, quan es tanquen en banda. De les dones, la capacitat il·limitada de fer el que sigui per agradar: de seguir les modes més infames, de no cultivar el seu propi desig de vida.
No es deixa res?
La necessitat de domini. Intento descobrir fórmules per combatre-la sense usar la lògica del domini.
Quina descoberta ha fet darrerament?
Que en una conversa, si algú m'afronta amb bel·ligerància, puc callar per evitar el conflicte i no sentir-me vapulejada. Ja no ho visc com a submissió. Hi ha un acord tàcit a ignorar aquests que necessiten imposar la seva paraula. Creuen que els escolten, però estan isolats. Això m'ha costat molt, d'entendre. Necessitava combatre. Ara sé que cauen sols.
Algun canvi recent?
En sortir de la caverna, hi ha coses que no resisteixen el nou enfocament. Hi ha relacions que es desintegren amb la llum.
Cap a on es dirigeix?
Cap a on, no ho puc dir amb exactitud, però sí puc dir com: a peu, al meu ritme.
Ja no faig dit, m'he endut uns quants ensurts...
Ja no faig dit, m'he endut uns quants ensurts...
Entrevistes amb la Dra. Marols
Il·lustració de Xavier Salomó
11 comentaris:
Carambés Marols, això sembla la declaració d'intencions del Mahatma Gandi. No sé, no sé, trobo que els essers tan purs, amb un fons tan clar i bondadós, em creen més repelús que confiança.
A mi m'agraden els essers més simples, els que s'equivoquen i cauen, i s'aixequen per tornar a caure i tornar-se a aixecar una mica més savis, i una mica més copejats. Fer-ho fàcil, com els cossos que llisquen un damunt de l'altre quan hi ha amor, fer-ho fàcil, no troba Marols?
No.
(ho vol més fàcil?)
esta Marols és una xica molt trempada, aixina m'agrada que faça treballar les neurones del personal. Bo, pense que el personal està més pacà que pallà i a estes hores, torrant-se com gambes i no d'esforç mental.
Vladi,
algun dia canviaràs el disc? Fem-ho fàcil, fem-ho fàcil, i vinga que ets pesat. Sembles la cançó de l'estiu del Georgie Dann!
Vladimir,
sembla mentida que siguis un dels pacients més antics de la Dra.
... o no, no sembla mentida. Ara entenc perquè ets un dels pacients més antics de la Dra.
:-p
no sé si són més bones les preguntes o les respostes tan segures, el que sí sé és que la il·lustració m'agrada molt
Em temo, Deric, que deuen ser respostes d'un pacient força avançat.
Ni en Vladi ni jo hauríem balbucejat una frase sintàcticament ben construïda des del divan estant.
Qui tingués els peus a la fresca, com tu! Per cert, ja t'has decidit on aneu?
:-)
Fem-ho fàcil. Precisament el que en Vladimir no feia quan jugava a futbol.
Marols com ho saps que has sortit de la caverna? Potser només has anat a parar a una sala amb una mica més de llum. Ningú podrà saber mai si és fora de la caverna per tant fem-ho fàcil.
Que interessants les vostres reflexions post-post, i que divertides.
Aquest blog té la gràcia de passar de la profunditat a la poca-solteria amb una rapidesa fantàstica.
Em fa l'efecte que aquesta és la raó per la qual em teniu tan enganxada...
Marols, és vosté fantàstica: els seus textos tenen la virtut de voler-los llegir més d'una vegada...m'acostumen a fer reflexionar (i riure a la vegada). Finalment,potser em em decideixo a passar per la seva consulta, i esbrinar perquè vaig rapar-me el cap.
Estimat Vlad, això del "fem-ho fàcil" em sona a mandra, i la mandra pot ser mooolt perjudicial (en tots els sentits).
Vostra,
Britney
Britney,
tendir a simplificar les coses t'asseguro que no és mala manera de funcionar, la vida ja se'ns complica tot sola (sobretot si som d'esperit curiós).
La que seu a prop meu,
faci-ho difícil, sempre i quant ho faci tota sola i ho faci. No si val l'excusa d'aquella gent tant complicada que no acaba de fer res perquè és un mar de dubtes. Ei! fer-ho fàcil no vol dir fer-ho malament. Per tant, en Georgie Dan no em sembla gaire bon exemple (pel meu gust, és clar).
Pardalet,
que difícil és fer-ho fàcil. Però futbolísticament parlant, crec que era un exemple de senzillesa (si passa la pilota, que no passi el jugador).
Lu,
quan estic al divan de la doctora, quan vosté ja sap el que menys de gust em ve és parlar. No veu que amb tantes sessions ja ens ho hem dit tot (com en un bon matrimoni, vaja).
Petons.
Publica un comentari a l'entrada