Ancestral. Transmès de generació en generació durant segles, viu com el foc vermell dels millors llavis (aquesta nit, qui sap si meus). Simbòlic com la foguera que cremarà la barca del vell pescador en un petita plaça que estimo, càlida nostàlgia.La nit més curta de l’any, la més romàntica. Nit de pràctiques i creences màgiques, de cremar calces estimades i guardar-se’n les cendres a la butxaca (sempre foradada). Nit de salts de cabró damunt les flames. Nit de suor, desig, música i aigua de rosada. Vi i licors, risses i llàgrimes, sorra i cossos en pilotes desinflades.
Follets i fades, bruixes i bocs a petardades. Superstició a la vena calenta i salada. Herbes, cacauets, petició de tantes coses amagades.
Sí, sí, també cebetes i xinus, barrenus i bengales, abelles, granotes i dinosaures per la canalla. I coca, molta coca de pinyons, llardons i fruita confitada. I un coet ben gran i bonic entre les cames que se’ns endugui cel enllà i ens faci esclatar com la rialla.
Bona revetlla, família. Xin-xin!
Follets i fades, bruixes i bocs a petardades. Superstició a la vena calenta i salada. Herbes, cacauets, petició de tantes coses amagades.
Sí, sí, també cebetes i xinus, barrenus i bengales, abelles, granotes i dinosaures per la canalla. I coca, molta coca de pinyons, llardons i fruita confitada. I un coet ben gran i bonic entre les cames que se’ns endugui cel enllà i ens faci esclatar com la rialla.
Bona revetlla, família. Xin-xin!
vladimir
PS: la cançó que tant m'agrada: http://es.youtube.com/watch?v=n7BUtnQO-n0
6 comentaris:
per Sant Joan sempre surt el millor vladimir...
Una reverència i bona festa!
No ho saps prou Cherry. Bon sant Joan Vladi.
I ara un post Sant Joan.
Com diria l'Antonio P.
--Cuenta!, cuenta y exagera!!
Ha, ha, quan he dit un "post", no volia dir un post del bloc, sinó un post post Sant Joan. No sé si m'explico! Vaig una mica torrada...
Claire,
jo també arribo una mica torrat, però quin sol. Qui toqui l'aire condicionat li obro el cap d'un cop de mando. Cony, qui tingui fred que se'n vagi a l'Àfrica, o que es foti la samarreta, estic fins els collons de passar calor, a 20 graus i a callar, avui no estic per olorar suc de musclo.
L'aire condicionat ha dividit més famílies que les herències.
A la feina, sobreviure a les pugnes pel comanament de l'aire és signe d'evolució de l'espècie.
Tinc la consulta plena de neurosis de l'aire condicionat.
Ànims, Vladimir.
Publica un comentari a l'entrada